El contrast és gran. Enmig d’un desert de terrosos hi ha una clapa verda. Els arbres, arbustos i cultius que la conformen no arriben més enllà dels genolls. Però és qüestió de temps. N’Omar Jover és un jove agricultor ecològic que, arran de la pandèmia, va deixar la seva feina a l’hostaleria per ser pagès. D’aquell esclafit de necessitat de tornar a les arrels, ha acabat reverdint una finca a Sa Marjal de Sa Pobla. Actualment, es dedica a l’hortalissa, però la il·lusió desbordant que transmet augura una finca ben diversa en un futur no molt llunyà. I per l’esment que posa en el disseny, l’estètica i la biodiversitat, fins i tot un oasi. Ara, és el nou placer del Mercat Eco de Palma i aviat produirà per la cooperativa Pagesos Ecològics de Mallorca. N’Omar entén aquest canvi de vida com una passa més per acostar-se a la nostra essència i com a una eina de transformació social.
D’on surts, Omar?
Surt d’una mescla entre l’amor cap a la música i cap a la natura. Vaig néixer a Alcúdia i aquests darrers anys he estat visquent a fora vila de Palma fins ara arribar ara a sa Pobla.
I com vares arribar aquí?
Va ser arran del confinament quan em vaig plantejar si volia canviar la meva vida pel que fa a l’àmbit professional. Fins aleshores em dedicava a la cuina, compaginant-ho primer amb el grau d’enginyeria agrònoma i més endavant amb el conservatori de música. Abans de venir a Sa Pobla vaig començar a Binissalem. A través d’APAEMA, em va arribar l’anunci d’una parella d’estrangers que havien comprat una finca a Binissalem i cercaven algú que gestionàs el projecte agrícola. Ho vaig veure com una gran oportunitat. Vist en perspectiva pens que tot va anar molt rodat i totes les peces han encaixat, però no lleva que fos un poc loco.
Però… sempre hi ha un però, no?
La relació amb els propietaris no va quallar. Si hagués de donar un consell als joves com jo que comencen seria que vagin molt alerta, que sempre signin un contracte, res de paraula; perquè si no després venen els problemes. El mateix any que ho vaig deixar allà va sorgir l’oportunitat de conrear aquesta finca a sa Pobla. I juntament amb una finca a Consell, on sembraré arbres fruiters, he pogut continuar amb el projecte.
Vares començar amb l’hortalissa per qualque motiu en concret?
El repte era veure amb el terreny del qual disposava de quina manera podia arribar a una unitat de treball, ja que per engegar el projecte volia accedir a l’ajuda de joves agricultors. Com que l’hortalissa és un dels cultius més exigents i no tenia tanta extensió, era l’opció que encaixava. Tanmateix, el que m’agradaria és treballar amb cultius permanents a la llarga. També m’atreu molt la planta ornamental i la producció de planter hortícola.
Com tens enfocada la comercialització ara?
Ara mateix feim cistelles a domicili i quatre mercats. Dimarts a Campanet, dijous a Inca, dissabte al Mercat Eco de Palma i diumenge a Sa Pobla. La idea és anar simplificant, fer només els dos nuclis de població grans, anar el dimarts i dissabte a Palma i el dijous a Inca; i a la zona nord fer repartiment de cistelles a domicili.
Com has trobat la situació dels pagesos als mercats?
Mercat de pagès, com a tal, només hi ha el Mercat Eco de Palma. En els altres mercats trobes qualque pagès, però la majoria són revenedors. Trob que el Mercat Eco de Palma és una meravella i que està súper consolidat. Palma és un nucli fort amb molta població i, per tant, trobam més persones sensibilitzades amb la producció agroecològica. A més, els mercats són un espai magnífic on relacionar-se. S’hi respira un ambient diferent, molt més proper, i no s’hauria de perdre.
Et veig amb ganes i força, idò.
Moltes ganes i molta motivació. Disfrut de veure com evoluciona tot plegat. M’agrada contemplar les oportunitats que es presenten i d’alguna manera encaixar-les dins el projecte. Moltes coses pot ser, però sé que es tracta de trobar l’equilibri, ja que tot plegat requereix molta energia. Més enllà de l’activitat agrícola en si, també em motiva molt poder contribuir en l’economia local. Comprar és un acte polític molt fort i cal valorar on anam a omplir el nostre rebost.
T’has instal·lat a una de zones de Mallorca on l’agroindústria ha estat més present. Com veus el teu redol?
Fa uns dies xerrant amb un veïnat que fa patata em comentava que està bastant cansat. Cada vegada li pugen més els preus d’herbicides i d’insecticides, diu. Veig molta terra despullada, sense cobertes vegetals, que s’està desnaturalitzant. Terres esgotades que necessiten descansar, perquè ja no donen de si. També veig que el pagès del meu redol passa el dia damunt un tractor i no tant amb els peus a la terra.
Aquest model agroindustrial no és cosa de fa moltes generacions i haurà estat un voler i no poder. Si ho miram en termes històrics, aquest tipus d’agricultura industrial haurà durat un tres i no res en comparació a altres maneres de fer. Ja veim com s’estan esgotant els recursos amb els quals funciona aquest model… És obvi que hi ha d’haver un canvi.
