Informe sobre la situació de la llana d’ovella i la seva aplicabilitat en diferents usos

La llana, de residu a recurs?

Des de principis de segle XXI fins ara, s’han perdut més de 20.000 caps de ramaderia ovina a les Illes Balears, i les xifres no aturen de caure. La ramaderia extensiva, sobretot l’ovina, ha quedat reduïda a una activitat agrària residual, dins de les finques. A banda del preu poc competitiu del me, s’hi afegeix el problema de les despeses. Com la llana, que ara mateix és un subproducte ramader amb molt poc o cap valor econòmic, i que s’ha arribat a tractar com un residu. El que suposava un ingrés, per petit que fos, ara és una despesa.

Si pretenem revertir el problema i que les explotacions d’oví puguin percebre un preu digne per aquest recurs, s’ha d’analitzar quina és la realitat a cada una de les baules de la cadena del seu mercat, per llavors establir línies d’acció realistes que puguin generar impacte a curt termini.

Per això, APAEMA es va presentar a la convocatòria de Mallorca Rural per la redacció de “L’informe sobre la situació de la llana d’ovella de les explotacions de Mallorca i la seva aplicabilitat en diferents usos”. Aquest treball, que finalment dugué a terme la nostra entitat, va ser finançat a través de fons LEADER amb participació europea, estatal i autonòmica: UE (Fons FEADER) un 80% AGE (Administració General de l’Estat 6% i CAIB (Govern Illes Balears) 14%.

Quins objectius té?

  • L’assistència tècnica per a la redacció de l’informe sobre la situació de la llana d’ovella de les explotacions de Mallorca.
  • Propostes per optimitzar la seva comercialització.
  • Valoració de noves aplicacions de la llana amb el disseny del model més adequat a implementar.

Aquest estudi s’emmarca dins el Projecte Pilot per a l’estudi de la viabilitat de la llana d’ovella mallorquina com a material aplicable al sector industrial, realitzat per l’Associació Mallorca Rural. 

L’execució del contracte té un termini de 6 mesos, compresos entre el 16 de maig i el 16 de novembre. 

Primera fase: 

Recopilació d’informació de tots els actors implicats i /o afectats possibles: pagesos, cooperatives agrícoles, tonedors, escorxadors, magatzems, sindicats agraris, compradors, comerciants, veterinaris, enginyers agrònoms, bioconstructors, arquitectes, Universitat i empreses tèxtils.

Es treballa mitjançant qüestionaris i entrevistes, fent en aquesta primera fase aquelles relacionades amb el sector primari. Es van fer visites a les explotacions coincidint amb les toses i podent recollir així valoracions sobre la problemàtica existent.

Segona fase:

En aquesta segona fase es feu seguiment del camí que fa la llana de Mallorca cap a diferents compradors i centres de tractament de la península, visitant les 2 empreses que la compren (Catalunya), i els rentadors on l’envien (Castella i Lleó).

També s’ha contactat amb gent de diferents sectors interessats a donar un ús a la llana mallorquina. Es tracta d’alguna filatura, gent del sector agrícola que la utilitza com a fertilitzant i diferents actors del sector de la bioconstrucció (fabricants de materials, constructors, arquitectes i aparelladors). 

A totes les entrevistes realitzades es fa palesa la necessitat de trobar una solució al problema. S’ha evidenciat també que és un producte amb molt potencial per a nous usos, tot i que es requereix més investigació i estudis de mercat per donar-li sortida comercial. 

Entre aquests usos hi ha principalment el de la llana com a fertilitzants líquids i sòlids, i com a aïllaments tèrmics i acústics en construcció. No s’ha de deixar de banda però, la reinvenció en el sector tèxtil, amb productes amb marca distintiva de qualitat (indicacions d’origen, sistema productiu, artesania, etc.)

Si atenem als principis de l’economia circular, l’aprofitament de la llana com a compost i fertilitzant a la mateixa explotació reaprofitaria aquest material i suposaria un ús més respectuós amb la petjada de carboni. A més, té un avantatge respecte a la construcció i és que s’evitaria el cost de rentar la llana. Respecte al sector de la construcció, també seria una manera de donar sortida al producte dins la mateixa illa (el sector ha manifestat interès en aquest material) i de crear més o menys teixit empresarial depenent de si es treballa aquí, o s’envia a preparar a la península i es retorna el producte ja elaborat. 

Conclusions

Amb la posada en marxa d’aquesta iniciativa s’han identificat alternatives d’usos, obtingut dades per fomentar noves iniciatives públiques i privades a nivell local i detallat la situació de la llana a les explotacions de Mallorca, tot fent propostes per optimitzar la seva comercialització i valorar noves aplicacions i usos.

Actualment, un 47% de la llana que es produeix a Mallorca no entra al canal comercial. De la llana que no es ven, uns 2.000 kg acaben en mans d’artesans i la resta roman a les finques, a on una petita part s’aprofita per a usos agrícoles i la resta s’acumula. Alguns dels resultats de l’estudi, demanen revertir aquesta situació actual. Posant la llana a disposició de l’economia circular i local, sense la necessitat de vendre-la fora de l’illa, amb la reivindicació d’un producte natural i biodegradable, a la vegada que se cerquen nous usos per a la bioconstrucció, els fertilitzants, els substrats de jardineria, les robes ignífugues, la sanitat i els bioplàstics.

En qualsevol dels casos, les conclusions de l’estudi remarquen que és necessari obrir noves línies d’actuació i feina en referència al rentatge del producte, la seva caracterització a nivell físic i químic, la coordinació del procés de recollida i transformació i establir-ne un model de traçabilitat.

Presentació dels resultats

El dijous 24 de novembre de 2022, al Museu del Calçat d’Inca, Mallorca Rural organitzà una jornada sobre la situació de la llana a Mallorca i les seves oportunitats de futur. En aquesta jornada es presentaren els resultats de l’estudi de valorització de la llana de Mallorca, que hem executat des d’APAEMA i per ajuntar diferents actors de la cadena de producció i aprofitament d’aquest producte. A més, hi hagué un bloc de presentacions d’iniciatives que ja s’han executat o que estan en procés, i una taula rodona sobre línies de feina que s’hauran d’obrir a partir d’ara.

Informe final:

Aquí podeu consultar el resum de l’informe.

Aquí podeu descarregar l’informe complet.


Aquest projecte és una iniciativa de Mallorca Rural en el marc de l’aplicació de la seva Estratègia de Desenvolupament Local Participatiu. L’Estudi ha estat finançat a través dels fons FEADER, LEADER i FOGAIBA.