Trencar el sostre de vidre

29 · setembre · 2023

Diuen que no hi ha millor termòmetre per explicar allò que preocupa a una societat que les converses a la barra d’un bar, a la cua d’un supermercat o l’ascensor d’un edifici d’habitatges. A ningú se li escapa que la necessitat d’incentivar el consum de productes ecològics no és un tema protagonista en cap d’aquests llocs. De fet, el més probable és que si algú té la valentia de fer-ho es convertirà en el “hippy” de capçalera de la comunitat de veïns.

No és qüestió aquí posar-nos a parlar de com els mitjans de comunicació marquen els temes de debat, però, en tot cas, és evident que el consum de productes ecològics s’ha convertit per a molta gent en una de tendència que amaga al darrere elitisme. Aquest fet pot allunyar el seu consum per part dels grans consumidors, de classe mitjana-baixa, tot i ser productes determinants a l’hora de combatre l’emergència climàtica, a més d’assegurar el teixit de la producció local d’aliments de qualitat.

Amb relació als mitjans de comunicació de masses, hem de ser conscients que són les grans marques les que es poden permetre col·locar-hi els seus productes, per l’alt preu dels espais publicitaris. Fins i tot, cada vegada més, s’observen campanyes de grans marques que promocionen els seus productes com a sostenibles i verds quan no ho són, en un exercici vergonyós de blanqueig verd.

La solució per trencar aquest sostre de vidre que separa el producte ecològic del gran públic no vendrà mai dels grans mitjans, sinó des de la creació de projectes de base, que fomentin el seu consum entre els més petits. Educar les noves generacions en un consum conscient, que posi la salut i el planeta enmig d’allò que els experts de màrqueting denominen proposta única de compra. Perquè, no ho oblidem, la cura pel medi ambient i la preocupació per a la salut són ara temes prioritaris per a moltes capes de població.

D’altra banda, només fugint de l’esnobisme eco es podran assolir aquests objectius, i una solució per combatre aquesta percepció tan perjudicial és posar nom i cognoms als productors ecològics. En aquest sentit, la unió entre eco i local és una eina capital per fer entendre que la producció ecològica ajuda el teu entorn, veí o poble. El consum ecològic i local és posar mans i ulls a la protecció del planeta, a la supervivència del teixit econòmic local, en ajudar l’economia familiar dels teus veïns. Aquestes són armes molt més poderoses que qualsevol anunci que es pugui veure per televisió o YouTube.

L’altra pota d’aquest repte tan necessari és el paper de les institucions públiques a l’hora d’ajudar els productors ecològics i locals a donar sortida als seus productes. No perdem la perspectiva d’allò que significa consumir eco perquè això és determinant per fer entendre als governs que el suport a aquesta indústria serveix per assolir els grans reptes que a hores d’ara ha d’assumir la humanitat, com són la lluita contra el canvi climàtic, la cura de la salut dels ciutadans o el desenvolupament econòmic sostenible.

Per resumir, la ruptura del sostre de vidre de l’accés al producte ecològic ha de néixer des del suport de les institucions, però sobretot des de la base, des dels grups de consum als barris i els pobles, des d’aportar una mirada més senzilla i planera d’allò que significa el fet ecològic, fugint de l’elitisme que allunya “la gent normal” d’un consum primordial que ajuda a construir el millor dels futurs.