El sector agrari mallorquí reutilitza i optimitza l’ús del plàstic molt per sobre del previst
Aquest projecte, impulsat per APAEMA amb el suport de Mallorca Preservation, ha permès la redacció de l’estudi “Anàlisi de l’ús i la gestió dels plàstics en el sector agrari de Mallorca”, un treball que per primera vegada quantifica i categoritza el volum i les tipologies d’aquests materials emprats en el nostre foravila, de la mateixa manera que deixa constància de la gestió que en fa la pagesia. Una feina de recerca que ens ha permès traçar un pla d’acció per reduir encara més l’impacte en el medi.
Hivernacles i planters, elements comuns en moltes explotacions.
Les dades s’han recollit entre 2024 i 2025 a través d’entrevistes i feina de camp duta a terme en trenta finques que, en conjunt, recullen les diferents realitats del sector agrari illenc. Així mateix, s’hi han sumat set entrevistes a responsables de l’administració i agents especialitzats en la gestió dels plàstics.
L’anàlisi de la informació recollida ha conduït a conclusions encoratjadores. La més rellevant, potser, és que el sector agrari de Mallorca genera només un 40% dels residus plàstics que serien previsibles segons els fabricants perquè les explotacions reutilitzen els materials de manera sistemàtica i sovint allarguen notablement la seva vida útil més enllà del previst.
Les mànegues de reg són de polietilè d’alta densitat (PEAD) el polímer més utilitzat en diferents elements agrícoles.
Afinant les xifres, la recerca mos permet determinar que l’activitat agrària de Mallorca necessita unes 7.976 tones de plàstic per funcionar —la gran majoria a l’agricultura— però només 1.333 tones es converteixen anualment en residu. Això és degut a l’hàbit implantat d’allargar la vida útil dels plàstics. A més, pràctiques com la crema o l’enterrament de plàstics han estat gairebé erradicades gràcies a serveis com la recollida gratuïta a finca i la disponibilitat de punts verds municipals.
Parlant de famílies de plàstics, en el conjunt del sector el polietilè d’alta densitat (PEAD) és el polímer més utilitzat, representant el 72% dels plàstics, excloent, això sí, els pneumàtics. Es troba en mànegues de degoteig, caixes, caixons i bidons, entre altres utensilis.
Una dependència racional i adaptada al context illenc
L’estudi confirma que, com en molts altres territoris, el sector agrari mallorquí és altament dependent del plàstic, però destaca factors locals favorables a mitigar-ne la presència i l’impacte. Per exemple, en el cas de la ramaderia, la baixa presència de producció intensiva en favor de models extensius redueix el volum total i el tipus de plàstics emprats respecte d’altres regions europees.
El cultiu de cereal és el que genera el volum més alt d’ús de plàstics en termes absoluts, tot i tenir-ne una densitat baixa per superfície.
Les xifres per cultiu mostren contrastos rellevants: mentre que l’horta en hivernacle requereix fins a 1.676 kg de plàstic per hectàrea, cultius com l’olivar de secà en fan servir només 31 kg/ha. L’agricultura extensiva, com cereals i llegums, genera el volum més alt en termes absoluts (1.777 t), tot i tenir una densitat plàstica molt baixa per superfície.
El control de la generació de residus plàstics és patrimoni de tot el sector agrari. No hi ha diferències significatives en l’ús de plàstics entre l’agricultura convencional i l’agricultura ecològica, tan sols en els cultius extensius, on hi ha un menor consum de fertilitzants i adobs per part de les ecològiques, que opten més per les rotacions.
Canvis, reptes i oportunitats
Fet aquest estudi, tenim el convenciment que existeix una consciència ambiental creixent entre els productors, que comencen a explorar materials alternatius com els biofilms, sovint per iniciativa pròpia o a través d’entitats com APAEMA. No obstant això, la manca d’alternatives tècniques i assequibles al plàstic convencional —especialment per tubs de reg, cobertes o pneumàtics— dificulta una reducció més accelerada.
Exemple d’ús del biofilm en una finca d’horta de Manacor. A la dreta, manta tèrmica de plàstic convencional.
Un altre repte imminent és l’aplicació efectiva de la normativa existent en matèria de residus, que suposa un increment en la burocratització per a una gestió adequada dels plàstics agrícoles a les finques. Per això, es demanen polítiques públiques més clares i de continuïtat, especialment pel que fa a l’ampliació i la consolidació del servei de recollida que presta la Conselleria d’Agricultura.
En definitiva, aquesta anàlisi vol servir de base per definir polítiques ambientals i agràries ajustades a la realitat local, i inclou un Pla d’acció amb mesures concretes que es preveu començar a implementar ben aviat, implicant a tots els actors necessaris. Teníem un compte pendent amb els plàstics per continuar aprofundint en els valors de l’agroecologia, i amb aquest estudi es comença a saldar.
documents
