La mel és el tercer producte alimentari més adulterat del món. Així ho afirmava una notícia apareguda l’any 2019 a una cadena de televisió estatal. En aquesta apareixia un apicultor peninsular denunciant que s’envasa un producte que no és mel, però que empra el seu nom i la seva fama. Es queixava que no és obligatori que aparegui el país d’origen en l’etiqueta ni els percentatges, en cas de mescla. L’apicultor entrevistat, el qual formava part de la plataforma “Etiquetado claro”, reclamava a l’administració mesures per aturar l’estafa en qüestió i exigia una normativa més contundent per a un correcte i clar etiquetat de la mel.
A les Illes Balears també tenim aquest problema, però agreujat. La mel real és una autèntica excepció. Ja sigui perquè hi ha un cert auge envers el consum de producte local o perquè la producció de mel no és suficient, el cas és que és massa habitual trobar al mercat mels etiquetades com a illenques i que realment no ho són. Són mels, en general, en les que figuren noms comercials que denoten un origen geogràfic local, tot i que també en trobam que directament posen el nom d’alguna illa. En d’altres casos, també freqüents, trobam mels monoflorals que es venen com a balears… Heu vist mai per aquí camps sencers de romaní florit o plantacions d’eucaliptus?
Bona part del que s’ha descrit al paràgraf anterior és un frau. El consumidor compra mel a les botigues, mercats, fires, pensant que està comprant un producte fet per abelles que han trescat ametllerars o garrigues de per aquí, i que ajuden a un apicultor a dignificar la seva feina. Res més lluny de la realitat. Estan comprant mel envasada per pirates, que adquireixen bidons de mel barata de fora (península, països de l’Est, Xina…) i la posen dins els pots d’una marca pròpia, el nom de la qual recorda una finca propera o tenen dibuixada a l’etiqueta una silueta de Mallorca, per exemple. L’IQUA, l’entitat competent en la persecució del frau alimentari dins de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació, està prenent mesures al respecte, animada darrerament per les denúncies que hi feim arribar per part d’algunes associacions. Per fer front a aquest problema, també s’està parlant sobre la possibilitat de crear una marca de qualitat per protegir el nom geogràfic, emperò ara mateix s’està amb una fase molt inicial del debat.
Dit això, com podem identificar una mel real d’una d’un pirata? Els apicultors poques vegades tenen grans produccions, de manera que no solen poder abastir supermercats. La vénen de forma directa a ca seva, en fires i en botigues de poble. Desconfiau d’aquells que fan mercat cada setmana o que tenen molta varietat de mels, o bé de mels líquides a segons quines temperatures, senya que és una mel que ha estat encalentida. També de la mel que sigui massa barata, ja que la produïda aquí hauria de tenir un preu que hauria d’oscil·lar entre els 12 i els 20 €/kg, inclús més. Hi ha també grans diferències organolèptiques, de qualitat, que notareu en tastar-la.
Se’n parla poc d’aquest tema. És per això que hem publicat aquest petit article, per començar a xerrar-ne i intentar així donar una mà als apicultors reals que fan mel autèntica. Arruix pirates de la mel!
