Entrevistam a Jaume Vadell, el primer president de la nostra associació. És professor del Departament de Biologia de la Universitat de les Illes Balears i expert en sòls. Imparteix matèries en els estudis d’Enginyeria Agroalimentària i del Medi Rural, i a Biologia.
Com vas acabar sent el primer president d’APAEMA?
Estic vinculat amb l’agricultura ecològica deu fer una trentena d’anys. L’any 2006, vaig formar part de la constitució de l’associació de productors, que va néixer davant la necessitat de separar funcions amb el Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica (CBPAE), que la seva primera funció és la de controlar i certificar la producció eco, mentre que l’associació està més dirigida a defensar els interessos d’aquests productors en general.
Quines línies estratègiques vos vàreu marcar als inicis?
El principal objectiu era constituir l’associació, que la coneguessin els operadors i que la reconeguessen com una entitat de defensa dels seus interessos.
Que destacaries d’aquells quatre anys que feres de president?
Tota experiència és sempre interessant. Per ventura, pens que el punt més dèbil de tot el que envolta l’agricultura ecològica és que és un procés d’avanç consolidat però lent, molt lent. Se li veuen moltes qualitats i un gran potencial però és un discurs que s’ha repetit almanco els darrers vint-i-cinc anys, i així i tot costa. En canvi, hi ha altres tecnologies o sistemes agraris que en pocs anys s’implanten molt ràpidament.
Que ha canviat aquests darrers deu anys dins el sector eco?
Les problemàtiques són semblants. Hi ha uns productors que estan ben consolidats i que els és una bona estratègia empresarial (a més de tots els beneficis ambientals que aporten apostant per aquest sistema de producció), però crec que són pocs, fa falta que s’incorporin molts més productors. Jo entenc que un sistema de producció és ecològic si té una significació a nivell de territori i a nivell de població i dels consumidors. No crec que globalment poguem parlar d’un impacte positiu d’un sistema que just agafa un petit sector de la població. És a dir, el repte ha de ser que tant a escala de superfícies de cultiu, d’operadors i de consumidors, siguin un nombre significatiu estadísticament, no vull dir majoritari però si almanco amb bona significació per tal que aquestes mesures tenguin un impacte positiu.
Quina valoració fas del moment actual?
El repte de l’agricultura ecològica, avui en dia, no està en trobar un nínxol de mercat, sinó en poder assegurar una producció. Hi ha sensibilització molt grossa a nivell poblacional i si no es consolida més l’agricultura ecològica és perquè són uns productes que no poden estar a l’abast d’una majoria de gent. Allò que no podem fer, és un tipus d’agricultura ecològica que vagi a un sector de la població molt sensibilitzat. No podem pensar just amb els incondicionals, l’objectiu és arribar a aquesta població més indefinida.
Que hem de fer aconseguir arribar a ser majoritaris?
Avui dia és imprescindible que l’administració tuteli aquest procés de qualque manera. Tutelar amb el sentit de marcar unes línies d’actuació, que incentivin aquest canvi per part dels productors. A més s’han de cercar vies per facilitar la incorporació de productors a fi que cada dia aquests productes, sobretot el que és producte fresc, pugui estar present arreu.
Perquè que vas decidir especialitzar-te en edafologia?
A mi m’apassiona qualsevol cosa. En el seu moment es van donar les circumstàncies que a nivell de docència em vaig dedicar a ensenyar ciència del sòl i he segui treballant dins aquesta àrea fins avui. Per ventura si m’hagués torbat amb una altra assignatura, també m’hauria engrescat. És molt fàcil que m’engresqui una cosa. [riu].
Quina és la salut dels sòls que tenim aquí?
Els sòls de Mallorca, i es podria fer extensiu als sòls de Balears, estan relativament bé. Són terres que tenen un nivell de fertilitat de base que no està malament, però al mateix temps té limitacions com l’escassesa de fondària, que limita molt la reserva hídrica i en un ambient mediterrani allà on ses precipitacions són tan imprevisibles fan que sigui el principal factor limitant.