La relació és bona amb els veïnats? Què en pensen de què siguis eco, just aquí?
Fa poc vaig llegir la ‘La revolución de una brizna de paja’, d’en Fukuoka, que parla de fer feina en els límits, d’estar a prop d’on comencen i on acaben els dos models oposats de producció agrícola perquè és allà on es donen els intercanvis. Trob a faltar més conversa i debat entre uns i altres. Consider que s’ha de posar el tema a sobre de la taula i involucrar al poble també, per veure que en pensen al respecte, i que es banyin. Molts, sobretot dirigents, s’omplen la boca d’ecosobiranisme, però no neixen polítiques per revertir la problemàtica a la qual ens està abocant el model agrícola que fa anys es practica a sa Pobla.
Com vas trobar la terra quan vas arribar aquí?
Idò en arribar tot d’una vam fer analítiques i els resultats ens van donar uns valors totalment disparats, supòs que per la quantitat de químics que havien usat fins aleshores. Paradoxalment, a pocs indrets de l’illa es troba la qualitat de la terra que es pot trobar a sa Pobla. És un paratge molt fèrtil, amb un gruix de terra cultivable que molts ja voldrien, a la vora de l’albufera. En definitiva, un lloc ideal on conrear.
Que creus que és el més complicat de voler ser pagès?
El punt delicat aquí és tenir accés directe als recursos que et permeten dur a terme l’activitat de forma eficient. Tenir terres pròpies ja és un gran avantatge. A Mallorca qui no ve de família pagesa o tengui terres ho té vertaderament complicat. Un pot començar el seu projecte i invertir en infraestructura en terres alienes, però és molt important sempre signar un contracte, d’aquesta manera ens garantirem que tota la feina no ha estat debades. Pel que fa als recursos econòmics, cal comptar amb les ajudes per als agricultors. Son clau per articular el pla empresarial. En comparació a altres països, com a França, estam fatal. Allà, en un viatge formatiu organitzat per APAEMA vaig poder conèixer experiències col·lectives que permeten que la pagesia sigui més accessible per a tothom. Fins al punt que els joves agricultors poden optar per exemple a un habitatge dintre de l’explotació i a maquinària compartida gràcies a la xarxa associativa que han creat. Aquí a Mallorca, pens que seria tot menys complicat si prenesim mostra.
La nova generació de pagesos, com totes les noves generacions, aportareu canvis en les maneres de fer. Creus que els que ara començau donau més importància a cuidar-vos?
Cuidar-se sempre ha d’anar per davant de tot. Fer feina amb la natura és complexe, que no complicat. El company pagès Toni Feliu va dir: “La feina sempre m’ha de passar per damunt, no li he de guanyar mai a la feina”. I per a mi això vol dir cooperar amb la natura. Entendre com funciona, acceptar-la i anar fent sense pretendre imposar-t’hi. Si hi ha herba, idò entendre quina és la seva funció i mirar d’aprofitar-la.
Quina relació creus que haurien de tenir els animals amb l’agricultura?
Per jo els animals són un element clau per a l’equilibri de l’ecosistema. No ens podem permetre prescindir de cap d’ells, ni salvatges ni els que ja hem domesticat. Entendre els animals com a mercaderia, sota el pretext del patriarcat i el capitalisme ferotge en el qual vivim, ens ha abocat a la major catàstrofe natural avui coneguda, amb la pèrdua més grossa de biodiversitat de la història. L’actual model agropecuari és el responsable d’aquesta xacra. Aquí és l’ecofeminisme el que dona resposta al conflicte que se’ns presenta. No s’entén l’ecofeminisme sense veganisme.
Tu vens de la militància de moviments socials. Ara ho fas des de l’agricultura?
L’agricultura és una punta de llança de la nostra societat per poder transformar-la. Si vivim en societat és perquè hi ha diferents mirades i volem que hi hagi una convivència i un respecte entre nosaltres. Per tant sí. Però la música també és una punta de llança, perquè acosta la mirada de l’artista sobre l’entorn. La gastronomia ben igual i pens que si féssim un canvi de mirada a com ens alimentam, donaríem solució a molts dels problemes de la nostra societat. Ara mateix, com tu dius, la meva forma de militància és la pagesia. Per ventura els moviments socials haurien de fer un pensament i veure que sense terra moltes de les altres lluites no es poden disputar. I tenir sobirania sobre les terres ens posiciona molt. Tens poder de decisió en un sector econòmic, en una cultura, en com ens relacionam. Té molt de poder transformador l’agroecologia. I sobretot té respostes a la nostra raó de ser, la natura és un pilar fonamental. Perquè al final les persones que formen part dels moviments socials cercam una resposta i no estan còmodes amb la realitat.
Què t’aporta APAEMA?
De tot d’una quan em vaig fer soci vaig fer moltes formacions. Ara estic encantat. El viatge que vam fer a França, per exemple, va ser una experiència brutal. És ben important ubicar-se, saber quins són els agents que estan relacionats amb la teva activitat i quin és el panorama de l’agricultura ecològica. Tenir un plànol, per poder prendre decisions, que, al cap i a la fi, és del que es tracta això. I aquest plànol APAEMA t’ho proporciona i t’hi inclou. És fonamental aquesta xarxa.
