Una presentació formal d’en Joan Mayol començaria dient que és nascut a Palma als anys cinquanta. Després faria un repàs professional: conseller d’Agricultura del primer Pacte de progrés, tècnic facultatiu de la Conselleria de Medi Ambient i professor associat de la UIB. També es llistarien els llibres que ha escrit sobre biodiversitat, aucells, rèptils i amfibis, medi ambient, ecologia i turisme, i l’oli. Seria un error si no s’explicàs el paper indiscutible que ha tengut en la defensa del territori en innumerables plataformes, col·lectius o grups, entre els quals hem d’esmentar el seu pas per la junta d’APEMA. Tampoc no podria passar per alt que ara és pagès. Però francament seria injust no deixar testimoni de la il·lusió i l’orgull amb la parla de la infància lligada a foravila i els aucells; de la natura en definitiva. Els ulls i la veu s’encenen quan ho rememora i afirma que el que ha procurat sempre és passar gust de tot, que la vida ja és prou complicada.
D’on et ve el vincle amb foravila?
Jo som net de pagès. El meu padrí matern era hortolà, a l’horta de Palma. La padrina era qui ho venia al mercat de l’Olivar. Tenc el record infantil de veure fer somades, amb els carros carregats de verdura traginats per un mul que anava a mercat. Per la part paterna, la finca de devora on estam ara era l’hort familiar; hi tenien amitgers. Jo passava els estius aquí, era el meu món. Quan el padrí patern va morir, la finca es va dividir. Mon pare, que era jove, va vendre la seva part i amb els doblers va poder començar la seva vida professional. Però li estirava molt la terra i tot d’una que va poder va comprar el tros de just devora. Que és on tenim avui la plantació d’oliveres.
Quina ha estat l’evolució de l’horta de Palma o d’aquesta zona?
Tot eren horts de producció eco quan jo era nin! (riu). No ho sabien, però tot el que alimentava la ciutat era ecològic. A més, el consum energètic era gairebé exclusivament eòlic. Molts dels horts es regaven amb l’aigua dels molins, com els dels meus padrins, que en tenien dos. La degradació ha estat brutal aquí, per molts de factors en els quals no falta la responsabilitat dels pagesos. Que l’aigua tornés salada, que és el gran drama de l’horta de Palma, va ser la sobreexplotació per usos residencials, turístics, i agrícoles també, no ens enganem. No hi ha bons i dolents. Tots tenim part de responsabilitat. L’horta de Palma és el barri més degradat de la ciutat i desgraciadament és absolutament ignorat des de l’ajuntament. El món urbà ens ha menjat. El més greu que s’ha urbanitzat dins Mallorca és la mentalitat. A part de la urbanització d’espais naturals les mentalitats han tornat totalment urbanes i això és preocupant.
Quan vau agafar el relleu vau decidir tot d’una dedicar-vos a l’olivera?
Mon pare va gestionar la finca fins que va morir. Primer ho va orientar a llet i després a carn. Però a començaments de segle això ja no funcionava. Nosaltres vam pensar que havíem de cercar una alternativa que pogués ser una segona activitat perquè fèiem altres feines. A més volíem que fos una cosa més mediterrània que no fer alfals per les vaques. El meu germà i jo ens associàrem i ens decidirem per les oliveres. Entre el 2007 i 2008 férem tota la plantació.
I l’oli?
Una cosa va dur a l’altre. Des del principi teníem molt clar que havíem d’intentar fer el cicle complet, perquè si només fèiem producció, no era sostenible econòmicament. Ens engrescàrem en fer marca i comercialització i això ens ha permès, com a mínim, la subsistència de l’explotació. No sé si arribarem mai a amortitzar la inversió inicial, però subsistim.
Quan vau fer el pas a eco? Ho teníeu clar de tot d’una?
