Quan es debat quin model de Mallorca volem, també es debat quin futur tendrà la pagesia. Amb aquesta convicció, APAEMA va participar, dia 26 de juliol, en la multitudinària manifestació «Mallorca al límit», convocada per la plataforma Menys Turisme, Més Vida, per reivindicar un model d’illa que protegeixi el territori, la terra productiva i les persones que la treballen.
La pressió sobre el territori no només transforma el paisatge; també accelera la desaparició de sòl agrari, dificulta l’accés a la terra, incrementa la competència pels recursos hídrics, complica el relleu generacional i posa en risc la sobirania alimentària de Mallorca. Per a la pagesia, aquestes no són qüestions secundàries: condicionen el present i el futur de l’activitat agrària i, en conseqüència, la capacitat de l’illa per produir aliments.
Per aquest motiu, APAEMA va decidir sumar-se a la mobilització i aportar la veu de la pagesia a un debat que afecta tota la societat. Perquè defensar el territori també és defensar qui el cuida i el manté viu cada dia.
La presència d’APAEMA es va fer visible amb la pancarta «Menys ciment, més aliment» i amb diversos tractors que es varen incorporar a la marxa. Més que un eslògan, aquest missatge resumeix una idea fonamental: sense sòl agrari, sense pagesia i sense producció local, Mallorca perd capacitat per alimentar-se i esdevé més vulnerable davant els reptes socials, econòmics i ambientals.
Un dels nostres tractors arrossegava un remolc amb un cartell que no era en absolut casual: «Menys avions, més melons». En arribar al Parc de la Mar, el lema es convertí en una acció, compartint amb les persones assistents tallades de melons ecològics produïts per socis i sòcies d’APAEMA. El gest va ser molt ben rebut, no només pel plaer que representava pel paladar, sinó pel simbolisme d’aquest gest de complicitat entre la ciutadania i la pagesia.
La participació en aquesta mobilització respon al compromís d’APAEMA amb una Mallorca on la terra fèrtil, els recursos naturals i les persones que els cuiden ocupin el lloc que els correspon. Perquè protegir el territori no és només preservar el paisatge: és garantir que continuï essent una terra capaç d’alimentar-nos avui, però també les generacions que vindran.
