Què és l’ensitjat?
L’ensitjat és una tècnica de conservació de farratges o subproductes de la indústria en estat humit, que es conserva en un estat anaeròbic (és a dir sense estar amb contacte amb l’oxigen).
Els bacteris làctics són les responsables de mantenir estable l’ensitjat. Aquests bacteris utilitzen els sucres solubles per produir àcid làctic, provocant que l’ensitjat tengui un pH àcid d’entre 3,8 a 5,0.
Com fer un ensitjat
L’objectiu principal és que el farratge a conservar no tengui cap mena de contacte amb l’aire.
Per tant, si són farratges que es poden compactar de manera fàcil, no caldrà picar-lo. Si són farratges més durs i difícils de compactar caldrà picar-lo.
Llavors es pot compactar de diferents maneres, les més conegudes són:
-Ensitjat de trinxera, és el més típic, consisteix a emmagatzemar l’aliment entre unes parets i es tapa amb una lona de plàstic, se sol compactar passant maquinària feixuga a sobre del farratge. És el més comú per fer ensitjat de blat de moro.
-Ensitjat de bossa o “xurro”, en la nostra zona no se sol utilitzar, aquest mètode consta d’unes bosses de grans dimensions que es van omplint a pressió amb una maquinària específica. Sol ser més comú per ensitjar gra.
-Ensitjat “bolo”, el seu ús està guanyant força, en aquest cas es fan bales del farratge per llavors ser plastificat. Té els avantatges de ser més fàcil de transportar. El seu us és per farratges de tipus més herbacis.
Per assegurar l’èxit de l’ensitjat es recomana:
Que el farratge contengui poca humitat, que es compacti al més aviat possible, evitar la contaminació amb terra. Existeixen additius per facilitar el procés de conservació.
Com saber que l’ensitjat està ben fet?
L’ensitjat es pot consumir a partir de l’1-2 mesos de la seva conservació.
Per assegurar-nos el seu pH ha de ser àcid de 3-5, el seu color ha de ser verd-amarronat, la seva olor és fort, però no desagradable i no ha de tenir floridura.
Resultats d’Ensitjat de canya i canyís.
L’ensitjat de canya i canyís va destacar pel seu percentatge en proteïna on el canyís va donar valors mitjans de 13,85% i la canya de 16,45%, també és una gran font de fibra, el seu punt feble és el seu baix valor energètic.
