El compromís de compra de producte local per part dels establiments turístics hauria de tenir en compte els petits productors i la producció ecològica

07 · maig · 2022

Ahir, alguns representants del sector agrari es van reunir amb la presidenta del Govern de les Illes Balears, Francina Armengol, la consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Mae de la Concha, i el conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela, amb l’objectiu d’acordar esmenes a la Llei turística per incloure un compromís pel qual el sector turístic estigui obligat a comprar un percentatge de producte d’origen balear. Es pretén assegurar un mínim d’un 3% de producte, que pujarà a un 4% per a establiments de 4 o 5 estrelles i del 5% per als agroturismes.

Des de la Xarxa de Pagesos Ecològics de les Balears, integrada per les associacions APAEMA, APAEM i APAEEF, celebram aquest principi d’acord perquè, si el desplegament d’aquesta norma es fa tenint en compte a tot el sector primari en conjunt, pot suposar un important impuls per aquest i la culminació d’una demanda històrica de la societat: que el sector turístic repercuteixi més i millor damunt foravila.

Dit això, volem expressar la nostra queixa perquè cap de les associacions de productors ecològics de les Illes Balears, ni tampoc el seu consell regulador, el CBPAE, ha estat convidada a les reunions que s’han celebrat. Per això, no hem pogut expressar les nostres demandes i preocupacions al voltant d’aquest acord i ara ens veim obligats a emetre aquesta nota per poder explicar-les públicament.

Des del sector ecològic, demanam:

  • Que la norma comprometi la compra d’un percentatge mínim de producte ecològic, dins del percentatge estipulat de producte local. Si ens atenem a la Llei Agrària, que establí la producció ecològica com a estratègica per a la nostra comunitat, i l’objectiu d’arribar al 25% de superfície agrària útil d’Europa inscrita en ecològic per a l’any 2030, com marca l’estratègia “De la granja a la taula” de la Comissió Europea, s’han de fer polítiques actives de foment d’aquest tipus de producció, i la Llei turística hi podria tenir un paper cabdal. A més, en un context mundial d’encariment dels fertilitzants nitrogenats com l’actual, l’agricultura ecològica i l’agroecologia ofereix una major independència que la convencional a l’hora de produir aliments.
  • Que el producte de les petites i mitjanes explotacions agràries es tengui en especial consideració, perquè, en cas contrari, existeix el perill que la compra només beneficiï a les principals empreses agroalimentàries, les més grosses. S’haurien d’establir mecanismes que garanteixin que l’impacte damunt del sector sigui ampli i real. Caldrà que la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació ajudi al desenvolupament d’estructures i infraestructures col·lectives que facilitin l’abastiment, per part d’aquestes explotacions petites i mitjanes, cap als establiments turístics.
  • Que es despleguin mecanismes robusts de traçabilitat del producte local consumit. Actualment encara no es disposa de cap segell o control que identifiqui què és el producte local, el que ja suposa un problema, avui dia, i un risc a l’hora de garantir que el sector turístic compri aliments cultivats (o criats) i elaborats aquí. Si ara mateix l’equip d’inspectors no dóna a l’abast en la persecució del frau, quan entri en vigor la nova Llei turística, com s’assegurarà l’administració que realment hotels i restaurants compren el que diuen?

Esperam que s’escoltin i es recullin les nostres demandes per poder fer d’aquesta passa una passa efectiva per a tots els productors i les indústries agroalimentàries de les illes.