Estam en un moment de crisis climàtica greu. Pel que fa als sòls que podem fer per estar previnguts i adaptar-nos?
Els sòls tenen un problema, que en una generació potser no en som conscients però amb períodes de temps un poc més llargs sí, i és l’erosió. Per exemple, és molt significatiu quan hi ha grans pluges veure torrents de color roig que deixen grans taques dins la mar. Tot això, és terra que es perd i no torna. En un entorn com el nostre, allà on la limitació més grossa és la quantitat de terra que hi ha, això suposa una pèrdua irreparable perquè la recuperació dels sòls no es pot fer a curt termini; és el que s’anomena un recurs no renovable a curt o mitjà termini. Això és el problema més gros, i per tant, cal que apliquem estratègies de conservació dels sòls: millorar la fertilitat i augmentar les seves capacitats de retenció i d’infiltració d’aigua. I aquí hi juga un paper molt important la matèria orgànica. Resulta que el material que mos pot permetre millorar la qualitat dels sòls és la matèria orgànica, és a dir, que totes les pràctiques que impliquin una millora d’aquest component les hem de considerar positives. En aquest sentit, l’agricultura ecològica en si ja és una bona estratègia d’adaptació, perquè basa la fertilitat amb la incorporació de matèria orgànica, directament o a través de cultius o adobs verds o aprofitant altres residus.
I per resistir les sequeres que podem fer?
Quan més terra tenguem, quan manco n’hàgim perdut, més capacitat de retenció d’aigua tendrem i menys afectats ens veurem davant les adversitats climatològiques.
Quina visió tens tu de foravila?
A mi em preocupa molt una cosa. La societat està molt sensibilitzada amb la construcció de la costa. Des de fa anys, quan es construeix a unes roques és una cosa que molesta a molta gent, per una qüestió paisatgística a més d’impacte ambiental. A mi, em molesta igual quan es construeix a les terres de conradís. Aquesta urbanització que es fa dins terres de conreadís suposa una pèrdua irreparable de valor agronòmic, no vull dir ambientalment però en part sí, i al paisatge agrari també. Aquesta urbanització del camp té un impacte negatiu dins el sector agrari, no és una amenaça, ja és un fet i trob a faltar més reacció social davant aquesta situació.
Quin futur agrari ens espera a Mallorca?
Confiï que es pugui mantenir una agricultura. Per aquests mateixos impactes a damunt el territori, inevitablement, ja és una agricultura més restringida, perquè es perd molt de territori que queda molt organitzat. Però bé, confiï que sigui una agricultura tecnològica pel que fa a l’instrumental, però també tecnològica per adaptar-se a les noves necessitats i reptes mediambientals. Esper que siguin sistemes més respectuosos amb el medi ambient i el territori i de cada dia puguem oferir uns productes de major qualitat als consumidors, d’això en tenc certa confiança. No tenc tant de coratge que es mantenguin els sistemes tradicionals perquè molt d’aquest coneixement requereix una transmissió directa i molta ja s’ha perdut. Sí que veig que hi ha molta gent que no té aquestes arreles agràries, i pot tenir una sensibilitat per treballar el camp, així que probablement en un futur tendrem un camp amb més gent que no hi té un pedigrí o una trajectòria de generacions.
Ets optimista idò!
Si no tenim això no tendrem res, però és només pura especulació.
Demanam a totes les persones que entrevistam que valorin la feina APAEMA o proposin millores.
Avui dia no hi tenc molta relació i no ho seguesc molt, però la meva percepció és que és una associació que està bastant activa i que té presència. Veig molt positiu tota aquesta formació que es fa, perquè respon al fet que de cada vegada comptam amb uns productors que ho ha viscut menys de joves. La formació és molt important si volem mantenir un sector actiu, amb unes persones que s’hi dediquin i que siguin professionals. I una persona és professional quan, tot i que potser no coneix receptes, té un coneixement el més ampli possible del que treballa. Un productor ha d’estar culturalitzat dins el tema que maneja i a través de la formació continua crec que és una cosa que arriba a la gent i no ha d’afluixar.