Article

La importància dels arbres en ramaderia agroecològica

És un fet que els arbres secans de moltes zones de les Illes, especialment els ametlers, s’estan morint. En relativament pocs anys hem passat de contemplar arbres esponerosos a veure’n només el seu esquelet. Es tracta d’una pèrdua productiva i estètica, a més de funcional, ja que és prou conegut que els arbres (parlaré d’arbres en un sentit ample, incloent-hi també els arbres i arbusts forestals) compleixen importants funcions d’autoregulació dels agroecosistemes. Entre aquestes funcions destacaré la seva contribució a la fertilitat endògena del sistema, al control de l’escorrentia i l’erosió, i a l’esmorteïment dels extrems climàtics, tot creant un ambient més favorable a la producció vegetal.

Però és que a més, en cas de ser ramaders/eres ecològics, hem de veure els arbres com uns elements molt útils, gairebé essencials, per dur a terme la nostra activitat. En aquest sentit val la pena destacar com la seva presència contribueix de forma important a l’autosuficiència alimentària de la nostra ramaderia, fita clau de qualsevol producció ramadera agroecològica. De fet, els aliments aportats pels arbres poden suposar una fracció considerable del conjunt d’aliments disponibles, i a més, i potser això sigui el més important, podem comptar-hi quan la disponibilitat de farratges és minsa.
Arbres i arbusts ens ofereixen fulles (ametler, figuera, morer, lledoner, olivera, ullastre, fruiters en general, etc.), i fruits (garroves, figues, pells d’ametla, olivó i olives, aglans, etc.). Les fulles, aprofitables pels herbívors, solen ser riques en fibra i pobres en proteïna, a no ser que siguin fulles tendres de determinats arbres (morer per exemple). Poden esdevenir el component principal de racions de manteniment, però s’hauran de suplementar amb aliments més rics en cas de formar part de racions d’animals amb elevades demandes nutritives (lactació, creixement, etc.). Els fruits generalment solen ser rics en energia però també pobres en proteïna. Són sobretot interessants en racions d’engreix, encara que poden formar part d’altres racions, sempre que els dèficits de fibra i proteïna s’equilibrin amb aliments adequats.

Els arbres, a més d’esdevenir un pilar essencial en l’alimentació del bestiar, tenen una importància cabdal en la satisfacció del benestar animal, en especial del seu confort tèrmic, ja que, en els sistemes de producció extensius o semiextensius en els que es desenvolupa normalment la ramaderia ecològica, esdevenen uns dels pocs elements que ofereixen refugi als animals. L’ombra d’un arbre serà de ben segur el lloc que triaran els animals per sestar en les caloroses diades estivals, mentre que a l’hivern cercaran el recer d’una bardissa per resguardar-se dels temporals i les gelades.

Ja se sap que una bona alimentació i un adequat benestar són essencials per a la bona salut del ramat. Per tant, i pel que he dit fins ara, es pot deduir que els arbres contribueixen indirectament a un bon estat sanitari dels animals, però és que a més ho fan també d’una forma directa. Així per exemple la seva presència intervé en el control natural de determinades parasitosis com l’oestrosi, aquesta molesta larva que infesta els narius de cabres i ovelles, i de les quals els animals es protegeixen sota l’ombra dels arbres, encarant els caps cap a la soca. Sense oblidar els components medicinals que contenen alguns arbres i arbusts, que els animals poden obtenir, si ho precisen, mitjançant la seva ingestió o simplement contactant-hi (control de parasitosis externes).

En definitiva, són molts els beneficis (només n’he esbossats uns quants) que la ramaderia ecològica obté de la presència d’arbres i per aquest motiu és essencial que intentem conservar els existents (bones pràctiques culturals i manteniment de les zones forestals de la finca) i que facem un esforç de replantació en aquelles tanques on s’hagi perdut la coberta arbòria de forma significativa.

De ben segur que la finca amb els seus animals, a més del nostre planeta, ens ho agrairan.

Miquel Torrens