Actualment, la llana es troba sotmesa a la normativa europea de subproductes animals i productes derivats no destinats al consum humà, anomenats SANDACH (Reglament 1069/2009), i té per objectius reduir els riscs per a la salut pública i la salut animal, preservant així la seguretat de la cadena alimentària humana i animal. Així i tot, no s’especifica quins són els riscs particulars de la llana, ni quina probabilitat hi ha que la llana entri a la cadena alimentària. Indica que es poden utilitzar per a diverses finalitats a condició que s’apliquin condicions que redueixin al mínim els riscs sanitaris, però en moltes ocasions no detalla quins són aquests mínims en el cas de la llana.
És en aquest context que, des de Mallorca Rural, amb el suport tècnic d’APAEMA, s’inicia la feina amb el Servei de Ramaderia de la CAIB per trobar la forma de flexibilitzar les restriccions actuals d’ús i tractament de la llana a les Illes Balears, materialitzant-se en la Guia de bones pràctiques d’aprofitaments agrícoles de la llana generada a les explotacions de les Illes Balears. Un resum d’aquestes pràctiques és:
Compostatge
Per a qualsevol compost equilibrat es necessita una mescla de materials que aportin carboni i nitrogen. En el cas de la llana, aporta els dos elements (C: 50% i N: 16-17%). S’ha de compondre els materials per capes, posant primer el material estructurant, seguit de la llana (ben humida) i la font de nitrogen, preferentment fems frescs.
Bioinsum líquid
Es fa mitjançant la hidròlisi, un procés que es pot fer amb àcids, bases, enzims i aigua alta temperatura i pressió (hidròlisi verda). Aquests tractaments rompen els enllaços de la queratina de la llana (proteïna complexa) i la converteixen en aminoàcids i components més simples i assimilables per les plantes, convertint-se en un fertilitzant nitrogenat i bioestimulant vegetal.
Jaç/llit per bestiar
Proporciona un sòl còmode pels animals alhora que es va degradant lentament. La llana s’escampa de forma homogènia al terra de l’estable, posteriorment es va afegint palla a sobre a mesura que el llit s’embruta de fems i orina dels animals, transformant-se en uns mesos en compost.
Pèl·lets fertilitzants i preservadors d’humitat
Es necessita una màquina pel·letitzadora, potser seria interessant tenir-la com a maquinària compartida en associacions o cooperatives, ja que és relativament fàcil de fer, natural i amb molts beneficis per a diversos cultius: contenen macro i micronutrients i retenen aigua ajudant a regular la humitat del sòl. També regulen la temperatura i augmenten la porositat del sòl creant un ambient ric en oxigen.
Encoixinats per als arbres i horta
Aquesta tècnica és una molt bona alternativa d’aprofitament de la llana, ja que no necessita cap tractament previ i: millora la termoregulació del sòl, conserva la humitat, dificulta el creixement de plantes adventícies, repel microfauna terrestre que pot atacar els cultius o actua com a fertilitzant d’alliberació lenta a mesura que es va desintegrant.
Protectors contra plagues terrestres
Es posa un floc de llana ben estret a la base i a mitjana altura del tronc de forma que formigues, caragols i escarabats que no volin i que accedeixen a les fulles pel tronc, hi quedin enganxats i no puguin passar. A part de l’efecte físic de barrera de l’estructura de la llana, en millora l’efecte el greix de la llana crua (lanolina).
Substrat per planters
Substituir o complementar els substrats convencionals per llana, que aporta l’estructura necessària, humitat i nutrients. Aporta beneficis similars a l’encoixinat respecte a termoregulació, conservació d’humitat i aportació de nutrients, alhora que serveix d’amortidor de l’estrès de la planta en el moment de trasplantar-la.
Base d’enterrament de residus animals
Segons la Resolució en què es van declarar les Balears com a zona remota, es permet l’enterrament de cadàvers i altres subproductes animals amb una sèrie de condicions. Una d’elles és aplicar una capa protectora biodegradable entre les restes i el sòl, com pot ser la llana.
