Posar en valor la qualitat de la carn de ramaderia extensiva

09 · juliol · 2021

La pèrdua de ramaderia extensiva al món Occidental, i a Mallorca en particular, és preocupant. Des de principis de segle XXI fins ara, s’han perdut més de 20.000 caps de ramaderia ovina a les Illes Balears, i les xifres no aturen de caure. La ramaderia extensiva, sobretot l’ovina, s’ha concebut en les darreres dècades com una activitat agrària residual, dins de les finques, a causa d’uns preus molt poc competitius dels mèns: a manca d’estudis, la sensació és que les canals es paguen per davall dels costos de producció. Aquesta situació ha afectat greument la renda de les finques, la gestió adequada de la guarda i la il·lusió del pagès o pagesa per mantenir-la. Ens trobam així, també, per molts altres factors, com pot ser la caiguda anual del consum de carn de me a l’estat espanyol o la tendència social a anar cap a models vegetarians o vegans, un model molt vinculat al consumidor ecològic. És ver que es fa imprescindible reduir el consum de carn a les llars si volem disminuir la petjada ecològica associada i lluitar contra el canvi climàtic, així com seguir les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) en relació a les afectacions damunt la salut humana d’aquest consum habitual de carn vermella. Emperò també és ver que els estudis científics d’una i altra índole a partir dels quals es basen aquestes afirmacions estan esbiaixats, ja que es fonamenten amb mostres provinents de ramaderia intensiva, o més aviat, de ramaderia que hauríem d’anomenar industrial. És ben normal que els resultats dels estudis sortissin malament per a la salut humana i per a la salut del planeta. 

En canvi, la carn provinent d’animals que han pasturat tota la vida, és un altre món completament diferent, i cal fer-ne bandera. Així ho demostren infinitat d’estudis que posen en valor aquestes diferències entre la ramaderia extensiva i la ramaderia industrial, i la carn de veres i la carn industrial. Per una part, des del punt de vista ambiental: amb la pastura, els herbívors aprofiten allò que els humans no podem aprofitar com a aliment, controlen les adventícies, voreres i biomassa foresta, però a la vegada acceleren el retorn de nutrients al sòl fins a deu vegades més aviat a través d’adobs verds o guaret. En un context futur d’escassetat d’energia i fertilitzants nitrogenats de síntesi, per a que l’agricultura ecològica i sobretot l’agroecologia alimenti al món és necessari que hi hagi guardes suficients de remugants en el territori. De fet, l’agricultura eco de Mallorca ja està patint aquesta manca de fems des de fa anys i molts pagesos opten per importar fertilitzants orgànics de fora per abonar els seus cultius, amb el que això suposa. Des del punt de vista de salut humana, nombrosos articles de recerca mostren com la carn d’animals que han pasturat té un major contingut de vitamines, proteïnes, àcids grassos “bons”, i inclús fitonutrients, en comparació amb la carn d’animals engreixats amb pinsos i estabulats. Com que no és el lloc idoni per aprofundir en el tema, si voleu saber-ne més, vos hem fet un recull -no exhaustiu- d’evidències científiques que podeu trobar [aquí]. 

Així que alerta a posar tota la carn dins del mateix sac. Feis cas de les recomanacions de les autoritats i reduïu el consum de carn, però la que mengeu, que sigui de ramaderia extensiva local.

Pot ser també t’interessa…