APAEMA inicià el juliol de 2022 un projecte estatal de maneig holístic d’animals, que finalitzarà el desembre de 2025. El títol és ambiciós: “Productes ramaders que restauren el capital natural, mitiguen el canvi climàtic i promouen el desenvolupament rural”. Hi participen finques ecològiques d’Extremadura, Almeria, País Basc i Mallorca, i compta amb el suport científic de diferents universitats i centres d’investigació. En tots els casos s’estudiaran diferents bones pràctiques agroramaderes des de la visió de gestió integral de les explotacions. En el nostre cas, es treballa amb variables com la implementació de pastures permanents i la disminució de labors de la terra que danyen l’estructura i qualitat del sòl. Durant aquest període es farà el seguiment de les noves tècniques aplicades analitzant entre altres paràmetres la qualitat i quantitat de farratge disponible, la composició química i microbiològica del sòl, la rendibilitat de les explotacions i la qualitat de la carn obtinguda, tot comparant sistemes de pasturatge rotacional amb sistemes de pasturatge continu.
La idea de provar i avaluar aquestes noves tècniques ja voltava pel cap d’alguns dels nostres socis i tècnics, però anà agafant forma arran d’un curs de maneig holístic d’animals impartit l’octubre del 2021 per Actyva i finançat per Mallorca Preservation Foundation. Una part de la formació consistí en una visita per part del professor del curs a cada una de les finques dels 19 participants. Allà es va fer una primera valoració del maneig i les característiques cada finca i s’evidencià el potencial que tenien moltes d’elles per implementar aquestes millores agroecològiques. De fet, de la informació recollida i la seva anàlisi, en sortí una comunicació presentada al XIV Congreso Internacional de Agricultura Ecológica de la SEAE celebrat a Mallorca la primavera del 2022 i posteriorment publicada a la revista Agroecología (num. 48 estiu 2022): El potencial regenerativo de la ganadería ecológica mallorquina (Palomo y Adrover, 2022). Paral·lelament, es va parlar amb altres entitats de la Península amb iniciatives similars i es decidí presentar un projecte conjunt a la convocatòria de la Fundación Biodiversidad, PASTURE+, que finalment ens varen concedir.
Les pastures ocupen un terç de la superfície terrestre desproveïda de gel, exercint un paper clau com a fixadors de carboni i per al desenvolupament rural. Actualment, molts d’aquests hàbitats es troben seriosament amenaçats per la desertificació i la pèrdua de biodiversitat. El context mediterrani no escapa a aquesta tendència, sent més afectat i tot que a la resta d’Europa continental a causa del seu cicle de precipitacions i distribució erràtica de la humitat. La pregunta que ens plantejam és: la ramaderia ecològica mallorquina pot ajudar a revertir aquesta situació? Amb aquest estudi esperam comprovar els efectes del pasturatge regeneratiu juntament amb l’aplicació de diverses bones pràctiques esmentades anteriorment respecte a l’augment de la fertilitat i la matèria orgànica del sòl, la retenció d’aigua i l’augment de biodiversitat entre d’altres com ja s’ha constatat a altres ambients mediterranis (devesa) i de la resta del planeta.
El pastoreig rotacional, a diferència del continu (animals molts dies o mesos pasturant en el mateix lloc) consisteix en anar fent pasturar animals amb càrregues ramaderes elevades en recintes més petits, de manera que es faci un aprofitament intens, però breu de les pastures i després aquestes es puguin recuperar sense animals un llarg període de temps. Estam parlant, en termes generals (adaptable a les característiques de cada finca), de temps de pastura en una mateixa zona limitant a un màxim de set dies (ideal cinc durant tardor-hivern i tres en primavera) i un temps de recuperació mínim de cinquanta dies (ideal noranta dies tardor-hivern i 45 en primavera).
