En Gaspar Mestre té quaranta anys i continua amb l’ofici familiar, ser pagès. La seva feina central és a la cria d’ovelles a la finca de Son Herevet, a Felanitx. És un dels que s’han incorporat més recentment al projecte de promoció d’APAEMA ME ecològic de Mallorca, cosa que condueix a que sigui membre de PEM, la cooperativa Pagesos Ecològics de Mallorca, que li garanteix la comercialització de la seva producció, posant en valor la certificació ecològica. Malgrat la seva vocació, ha estat fent feina com tecnic projectista, dissenyant projectes elèctrics, ocupació que encara manté de manera parcial per quadrar els números: malgrat la majoria del temps el dedica a foravila, necessita tenir un complement perquè la pagesia no dona el que tocaria.
Com t’has fet pagès?
A ca nostra hem estat pagesos tota la vida. El 2009 vaig començar a fer feina a una enginyeria, però l’any 2017 em vaig cansar de l’ordinador. Llavors a ca meva teníem vaques i com que mon pare es jubilava vaig decidir tirar-me a això. Duc el que duia mon pare. Els seus darrers anys de feina, a part de dur les vaques, vàrem agafar aquesta finca, Son Herevet i sa bassa. Els amitjers anteriors ja hi tenien ovelles, i se’n varen quedar la meitat cada un. Quan jo ho vaig agafar ja eren aquí i vaig continuar amb elles.
I deixareu les vaques… fer llet era un mal negoci?
Quan mon pare estava a punt de jubilar-se, allò ja no es podia sostenir. Una feinada, ésser-hi cada dia el dematí i vespre per munyir… Venia la llet a Agama i aguantava perquè amb els anys laborals que li quedaven no podia muntar una altra cosa. Al final, quasi quasi ho teníem per beure llet i fer formatge per noltros.
Ara parlarem de les ovelles, però explica’m una mica això de deixar l’ordinador.
Bé, encara faig aquesta altra feina deu hores a la setmana, projectes elèctrics, perquè del que faig a foravila hi tocarien viure deu famílies, però és que no dona. Perquè sigui rendible han de ser explotacions molt més grosses, i no hauria de ser així.
Aquesta finca la dediques exclusivament al ramat?
En aquesta zona la terra és molt prima, no és com segons quines zones que hi ha terra a voler. Aquí tot són penyes i, si no és per pastures, no li veig una altra utilitat. Aquesta parcel·la deu fer unes 50 hectàrees entre corredis i Garriga, i tenc tota la garriga cap a la part de dalt, però també duc altres finques petites, més bones de terra.
Quantes ovelles tens i de quina raça?
En tenc unes dues-centes cinquanta, ovella mallorquina.
Per que t’agrada l’ovella mallorquina?
Perquè és d’aquí. Perquè aprofita més bé tot el que troba. S’enfila si ha de menjar una poc d’ullastre, branques o el que sigui. Però també és més polissona, igual que s’espavila per trobar menjar també s’espavila per botar. Jo veig guardes d’ovelles dutes d’enfora que les tenen amb una paret de mig metre d’altura i no surten. Jo tenc un metre i mig o dos, i encara me’n botarà qualcuna. Saben cercar-se la vida. Però una cosa que ha après és que no hi ha millor tancat que què tenguin menjar a voler, però si tenen fam botaran per on sigui.
Com es gestiona un ramat?
A jo m’agrada intervenir el manco possible. Les ovelles fan el seu curs i jo simplement les vaig ajudant. Les amoll a les pastures quan estan a punt, les vaig rotant, els don menjar si fa falta, i tenen la garriga per trescar. De fet, l’ullastre és el que més els agrada.
I com gestiones les pastures?
Faig una llaurada molt suau i li tir llavors. A altres bandes faig blat de xeixa i cigrons ordi civada per batre i quan ho porg, amb tota la brutor o herbes que puguin quedar, ho duc per sembrar aquí. No mir molt prim i em venen totes les llavors i es va fent una mescla. Aquí mateix ho pots veure, hi ha de tot i em va molt bé. Aquí a dins hi trobaràs cigrons, estiragassons, veçes, favó, maragall, ravenissa, margalidera, blat, ordi, civada… es crea com una sinèrgia i tot va molt bo.
