Els horts socials. Espais de transformació comunitària i de sobirania alimentària

31 · agost · 2023

La FAO ha advertit, fa poc, que la fam i les morts poden augmentar de manera significativa a les zones urbanes que no garanteixen l’accés a aliments per als seus residents vulnerables. Aquestes advertències, a més, s’argumentaven amb dades que destacaven que les ciutats ocupen un 3% de la superfície del planeta, però representen prop del 70% de les emissions de carboni i més del 60% de l’ús de recursos. Davant d’això, les administracions -i també noltros- haurien de transformar les seves polítiques públiques per tal d’aconseguir que les ciutats (i els assentaments humans en general) siguin molt més inclusius, segurs, resilients i sostenibles, així com que permetin garantir una vida digna per als seus habitants, generant prosperitat compartida i estabilitat social sense perjudici al medi ambient. Recuperar l’activitat agrària, ja sigui de caràcter professional (preferiblement) o d’ús domèstic, es planteja com una peça clau per abordar el repte que planteja la FAO dins aquest futur pròxim.

És per això que, encara que la situació de la majoria dels municipis de Mallorca quedi lluny de segons quina realitat urbana, els ajuntaments s’haurien de plantejar seriosament el desenvolupament de projectes activadors de l’agricultura. Eines com els bancs de terres, la formació, la promoció local, i també el desplegament d’horts socials, poden resultar de vital importància per garantir un sustent alimentari saludable i promoure la transformació de la societat mitjançant l’activitat agrícola i la conscienciació ambiental.

Des de fa deu anys, aproximadament, l’equip tècnic d’APAEMA ofereix diferents serveis per acompanyar els horts socials dels municipis. En l’actualitat, estam participant a prop d’una desena d’horts municipals, amb diferents graus d’activitat i implicació. A causa de la gran diversitat de tipologia d’horts, d’objectius i de comprensió d’aquests espais per part dels ajuntaments i les entitats socials que hi intervenen, les eines que oferim han anat evolucionant i madurant. Hem passat de fer un acompanyament tècnic pur -com si es tractés d’una finca professional-, a coordinar, en alguns casos, l’estructura sencera del projecte. Hem descobert que els horts socials són horts, però sobretot són socials: són espais de transformació comunitària, que promouen els vincles socials entre persones de diferents estrats socials i cultures; de sobirania alimentària, perquè els horts són font d’aliment per als usuaris; i d’esbarjo, perquè fan sortir de la rutina a persones que ho necessiten, per millorar el seu benestar físic i emocional. En definitiva, són espais de conscienciació i de capacitació dels usuaris dels horts en horticultura ecològica, compostatge de restes orgàniques, autogestió, etc.

La Covid-19 ens va fer veure els lligams tan estrets que hi ha entre la realitat social i les dinàmiques dins aquests espais tan singulars. Si en aquells moments els canvis ja de per si van ser notables, amb l’augment de conscienciació que hem experimentat pel canvi climàtic i la crisi global de recursos, és l’hora de replantejar-mos les polítiques locals des de la base. I no hi ha més base que la mateixa alimentació i l’agricultura que l’abasteix. En aquest sentit, les poblacions vulnerables dels nostres pobles i ciutats haurien de ser considerats prioritaris en el desplegament d’aquestes noves polítiques de dinamització local agroecològica. Per tot això, la conclusió és que, a més d’altres accions dirigides a reactivar la capacitat d’autoabastiment alimentari, la implantació d’horts socials hauria ser una política pública local imprescindible, un servei públic bàsic, com una escola, un centre d’atenció primària o una biblioteca.