La ramaderia regenerativa és una eina clau per al futur i la viabilitat de l’activitat en conjunt. Les evidències dels bons resultats d’aquesta manera de fer i l’èxit de convocatòria són algunes de les claus que ha deixat el I Congrés Internacional de Ramaderia Regenerativa, celebrat els passats 20 i 21 de novembre a la UIB, organitzat per APAEMA en el marc del projecte PASTURE+.
Amb més de 200 persones inscrites, el congrés esdevingué un espai de diàleg entre ramaders, tècnics, investigadors i administracions per repensar el futur de la ramaderia amb la mirada posada en la regeneració del sòl, la biodiversitat i la viabilitat econòmica.
Transformacions reals
El congrés ha permès mostrar, amb dades objectives, que la ramaderia regenerativa no és una intuïció ni un relat teòric, sinó un conjunt de pràctiques que funcionen.
Magdalena Adrover, manescal i responsable del projecte PASTURE+ a APAEMA, va exposar les dades i conclusions de més de tres anys de seguiment en nombroses finques per confirmar que les explotacions que implementen maneig holístic preserven millor la coberta vegetal, generen sòls més resilients a la sequera, milloren el benestar animal i mantenen la producció en condicions climàtiques adverses.
A aquesta aportació científica, s’hi afegiren els testimonis de ramaders de les Illes i de la Península, que explicaren com l’aplicació d’aquestes tècniques els han suposat millores evidents en productivitat, salut del ramat, comportament animal i regeneració de pastures.
A més, la inauguració del congrés comptà amb un missatge gravat de l’ecòleg Allan Savory, referent mundial del maneig holístic, que situà l’esdeveniment en un marc internacional i reforçà el valor de les pràctiques regeneratives com a resposta als reptes ambientals i climàtics globals.
Una administració que escolta parcialment
El congrés s’encetà amb una defensa clara dels preceptes de la ramaderia regenerativa per part de Miquel Coll, president d’APAEMA, recordant que la cria del ramat en extensiu és signe d’identitat de les Illes Balears i que, encara que avui està en risc, és una riquesa ambiental insubstituïble. Sense ella, “no hi ha transició ecològica possible”, reblà.
El conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, assegurà que esperava les conclusions del congrés per avaluar la possibilitat d’encabir els plantejaments de la ramaderia regenerativa en polítiques públiques. També subratllà que el model extensiu és el camí, però sempre que es garanteixi la rendibilitat.
Altres intervencions anaren en la mateixa línia, confirmaren que existeix interès per incorporar criteris regeneratius, però també deixaren clar que no se’ls donarà prioritat per sobre d’altres models ramaders.
Des de l’organització, Adrover insistí que aquestes pràctiques no són una marca més, sinó eines per donar futur al conjunt del sector i que com a tal cosa les haurien de valorar els responsables polítics. Així mateix, insistí en el fet que si calien dades rigoroses sobre la seva eficàcia, l’esdeveniment ha estat un decorat excepcional per obtenir-les.
Comercialització: petits, però units
La segona jornada posà el focus en la comercialització, en com fer viable un producte de màxima qualitat en un entorn dominat per normatives pensades per a la gran indústria i poc adaptades als petits productors.
Les experiències del projecte ME ecològic de Mallorca, de la cooperativa PEM i de l’escorxador i centre de transformació Belardi, al País Basc, mostraren que és possible avançar quan es combinen cooperació, infraestructures pròpies o complicitats amb el sector serveis.
Belardi, fruit d’una dècada de lluita de l’associació de ramaders Bedarbide, ha permès apoderar productors ecològics del País Basc, compartint espai de sacrifici i transformació, però mantenint l’autonomia de la venda directa per a cadascun dels productors i productores implicats.
Des de Mallorca, ME ecològic i PEM es mostraren com a exemples d’èxit basats en la distinció del producte i el cooperativisme. Xisco Llompart, president de PEM, centrada en la comercialització de la carn, destacà que l’acord amb cadenes hoteleres com Garden Hotels i MacHotels ha estat determinant per incrementar un 33% la comercialització. Enguany, hauran servit 21.000 kg de carn de me ecològic, deu vegades més que als inicis. Tot plegat reverteix en què cada vegada més ramaders i ramaderes es puguin integrar a la cooperativa perquè la demanda creix.
Un tancament amb mirada llarga: el documental “10 anys de ME ecològic de Mallorca”
El congrés es tancà amb la projecció del documental “10 anys de ME ecològic de Mallorca”, produït per APAEMA i que mostra una dècada de feina, aprenentatges i transformació del sector oví ecològic a l’illa. El documental resumeix el vincle entre innovació, tradició i compromís social que ha caracteritzat aquest projecte des del seu naixement. El sentiment final que ens deixa l’audiovisual és que la iniciativa funciona i li queda molt camí per recórrer.
Visites a finques
La darrera activitat del congrés, el dissabte 22, consistí en visites a tres finques ramaderes: Son Mesquida, Purgatori i Sa Cabreta, on els participants pogueren veure sobre el terreny l’aplicació real de les pràctiques regeneratives.
Aquest congrés fou possible gràcies a la col·laboració de la UIB i del projecte estatal PASTURE+, dins el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, i amb el suport de la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO). Hi han col·laborat la Fundació Mallorca Preservation i Camper.
