Una radiografia completa i robusta del sector eco per determinar-ne les característiques i les perspectives futures a curt i mitjà termini, tenint en compte les particularitats de cada illa
La Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació va treure a concurs, el juliol de 2020, la realització de la Diagnosi del sector agrari ecològic de les Illes Balears. Amb l’objectiu de disposar de dades que permetessin avaluar la situació de la Producció Agrària Ecològica, determinar el seu grau de maduresa i, a partir d’aquí, dibuixar estratègies de futur.
APAEMA es presentà amb una proposta tècnica i guanyà el concurs. Es conformà un equip tècnic de tres persones a Mallorca (APAEMA), una persona a Eivissa i Formentera (APAEEF) i una persona a Menorca (APAEM). Així s’assolí una reivindicació històrica del sector ecològic, que feia anys que demandava dades oficials al respecte.
Els objectius principals del projecte són:
- Conèixer l’estat general del sector agrari ecològic.
- Identificar-ne l’estructura productiva, de transformació i de comercialització.
- Conèixer el volum de negoci i els llocs de feina que genera aquest sector.
- Determinar el grau de professionalització del sector ecològic.
- Caracteritzar les particulars de les finques i indústries ecològiques.
L’estudi està fonamentat en la realització de més de 900 enquestes en línia, telefòniques o presencials a finques i indústries inscrites en el Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica, a totes les illes. Aquestes enquestes (d’una durada mínima de 40 minuts i de més d’una hora de mitja) tenien la finalitat de conèixer a fons l’estat actual del sector en qüestió, com a sector estratègic que és. Per això, el qüestionari tractava tant les produccions com les vendes, els mètodes de comercialització, les despeses, l’eficiència energètica i els ajuts públics així com els aspectes socials i la qüestió de gènere i les perspectives de futur.
A més, es va fer una feina de compilació de dades ja disponibles per tal de contrastar la informació proporcionada pels operadors certificats. Així, la font de dades més rellevant fou la base de dades del CBPAE, tot i que s’aconseguiren dades d’administracions locals, autonòmiques i estatals.
Una vegada processada i contrastada la base de dades resultant es van dur a terme reunions a totes les illes; amb organitzacions, sindicats, representants del sector i sobretot, els mateixos operadors, coneixedors com ningú de la seva realitat. Aquí es van traslladar els resultats preliminars obtinguts de l’anàlisi de dades per tal de contestar-los i identificar possibles interpretacions i necessitats d’informació que no s’haguessin tengut en compte.
Finalment, la Diagnosi del sector agrari ecològic de les Illes Balears es va publicar el desembre de 2021. I es pot llegir a continuació. Tot i que més avall feim un petit resum dels resultats i les conclusions més significatius.
Resultats de la Diagnosi del sector agrari ecològic de les Illes Balears
Estadístiques bàsiques de la producció agrària ecològica
Les dades més actuals disponibles, publicades pel CBPAE (2021), assoleixen els 1.020 operadors i 37.834 hectàrees inscrites. Segons aquesta mateixa font, les finques ecològiques ja suposen el 16 % de la superfície agrària útil, la qual cosa situa el nostre arxipèlag entre les regions punteres a escala estatal i europea.
Per arribar a l’objectiu del 25 % de SAU que marca l’estratègia europea Farm to Fork de cara al 2030, les hectàrees inscrites en cultiu ecològic a les Balears haurien de créixer al ritme que han crescut els darrers 5 anys (6,2% d’increment anual). Menorca és l’illa més ben posicionada, a tan sols 5 punts de la SAU objectiu.
Titulars d’explotacions ecològiques
A les Illes Balears, un 25 % de les explotacions ecològiques estan liderades per dones, un 18 % per persones jurídiques i la resta per homes (57 %). Segons el Cens agrari de 2009, les dades concorden amb la realitat agrària balear, ja que la titularitat femenina se situava en el 25 %, en sexta posició en l’escala autonòmica per aquest indicador, molt lluny del 47 % de Galícia o del 43 % d’Astúries.
Les dades mostren que, encara que les explotacions ecològiques representen entre una cinquena i una quarta part del total, el nivell de professionalització dins el mateix sector ecològic és notablement més elevat que a les finques convencionals.
Amb una mitjana de 51 anys, el sector ecològic és notòriament més jove que el sector agrari balear, en el qual el major nombre d’explotacions es troben dirigides per persones majors de 65 anys.
Segons l’enquesta, els joves agricultors són titulars del 23,3 % de les explotacions ecològiques.
En el conjunt de l’arxipèlag, un 50 % dels titulars tenen estudis universitaris o superiors, una dada destacable que situa el sector ecològic de les Illes Balears a més de 25 punts de la proporció de joves amb estudis universitaris que s’incorporen al sector agrari (Vázquez, 2017).
Producció primària
El sector agrari ecològic genera el 16,5 % del valor econòmic total del sector agrari balear. El producte primari d’origen vegetal venut en ecològic per part de les explotacions agràries ronda els 12,5 milions d’euros. El que genera més ingressos és l’horta (2,5 M€), seguida de la venda de raïm per a vinificació (1,6 M€) i la garrova (1,4 M€).