Sí, però al principi no ens atrevírem, perquè el primer any els arbres feien només dos pams, eren molt febles, i amb la poca experiència que teníem no vam gosar. Tot d’una que ens vam veure amb coratge vam fer la reconversió i ara estam molt contents d’estar certificats.
Quines varietats vau sembrar?
Les tres de la denominació d’origen (DO): arbequina, picual i empeltre o mallorquina (quan la vam sembrar nosaltres es consideraven el mateix). Després vam sembrar dues experimentals que són la frantoio i l’hojiblanca. Feim dos olis. El que és DO és la mescla de les tres varietats acceptades, i un altre amb les varietats foranes.
Com s’han adaptat aquestes varietats foranes?
Hem vist que l’hojiblanca és la que més estrés hídric té. La frantoio, que és de Toscana, és una varietat més septentrional i s’ha adaptat molt bé, fins i tot són arbres massa vigorosos. Les altres funcionen molt bé, però és gràcies que disposam d’aigua i podem fer reg de suport. Sense això la producció seria baixíssima.
Com feis la comercialització?
Feim de tot. Des de venda directa, distribució a grans superfícies i fins i tot tenim una fórmula de subscriptors. Hi ha gent que cada any s’apunta a tenir 10 litres d’oli amb tongades de 2,5 litres trimestrals i paguen per avançat. Això ens permet a nosaltres pagar part de la tafona quan hem collit i coses així. Has de posar molta imaginació, explotar tots els canals possibles, i diversificar.
Ets uns dels referents històrics del conservacionisme i l’ecologisme. Quines tensions existeix entre la conservació i l’agricultura? Si ho analitzam respecte als aspectes ambientals, podria ser més ampli, perquè hauríem de parlar del consum d’aigua o de la pol·lució que genera. Però si ho acotam estrictament a la conservació de la biodiversitat, l’agricultura o pot ser excessiva o excessivament poca. El cultiu mediterrani ha evolucionat al llarg de mil·lennis amb una estructura molt diversa i molt adaptada al territori i moltes espècies silvestres s’hi han adaptat. Els cultius tradicionals tenen un gran patrimoni natural propi. Quan s’intensifiquen els cultius -quan trobes quarterades de plàstic- has destruït completament la vida silvestre compatible amb el conreu; i quan ho abandones també. És important mantenir una intensitat compatible amb la conservació de la biodiversitat. Això es valora cada vegada més inclús per part dels consumidors, que volen saber que les pràctiques agrícoles que fas protegeixen aquest patrimoni.
M’interessa aprofundir amb els terrenys abandonats.
Els terrenys abandonats perden valor des del punt de vista de la biodiversitat perquè es produeix una substitució d’espècies. Ho veim per exemple amb els ocells adaptats a ecosistemes agraris. En termes generals a nivell europeu està constatat que estan patint una disminució més gran que altres. Les aus forestals, en canvi, estan en increment. Per què? Per l’abandonament que hi ha hagut de terres i la forestació que ha provocat.
Per conservar aquest patrimoni quines pràctiques s’han de potenciar?
Les més pròximes possibles a l’agricultura tradicional. Perquè és una agricultura molt adaptada al territori, als cicles i condicions climàtiques. Quan forces l’equilibri és quan perds aquesta compatibilitat que s’ha esculpit al llarg dels segles. Si el capxirigany s’ha avesat a viure a les zones de cultiu, menjant insectes que a nosaltres ja ens va bé, idò ha estat un procés molt llarg. I amb segons quina pràctica l’elimines. Els agroquímics són un dels problemes greus per l’avifauna de les zones agràries. A Mallorca s’ha de reconèixer que la proporció d’explotacions ecològiques que són respectuoses amb aquest patrimoni són més que la de les explotacions convencionals. Tot i que també és vera que hi ha explotacions ecològiques superintensives que són incompatibles amb la conservació de qualsevol cosa que no sigui el seu cultiu.
Com pot afectar el canvi climàtic a foravila?
