Un estudi pioner elaborat per APAEMA amb suport de Mallorca Preservation revela que la reutilització redueix el volum i impacte d’aquests materials
El sector agrari de Mallorca genera només un 40% dels residus plàstics que serien previsibles segons les estimacions dels fabricants. Així es desprèn de l’estudi Anàlisi de l’ús i la gestió dels plàstics al sector agrari de Mallorca, impulsat per APAEMA amb el suport de la Fundació Mallorca Preservation.
Hivernacles, un exemple d’element fet de plàstic comú a moltes explotacions d’horta.
La recerca ha quantificat que l’activitat agrària a l’illa necessita unes 7.976 tones anuals de plàstic per funcionar, però només 1.333 tones es converteixen en residus cada any. La causa d’aquesta és, principalment, l’hàbit generalitzat d’allargar la vida útil dels materials a les finques. Així mateix, cal felicitar-se per l’erradicació de pràctiques tan nocives com la crema i enterrament de residus, tant per la consciència del sector com per la consolidació de serveis com la recollida gratuïta a finca i l’ús dels punts verds municipals.
Un ús racional, adaptat al context de Mallorca
Tot i la dependència estructural del plàstic, l’estudi apunta que el model agrari mallorquí presenta trets que n’afavoreixen una gestió més sostenible. En ramaderia, la baixa intensitat i el predomini d’explotacions extensives contribueixen a reduir el volum de plàstics. En cultius com l’horta en hivernacle, la densitat de plàstic pot arribar als 1.676 kg/ha, mentre que en olivars de secà baixa als 31 kg/ha.
El polímer més utilitzat és el polietilè d’alta densitat (PEAD), que representa el 72% dels plàstics usats (excloent els pneumàtics), present en mànegues, caixes i bidons, entre altres eines habituals.
Cap a una transició realista
L’informe també detecta una creixent consciència ambiental entre els productors, alguns dels quals ja exploren materials alternatius com els biofilms. Però també assenyala limitacions tècniques i econòmiques que fan difícil una substitució a gran escala del plàstic convencional, especialment en àmbits com el reg.
El biofilm, una alternativa biodegradable al plàstic convencional.
A això s’hi suma una normativa cada vegada més exigent que comporta més càrrega burocràtica per als pagesos, fet pel qual es reclama més claredat i continuïtat en les polítiques públiques, així com l’enfortiment del servei de recollida coordinat per la Conselleria d’Agricultura.
“Aquest estudi demostra que el camp mallorquí no només fa un ús funcional del plàstic, sinó que també el gestiona millor del que podríem esperar. Hi ha una cultura d’aprofitament i una predisposició clara a avançar cap a alternatives sostenibles”, apunten els responsables del projecte.
L’estudi vol esdevenir una eina per guiar polítiques ambientals i agràries ajustades a la realitat local. Inclou un pla d’acció amb mesures concretes que es començaran a implementar ben aviat, amb la participació dels agents implicats.
DOCUMENTS
Estudi complet aquí
Pla d’acció aquí
