«Tornaria a partir a estudiar a fora demà mateix» o «El millor que he fet a la vida ha estat haver-me’n anat d’Erasmus» són sentències que haureu sentit a dir a més d’un que ronda la quarantena, en qualque moment de reflexió, mirant enrere. I és que qualsevol experiència vital d’anar a viure una temporada fora del territori de referència no només enriqueix l’intel·lecte, si no que suposa un aprenentatge que deixa marca a qualsevol. Les persones que triaren voluntàriament passar una època en una ciutat o país estranger solen tornar d’allà amb idees noves i amb una perspectiva diferent a la que tenien quan partiren. El viatge té un impacte directe en el creixement personal i en la manera de fer en el dia a dia. Emperò, hi ha res similar que pugui tenir aplicació a l’activitat agrària o vinculació amb el món rural?
Així com va néixer el programa Erasmus, amb l’objectiu de facilitar la mobilitat formativa internacional a estudiants universitaris de la Unió Europea, uns quinze anys abans (1971) va sorgir la iniciativa mundial WWOOF. WWOOF és l’acrònim de Worlwide Opportunities on Organic Farms i, a diferència de l’Erasmus que hem posat com a exemple abans, aquest moviment global no té cap institució darrera. Es basa en el voluntariat i cerca vincular finques ecològiques arreu del món amb persones que volen tenir una experiència fora de ca seva, a més de «promoure un intercanvi social i construir comunitat global conscient al voltant de pràctiques rurals ecològiques». Els visitants, més coneguts com a wwoofers, ajuden a l’explotació agrària durant un temps determinat, normalment per intercanvi entre feina i allotjament, aprenent agroecologia i compartint l’estil de vida amb les persones que viuen i/o treballen a la finca.
Fer-se wwoofer és relativament fàcil. En primer lloc, t’hi has d’associar i has d’acceptar els principis i valors de la xarxa WWOOF. Les quotes anuals depenen del país (de 20 a 50 €), ja que les organitzacions WWOOF són entitats estatals, separades. L’alta de soci se sol pagar al WWOOF del país on està ubicada la granja on vols anar a parar. Tot i això, sense ser soci pots entrar a les respectives webs per tal de poder veure totes les explotacions agràries que ofereixen voluntariats arreu del món. La descripció es troba en forma de fitxa, amb informació en alguns casos ben detallada, amb fotos i ubicació. Un pic donat d’alta, podem contactar amb els amfitrions que ens interessin, saber les seves condicions i veure les dates disponibles per a l’estada. La inscripció com a wwoofer et permet tenir certes cobertures, una assegurança, entre d’altres. A la web de la federació WWOOF (www.wwoof.net) hi trobareu guies, recomanacions i respostes a preguntes freqüents. No hi ha límit, que sapiguem, en el temps màxim d’estada a una granja. Això fa que molta gent aprofiti l’experiència per viatjar per aquella regió o per aprendre el seu idioma.
A banda, qualsevol finca o projecte ecològic pot donar-se d’alta a la xarxa WWOOF. Al món ja són més de 12.000 i el tràmit també es pot fer via web. En aquest cas, podeu accedir a www.wwoof.es, que és el web de la xarxa espanyola. A les Illes Balears són 7 les finques que estan registrades com a hostes de wwoofers, algunes amb més de dues dècades d’experiència. Aquest intercanvi és una manera de tenir ajudants en èpoques determinades de molta feina i, a la vegada, un enriquiment humà, des de molts punts de vista, sense sortir de casa. De fet, pel que ens diuen, són cada vegada més els joves estrangers que cerquen la Mediterrània com a destí per tenir una experiència agrícola durant unes setmanes o alguns mesos, moguts pel clima, per la nostra cultura o gastronomia.
No coneixem, en canvi, tantes persones d’aquí que hagin fet woofing o cerquin fer-lo. Pensàvem que podria ser interessant fer-ne promoció (i d’aquí aquest article), no només pel bagatge vital que poden aportar a un mateix aquestes vivències de treballar la terra a una altra banda de món, si no sobretot com a petita empenta d’idees noves i energia renovada, insuflades cap al malmenat sector agrari balear. Ser-hi, observar, tastar, aprendre embrutant-se les mans… viure, en definitiva.