Pot ser molt limitant. Però sobretot ho serà als límits latitudinals dels cultius. A poc a poc s’estrenyen les latituds on es pot cultivar. Fins que les condicions del Mediterrani central siguin realment complicades, han de passar molt de temps. Evidentment que aniran sorgint problemes, com la manca d’aigua. Però els pagesos duen deu mil anys solucionant problemes. Ens adaptarem.
Quina és la teva preocupació de cara al futur?
Trobar l’enllaç amb la generació següent. Això no està resolt.
Que trobes d’APAEMA?
APAEMA ha incrementat i visualitzat la solvència del sector ecològic. Això és molt important. Perquè el sector eco és molt divers. Hi ha molts de petits productors que ho fan amb un esperit d’agrohobby -i és respectable- i alhora, cada vegada hi ha més productors professionals. Des de diferents sectors s’ha tendit a menysprear l’agricultura ecològica com una activitat marginal, quan no és el cas; i APAEMA així ho demostra. Si tots els sectors agraris tenguessin l’evolució que ha tengut APAEMA en els darrers quinze anys, hi hauria molts motius per ser optimistes amb foravila. Per tant hem de ser optimistes amb el sector eco. Els primers resultats de la diagnosi que heu fet ho demostra: és un sector amb possibilitats molt grans que està progressant adequadament; dit en llenguatge escolar.
Cap a on trobes que s’han de dirigir els esforços?
Hem de mantenir una aposta clara cap als projectes més professionals sense menystenir els projectes més amateurs. També és important seguir treballant el prestigi del sector a nivell públic i això ja s’està aconseguit.
Que en penses del futur parc agrari de Palma?
Quan estudiava a Barcelona vaig anar a una conferència d’un botànic que havia dedicat la vida a estudiar els prats de l’Espanya pasturada; sobre vegetació natural, diguem. Estava escandalitzat perquè s’havia assabentat -eren els anys setanta- que l’ordenació del territori l’estaven fent arquitectes. Deia que els arquitectes el que han de fer són cases i l’ordenació del territori és pels ramaders o els agrònoms. Em va quedar gravat. Amb el parc agrari tenc por que sigui això, una concepció arquitectònica o paisatgística. Al final, el parc on s’ha de crear és a les millors terres agrícoles i aquestes són les que han estat de regadiu. Amb tot el meu respecte, anar-se’n a fer el parc agrari a Son Sardina és perquè s’està pensant amb un decorat per a la ciutat i no és això el que necessitam. L’horta de Palma ha alimentat la ciutat, com a mínim, des del temps dels àrabs. Això es va rompre fa res, dues generacions. Abans, les importacions d’aliments de fora eren excepcionals, manco del gra, però si les verdures i productes hortícoles venia de l’horta i això ha desaparegut. El meu padrí sembrava les cols de 20.000 en 20.000 i ara tot ve de fora, com va quedar clar amb el temporal Glòria. És greu aquesta pèrdua i més greu que sigui ignorat.
Els pagesos i pageses només es valoren per mantenir l’atractiu turístic?
La feina ha de ser rendible perquè si no no hi haurà cap pagès que ho vulgui fer. Segons quins discursos sembla que només volen fermar els pagesos a la terra, que siguin esclaus i que no facin res més que mantenir el paisatge. Idò no! Aquesta gent ha de viure dignament com qui fa feina a un banc o a un hotel, això és clau. Foravila no és un decorat que hem de mantenir, sino un element essencial per a la societat, el que li proporciona aliments!
El nom “oli verderol” ve de la teva curolla amb l’ornitologia, no? Què significa per tu l’ornitologia?
Passió juvenil i bona part de la meva professió. M’he dedicat a temes de conservació de la natura durant tota la vida laboral. He passat molt de gust. A la vida és important fer coses on passis gust perquè ja et dóna els disgusts suficients sense cercar-los.