Es calcula que, aproximadament, el 20 % de la garrova i el 15 % de l’ametla produïda ja és ecològica, amb una tendència clarament a l’alça de la reconversió cap a l’agricultura ecològica d’aquests dos cultius. L’oliva i el raïm ecològic van agafant protagonisme i se situen a gairebé un terç de la producció total illenca, amb un 33 % i un 28 % de la producció total, respectivament. Aquestes dades, d’uns i altres productes primaris, estan estretament vinculades al valor afegit que se’ls dona a través de la transformació i comercialització sota el paraigua de petits i mitjans elaboradors. Sigui en forma d’empresa familiar o de cooperatives de primer i segon grau, a la vegada que també emparats per marques de qualitat.
Producte elaborat
El vi i oli són els productes que més reporten al sector. L’oli ecològic abraça entre el 6 i el 8 % del total d’oli elaborat a Balears i genera 1,2 M€. El vi ecològic abraça entre el 16 i el 20 % de la producció total i mou 10,9 M€).
Els productes elaborats són el motor econòmic del sector ecològic, els quals generen 21,8 milions d’euros, una part important dels quals, el 69%, estan produïts per productors-elaboradors. A Mallorca, la producció ecològica està fortament vinculada a una miríada de petits i mitjans elaboradors que cerquen una qualitat diferenciada i donen valor afegit amb la transformació del producte primari i les marques de qualitat.
Els ingressos generats en la venda d’elaborats ecològics ascendeixen a 21,8 M€. En destaca la porció de valor econòmic que generen els productors-elaboradors, del 68,5%, i que a Menorca i a Eivissa arriba al 86 i 78 %, respectivament. Els elaboradors exclusius són a Formentera on tenen més quota de mercat (98 %).
Ramaderia
Només un 44 % de les finques ecològiques tenen algun tipus de ramaderia. Això, condueix, com s’ha constatat, a una manca de disponibilitat de fems i compost que posa en dubte la fertilització orgànica de les explotacions, la qual s’intenta sostenir cada vegada més a través de la importació d’adobs comercials. En un moment en què la producció ecològica està en un procés de bot d’escala, aquesta problemàtica s’hauria d’abordar de manera estratègica.
L’alimentació de la ramaderia a les finques ecològiques és predominantment pròpia, de la mateixa explotació (84 %). Menorca i Mallorca sobrepassen la mitjana i només Eivissa queda per sota els 80 punts. Tot i que cada illa té les seves particularitats, les pastures i el gra són la font d’aliment que sostenen principalment la ramaderia dins finques ecològiques
El mercat de la carn ecològica és minoritari des del moment en què genera el 2,9 % del valor econòmic del conjunt del sector ramader balear. La majoria d’animals criats en finques ecològiques es comercialitzen com a convencionals, amb la qual cosa perden un important valor acumulat i segurament es venen a preus per sota dels costos de producció.
Agrobiodiversitat
Les varietats locals suposen el 61% del volum total de cultius, de mitjana, a les explotacions ecològiques. Predominen en la fruita seca, els cereals, l’horta, les pastures i la vinya. En els elaborats, les varietats locals agrupen el 58 % de la producció.
Les races autòctones són encara presents, amb un 63 % de tota la ramaderia ecològica balear, i a Menorca suposen més del 78 %.
Gestió agrària
Les explotacions ecològiques tenen interessants nivells d’autosuficiència en llavors d’extensius (62 %) i alimentació ramadera (84 %).
Entre els operadors ecològics existeix una alta conscienciació respecte de l’ús de recursos naturals, com l’aigua i l’energia. Les finques apliquen mètodes més enllà dels exigits pel reglament europeu de producció ecològica, emperò només una quarta part de les explotacions té instal·lades energies renovables en algun punt de la producció o transformació.
Treball
La producció agrària ecològica dona feina a 2.166 persones.
La situació de la dona dins del sector ecològic és molt semblant als nivells de presència de la resta de sector (26 % de titulars d’explotació). Cal, per tant, continuar treballant per l’equitat entre homes i dones també dins del sector ecològic.
Moviment econòmic
La destinació de venda de les produccions de productors i productors-elaboradors és eminentment local (85 %). Els canals curts de comercialització són part indispensable del sector agrari ecològic balear, tant en producte primari com en l’elaborat. Les cooperatives tenen un paper cabdal en la compravenda de fruites seques i els distribuïdors van agafant força en la comercialització d’altres productes. La venda al canal HORECA representa encara un percentatge baix o molt baix de destí del producte.
El 80 % de les explotacions agràries ecològiques tenen manco de 25.000 € d’ingressos anuals pels seus productes, i un 74% reben manco de 12.500 euros d’ajudes, de mitjana.
Segons les dades d’aquesta diagnosi, en comparació amb les dades del MAPA (2021), les explotacions ecològiques balears estan sotmeses a tres vegades més costos que les explotacions convencionals.
Futur
Les principals necessitats que tenen els enquestats i que ara mateix no se satisfan són: més ajudes i agilització de tràmits, suport a la comercialització, més rendibilitat de la finca i més visibilització dels seus productes.
Ens trobam davant d’un sector agrari optimista, que inverteix, que pot i vol créixer.
