Actualment, l’Associació de Varietats Locals de Mallorca està inscrita al Registre d’Operadors professionals de Vegetals com a entitat multiplicadora i elaboradora de llavor certificada ecològica i de varietats locals. A escala estatal només hi ha Les Refardes a Catalunya i Aleka al País Basc que complesquin aquests requisits. El procés de producció de llavor ecològica i de varietat local és complexa i requereix molta burocràcia per tal de mantenir la traçabilitat de la llavor i complir amb totes les normatives corresponents.
Parlant de normativa, a partir del 31 de desembre del 2035 s’obligarà l’ús de material vegetal ecològic pel sector ecològic, segons el Reglament (UE) 2018/848, article 53 i el reglament 2020/1693 i article 1.4. que modifica les dates a conseqüència de la covid. Tot i que la Comissió pot modificar els terminis després d’avaluar la disponibilitat de llavor ecològica a partir de 2028.
Per intentar arribar a aquesta data amb un sector més enfortit i capacitat s’està fent un projecte europeu anomenat Liveseeding del qual formam part. L’objectiu principal del projecte és fomentar el creixement del sector ecològic i la transició cap a sistemes alimentaris locals més sostenibles, oferint llavors ecològiques d’alta qualitat de conreus diversos ajustats a l’agricultura ecològica per a una àmplia gamma de cultius.
En aquest context, es va fer una anàlisi DAFO on es van agrupar 17 entrevistes de diferents tipus d’empreses de producció de llavor. Dins les fortaleses, cal destacar infraestructures com camps o hivernacles, els assajos i experiments per millorar les tècniques productives i la participació en esdeveniments internacionals a nombrosos països col·laboració amb experts en agricultura.
Referent a les debilitats, es troben la dificultat de trobar pagesos per fer poca quantitat de llavor, la manca de liquiditat, que fa que sigui complicat expandir-se, l’alta dependència a subvencions, la baixa quantitat d’agricultors qualificats, i la complexitat de la producció de llavors (molta mà d’obra i tràmits burocràtics i especificitat d’infraestructura i equipament).
Pel que fa a les oportunitats, hi trobam la inversió en tecnologia per millorar l’eficiència, establir llaços amb universitats i centres de recerca, diversificant l’oferta de venda de llavors, organitzar jornades a l’aire lliure, i augmentant la preocupació de la població enfront de productes ecològics i sostenibles.
Finalment, dins les amenaces s’hi troben l’impacte del canvi climàtic als cultius, el maneig de plagues, i la necessitat de readaptació de processos productius, l’alt cost de recerca i desenvolupament de noves varietats, la incertesa econòmica i les fluctuacions de vendes, i la quantitat de burocràcia que requereix la producció de llavor.
Si es fa una petita anàlisi comparant la DAFO amb la nostra associació, veiem que compartim moltes característiques, sobretot les debilitats i amenaces, a més de les oportunitats, tot i que es veu necessari incrementar les fortaleses, com millor infraestructura, a més de mirar de fer moviments per aconseguir oportunitats, com les inversions en tecnologia.
Una de les debilitats més grans de l’associació és la necessitat de registre de totes les varietats per la comercialització d’aquestes com a ecològiques. De les 91 varietats que té l’associació al catàleg, només 17 estan registrades al ministeri i podem vendre la llavor com a ecològica. Altres 19 estan registrades al catàleg de varietats locals de les Illes Balears (que és el primer pas), pendents de la resposta del ministeri, i les 55 restants han de passar per aquests dos passos abans de poder posar el segell als sobres.
Això implica que s’han de caracteritzar les varietats una per una, i llavors fer una memòria tècnica, on es reuneix tota la informació sobre la varietat (sembra, conservació, característiques…).
Tot això duu molta feina especialitzada, ja que s’han d’agafar moltes dades del cultiu. Després, s’han de tractar aquestes dades i s’ha de registrar la varietat. A partir d’aquí, la varietat passa a ser inscrita al catàleg de varietats locals com a varietat de conservació, però llavors se n’ha de sol·licitar el registre al ministeri, que en alguns casos pot estar uns tres anys o més en inscriure la varietat.
Per tant, es destinen uns doblers i un temps en fer una tasca de la qual no se sap quan es podran collir els fruits. Mentrestant, més del 85% del nostre estoc actual està fet en producció ecològica, però només podem vendre 20 varietats de 91 com a ecològiques.
