Des d’APAEMA tenim l’atenció parada en possibles nous cultius que puguin esdevenir una alternativa als habituals que tenim a les illes i que per motius diferents (mala adaptació a situacions d’aridesa, preus de mercat dolents) o que s’afegeixin als que ja hi ha i ajudin a sumar a l’economia de la finca. Així és com hem contactat amb tècnics o productors de pistatxer, tòfona del desert, pi pinyer, argan, etc. De cadascun hem volgut saber quins impediments tenen en qüestió de terres i clima, de sortida de mercat, de maquinària específica i altres.
El darrer del qual no teníem coneixença ha estat l’arç groc, Hippophae Rhamnoides L., una planta interessant per la seva rusticitat i pel camí que encara li queda per recórrer dins el mercat.
Es tracta d’un arbust caducifoli que pot arribar als 6 metres, bastant espinós, amb una gran capacitat d’adaptació i resistència a diferents sòls. Es pot plantar tant a muntanya com a vorera de mar i les terres amb pH elevat com les nostres no li fan res. Vendria a ser com un ullastre, i de fet hi recorda en segons quins exemplars, amb les fulles lanceolades, el tronc dur i massís, o el port i dimensions de la capçada. Per aquí no es fa de forma espontània, i sembla que s’empra per retenir la terra a zones amb pendent o com a tallavent. Aguanta temperatures molt baixes, fins a -20º.
Hi ha pocs exemples de plantacions en marxa, ara mateix, a prop nostre. L’única que coneixem és a la Cerdanya, a una zona d’alta muntanya, l’impulsor mos va confirmar que a les Balears es faria sense dificultats. La planta és fàcilment trobable a vivers de Catalunya.
La preparació del terreny i plantació és ben igual que per a fruiters de secà: subsolada prèvia o forats amb retro, marc de 6 x 6, no importa més ample, adobat de fons amb fems (20 t/ha) i suport amb adobs minerals. Si tenim reg localitzat ens estalviarà haver-hi d’anar amb el tanc durant primavera i estiu dels primers anys. Després el podem retirar o mantenir. No és planta sensible a cap plaga o malaltia concreta. S’ha de mantenir una coberta vegetal durant tardor i hivern i, en funció de si regam o no, mantenir-la o portar la terra cultivada.
De la poda s’ha de saber sobretot que és una planta dioica i que els peus masculins floreixen sobre fusta de l’any anterior i, per contra, els femenins damunt les de l’any.
Existeixen 6 espècies i 12 subespècies d’arç groc amb gran variació de compostos en funció del clima, la maduració o la varietat.
Els primers fruits els dona a partir del quart any, són lleugerament ovalats, de color groc, com els del garballó. Aquest fruit no és per a consum directe, sinó que se’n va cap a la indústria farmacèutica, cosmètica i d’alimentació en forma de cremes per a la pell, xarops, sucs, càpsules, barretes energètiques o productes fermentats. Conté una elevada quantitat de principis actius que reforcen la nostra salut: flavonoides, carotenoides, àcids grassos insaturats, fitosterols, etc. Té efectes depuratius de l’organisme, enforteix el sistema immunitari, combat malalties respiratòries, millora la salut cardiovascular, etc. I totes les parts de la planta es consideren fonts de substàncies bioactives.
Com tot cultiu innovador, si algú volgués engegar una plantació d’arç groc, li recomanaríem visitar la plantació de Catalunya i estudiar bé les diferents elaboracions per presentar-lo al mercat. Pensam que pot tenir recorregut, i que el repte està més en la comercialització que en la producció.