Com organitzes la producció i la comercialització de les ovelles?
Estic a PEM, la cooperativa Pagesos Ecològics de Mallorca. Precisament, d’aquí a dues setmanes se n’han de dur una partida de mens. Jo feia els mens ecològics de bon començament -igual que mon pare, però el que passa és que no tenia la certificació-. A PEM els interessava que més productors ens hi afegíssim, i ja que faig els mens ecològics m’hi vaig afegir. Al manco ells garanteixen que es venguin com a tal.
La cria d’ovelles en extensiu és normal a Mallorca, però a la Península és excepcional. S’ha de posar en valor?
Sí, aquesta manera de fer ja existia abans que la certificació en ecològic. Altres animals han estat més d’engreix en intensiu, però les ovelles en molt pocs casos. Durant molts d’anys, hi ha hagut mens en el mercat que eren ecològics sense estar certificats.
Malgrat venies d’aquest món, t’has posat al davant de la finca i marques el rumb a seguir. Has hagut d’aprendre moltes coses per tirar endavant?
Mai d’eixes d’aprendre. Comparat amb l’altra feina, allà aprens a fer una instal·lació elèctrica i ja està, ja la saps fer, però aquí tot canvia cada dia. Jo crec que la formació necessària per fer de pagès no n’existeix, o cap que t’aporti tot el que necessites. Cap any és igual i potser si vens amb molta formació et trobes que en posar-hi les mans te’n dus un xasco. El que és important es preveure allò que vendrà i tenir capacitat d’adaptar la manera com ho vas gestionant.
Posa’m un exemple.
Per exemple, ara fa un parell d’anys que no va ploure gens. Tot això estava sembrat igual, però vaig començar a pasturar a finals de març. El rebost de garba i gra que tenim perquè les ovelles puguin menjar si no hi ha pastura ja s’havia fet avall fins a llavors. Per sort, tenia bastants rotllos de garba i gra. Però és que a mitjan juny ja s’havien acabat les pastures, i ja tornàvem a haver de donar menjar del rebost a les ovelles. En canvi, enguany ha plogut i hem començat a pasturar el mes de novembre. I a dia d’avui, mirant la pastura, ja et puc dir que tendrem menjar fins molt més endavant. Hi ha molta diferència entre un any i un altre. Estam parlant d’haver de tenir garba i gra per tres mesos o per més de mig any. Des de llavors, tenc menjar guardat per dos anys. Quan ho has d’anar a encalçar, tothom en necessita i no saps d’on ho trauràs.
Has après a organitzar-te perquè no li falti menjar al ramat. Però, i tu, com organitzes l’economia domèstica en un entorn tan canviant? T’angoixa?
Ve el que ve. No, no m’angoixa. Em tensa molt més la paperassa.
Sobrecàrrega de gestions administratives, una gran queixa del sector.
Et tenen amb el cap damunt el piló durant tot l’any, si compleixes o no compleixes… Perquè sense les ajudes no pots viure de les ovelles o dels cereals, ningú menjaria. És un problema això, no hauria de ser així. Són les ajudes de la PAC que, si es retallen, coses com les que jo faig són inviables. Ja m’agradaria poder viure sense les ajudes, perquè és un malestar haver d’estar pendents de les ajudes a més a més de la feina a foravila.
Fins a quin punt la feina administrativa et treu temps?
Sempre has d’estar pendent de si et falta aquest paper o aquell altre… Per exemple, per endur-se’n mens, has de fer la guia, has de fer l’ICA, ara, amb la llengua blava, una declaració de responsabilitat com titular de l’explotació, el volant de l’ecològic… I ara tot això ho volen llevar per fer-ho a través d’una aplicació. I jo m’adaptaré, però el que tenia una dotzena d’ovelles ja se n’afluixarà.
Tot això ho dus tu o ho dones a fer?
Jo, si l’hagués d’encarregar ja no guanyaria res. Si segons quines feines les has de donar a fer, se’n va tot el que puguis guanyar.
Per què et feres soci d’APAEMA?
Per tenir accés a formació i assessorament.
Com veus el sector agroecològic en general?
Crec que la gent cada vegada és més conscient d’allò que menja i això ajuda als a fem feina en ecològic.
