Al novembre de 2015 es va fer obligatori per tot aquell qui volgués aplicar productes fitosanitaris que demostrés uns coneixements al respecte, sobre impactes al medi, la salut i les plantes, sobre càlcul correcte de dosis, etiquetatge, etc. Al seu moment va ser un petit impacte, moltíssima gent s’ho va agafar com una molèstia, com un tràmit enutjós imposat per la Conselleria. Hem de pensar que la majoria dels pagesos professionals ja disposaven d’aquesta formació, i en essència, van ser els petits agricultors, els jubilats, els que tenen un petit bocí, qui van haver de moure’s.
Passats uns anys, l’encert de la norma ha rebut el consens general. Molts petits agricultors han reconegut que sempre havien fet tractaments seguint pautes poc rigoroses com la costum, la intuïció o l’exemple del veïnat. I també eren molts els qui omplien les motxilles a ull, posant un poc més per si de cas, en funció de les indicacions breus del magatzem on compraven els productes. Com molts altres canvis socials, ara se’ns fa exagerat, tot i que fins fa poc, qualsevol persona pogués adquirir i aplicar productes nocius pel medi i les persones sense cap qualificació ni res semblant.
Des de 2014 APAEMA ha ofert aquest curs, amb l’aprovació de la Conselleria per focalitzar-ho des de l’agricultura ecològica. Possiblement l’hem fet una cinquantena de vegades de llavors ençà. El que vol dir que hem arribat a unes 1.500 persones, moltes de les quals sense cap interès de partida pels postulats de l’agricultura ecològica i això ha resultat molt positiu. Hem de pensar que la motivació del petit agricultor aficionat, també té un component vanitós, que cerca l’aprovació i admiració d’amics, cunyats o tertulians de cafè, i no vol quedar com un hortolà ignorant i descuidat. Això el pot dur a aplicar més fitosanitaris que el professional, i sumada, en conjunt, constitueix una superfície ben respectable.
De forma indirecta s’ha fet una tasca d’enderroc de falses creences. L’ús d’herbicides és un dels cavalls de batalla, i és xocant el desemparament que experimenten alguns davant les nostres alternatives per controlar l’herba. Les cares de franca desconfiança, els comentaris condescendents dels més inamovibles,… formen part dels cursos on instruïm a partir de l’experiència dels socis i tècnics amb qui tenim relació. Molt interessant resulta també la identificació de fauna auxiliar, quan un se n’adona del potencial amb el control natural que ens envolta i de com l’aniquilam amb tractaments sistemàtics i cecs.
Durant la presidència de Mateu Ginard es va reforçar l’àrea de formació dins APAEMA. Els cursos d’aplicador varen suposar la consolidació i varen ser l’empenta per oferir cursos amb professors d’alt nivell. També, van suposar sobretot una oportunitat única per donar a conèixer l’entitat i accedir al bessó de l’agricultura popular, tant aficionats i amants del camp, com professionals. Manacor, Petra, Son Servera, Muro, Porreres, Sant Llorenç, Santa Maria, Llucmajor, Esporles, etc., una vertadera gira d’anys de durada. La intenció dels professors que l’hem donat era, vist que molts alumnes hi acudien obligats, intentar que els resultàs una inversió de temps tan pràctica com fos possible, sempre seguint el temari homologat, amb fitxes de les plagues i malalties més comuns a l’illa i els mètodes en agricultura ecològica per fer-los front. I no era estrany que, encuriosit pel contingut del curs, algú s’interessàs per APAEMA i, amb el temps, inscrivís les terres al CBPAE.
Més de cinc anys després de l’obligatorietat del carnet de fitosanitaris podem afirmar que ha estat una passa destacada cap a una agricultura més sensata a tots els perfils.
