L’ús de sondes d’humitat en hortalissa eco

30 · abril · 2024

El 2023 a diverses zones de la península es van encendre les alarmes per sequera extrema. Per exemple, a Catalunya es van adaptar mesures noves a causa de la situació excepcional. Encara que aquesta problemàtica a les Balears no va ser tant rellevant, la situació és potencialment igual de delicada.

En aquest sentit, és que cada vegada més important fer un reg eficient. En l’actualitat hi ha molta tecnologia per controlar l’ús de l’aigua i llegir el comportament d’aquesta dins la terra, des de les més senzilles, com un comptador, a les més innovadores, com tensiòmetres, drons, controladors de reg, etc.

APAEMA durant la temporada de primavera i estiu del 2023 va instal·lar tres sondes a diferents finques d’horta a Son Macià, Artà i Manacor, per valorar la viabilitat i estudiar si és una eina eficaç per optimitzar l’ús de l’aigua a finca. A més, per completar la informació va col·locar també tres comptadors d’aigua a fi de tenir una mesura de la quantitat d’aigua regada.

Les sondes que es van utilitzar medeixen la humitat del sòl i envien les dades per satèl·lit cada pocs minuts. Estan formades per dues parts principals: el sensor que s’ha d’enterrar a una certa distància de la planta i profunditat i la part aèria amb una plaqueta solar que s’ha d’enganxar a algun pal o similar. Que aquest aparell sigui autosuficient energèticament és molt important, ja que la majoria de finques no disposen de xarxa d’electricitat o és difícil de fer arribar a dins l’hort.

Aquestes sondes permeten veure les dades des de qualsevol aparell (smartphone, ordinador, etc.) amb una aplicació, tant els valors del moment com l’històric. Així s’observa fàcilment la reserva hídrica al sòl, l’efecte que té el reg, les pluges, etc., des de qualsevol banda. També tenen característiques interessants: les lectures s’adapten al tipus de sòl i cultiu, es poden connectar a programadors de reg per tal d’automatitzar el reg i permeten establir límits.

Una vegada acabada la temporada d’horta i avaluant els resultats, creim que aquestes sondes són molt interessants per rendibilitzar al màxim cada litre d’aigua. A més són molt pràctiques i senzilles de col·locar, i la representació gràfica és clara i molt entenedora. Per altra banda, han ajudat a fer evidents altres aspectes com és la gran diferència que hi pot haver entre sòls de capacitat de reserva hídrica, el contingut d’argila i de matèria orgànica modifica en gran mesura aquest paràmetre i, conseqüentment, la distribució i forma del bulb humit. També s’ha manifestat la inexactitud de mesurar el reg amb referències temporals (hores, minuts, etc.). Tenir l’aixeta oberta un llarg període de temps no és sinònim de regar molta quantitat, i molt menys de regar bé.

A tall d’exemple, el pagès d’Artà hagués regat bastant més al principi del cultiu de no haver tengut les lectures; el de Son Macià va descobrir que la seva terra reté molt més temps la humitat i que podia espaiar les regades quasi el doble; i amb la finca de Manacor, dins hivernacle, es va comprovar que a major experiència més dotació de reg, i tot i no ser excessiva, sí es va poder ajustar bé, el que per a ells fou una constatació visual de com havien manejat el reg fins aleshores.