Article

Germanes Riera: “Si haguéssim sabut que era tan fàcil passar a ecològic ho hauríem fet abans”

Na Joana i na Bel Riera són dues germanes de Manacor. Vénen d’una família pagesa dedicada a l’hortalissa. Son pare, Jaume Riera, va començar i elles han seguit la feina feta. Tot i que na Joana durant uns anys va fer de mestre, mai va abandonar la feina al camp. Ara, amb el pare ja retirat però sempre disponible per donar una mà, fan setmanalment tres mercats: Manacor, Artà i Sant Llorenç. A més, coincidint amb la finalització del període de la seva conversió a l’agricultura eco, han entrat a formar part de la secció d’horta a la Cooperativa Pagesos Ecològics de Mallorca.


Com vàreu començar?

Això és la finca de son Pere Andreu. Li dóna nom una possessió que comprèn totes les finques de per aquí. Mon pare gairebé duu tota la vida fent horta. La meva germana sempre l’ha ajudat i jo no ho vaig arribar a deixar mai, però durant uns anys vaig fer una altra cosa per complementar-ho. Sempre fa ganes provar altres coses, així és com realment saps el que t’agrada. Vaig estudiar magisteri i vaig fer de mestre bastants d’anys a Manacor. Però com que m’estirava molt, al final vaig decidir tornar a l’hort. No vaig tornar, però, perquè no vaig arribar mai a partir.

Quants d’anys fa que vas deixar de ser mestre?

Deu fer uns deu anys, però mentrestant mai vaig deixar de venir. Primer es va fer jove agricultora la meva germana i després jo. A partir d’aquí, jo ja tenia clar que volia anar cap a l’agricultura ecològica, però clar, com que érem un parell ens vam haver de posar d’acord. Els canvis sempre costen. Nosaltres hem estat convencionals fins fa poc. Precisament, al mes de gener, hem fet els dos anys en conversió.

Què era el que et feia voler passar a ecològic?

Tot. Veia que l’ús dels herbicides i pesticides, que eren productes contaminants, era perillós per a nosaltres i per a tothom. No és que nosaltres n’utilitzàssim molts, perquè no érem d’això, però clar, vulguis no vulguis sempre tenies aquella opció. Això contradeia la meva consciència. Després vàrem començar a conèixer gent que cultivava en ecològic i ja teníem la sensació que anàvem contra natura.

Vos ha costat molt fer el canvi?

Pareix que ha de costar molt quan comences. Amb el que més pensàvem noltros era amb el fems i els adobs, però la veritat és que ha estat més fàcil del que creiem. A més, hi ha molta més flexibilitat i varietat de productes al mercat i també hi ha molta gent amb experiència, ja. També ens va anar molt bé comptar amb el suport d’APAEMA i d’altres pagesos ecològics. Si haguéssim sabut que era tan fàcil passar a ecològic ho hauríem fet abans, això passa moltes vegades.

Com vau solucionar el tema dels adobs?

Sempre hem fet servir fems d’animals nostres. Ara simplement és qüestió de planificar un poc més i tenir-ho en compte. Passàvem pena amb la fertilitat del sòl i vam fer una anàlisi de terra. Però en Miquel Serra ens deia que estava beníssim i que no importava tiràssim res. El primer any? Idò passàvem pena, però va anar la mar de bé i el segon també.

Heu notat els efectes del canvi climàtic?

Vam fer els hivernacles per poder allargar una mica més la temporada i ara el que veim és que els hiverns són un poc més imprevisibles. Abans feia més fred i segons quins productes, com l’enciam, els fèiem dins l’hivernacle perquè cresquessin més aviat, però ara potser creix massa aviat i tot. Es noten els canvis, hi ha més ensurts, com els temporals de vent o com fa uns anys que va caure una calabruixada i ens va foradar tots els plàstics d’un dels hivernacles.

Jornada de formació als hivernacles de les germanes Riera.

Per quin moment està passant foravila? Quin futur tenim?

Ara més que mai totes les feines són complicades. Crec que hem passat per un moment de reflexió i molta gent ha tornat a la terra i alguns s’han posat a cultivar per fer-se el seu propi aliment. Potser ara la gent valora un poc més la feina a foravila, però així i tot és difícil. Per dedicar-te a això has de tenir una base prèvia. Em referesc a gent que hi hagi fet feina, com és el nostre cas, que mon pare era pagès i ja tenia les terres i una bona base. Començar de zero és complicat. A més, això és molt vocacional, és com ser mestre o ser metge: t’ha d’agradar. No és un jornal normal, és un estil de vida i ho has de voler fer.

Creus que la gent pensa que la feina a foravila és feixuga?

És feixuc tot el que no t’agrada. Estar assegut vuit hores a una oficina davant un ordinador seria més feixuc per a jo.

Als mercats heu notat més interès arran de la pandèmia?

A vengut gent que abans no venia. Sobretot quan va començar, perquè la gent no anava a fer feina, suposam. Ara molta gent ja s’ha reincorporat, però sí que veim que hi ha una mica més de consciència. El que també hem notat és que des d’ençà que hem estat en conversió, a segons quins pobles on hi ha molts de residents estrangers, han començat a venir més clients pel fet de ser ecològics.

Els locals valoram manco que sigui ecològic?

Hi ha gent que ho valora. Però nosaltres als mercats sempre hem notat que la gent valora que el producte sigui d’aquí. Els nostres clients de sempre potser no miraven tant que fos ecològic, però sí que fos local i que fos fresc. Sabien com fèiem feina i vulguis o no hi ha una confiança en què no fèiem cap desastre. I d’ençà de la conversió, els nostres clients de sempre no han deixat de venir, tampoc.

Fer-vos ecològics vos ha fet pujar els preus?

No ens ha afectat. Ja defensàvem el producte pel fet que fos tot nostre i de donar una garantia que estava ben fet. Això ens ha servit per arribar a nous clients.

Com valores la feina que feim a APAEMA?

A nosaltres ens ha ajudat molt. Sempre tens dubtes a l’hora de començar i ens ha servit de guia i sobretot per conèixer molta gent. I ara estam molt contentes perquè ens ha ajudat la creació de la secció d’horta dins la Cooperativa de Pagesos Ecològics i s’està fent molt bona feina per crear xarxa i fer feina conjuntes.

Com vos va amb la planificació col·lectiva de cultius per la cooperativa?

Es tracta de repartir-se els cultius i planificar per tenir de tot en quantitat. Feim aquesta planificació i també tenim un assessorament tècnic constant. Però clar, tots els començaments fins que no agafes un poc la roda costen. A més, que les cooperatives no tenen bona fama a Mallorca i costa molt. Però hi ha bona voluntat i tot som petits pagesos, i està molt bé perquè ens ajudam, tant si tenim mancances de genero o si hem de fer compres conjuntes. Fins que no agafem una mica de rodatge, ens ajudam així. Encara hem de menester moltes coses, com un espai comú.

Vos ha suposat un creixement productiu entrar a la cooperativa? 

No molt. El nostre objectiu no és créixer molt més, sinó reconduir una mica els canals de venda. Abans fèiem molts de mercats, ara en feim manco i treim el genero per altres vies. Fer mercats és un jornal. Has de preparar el producte, fer el viatge, muntar i desmuntar. I després tens dos jornals: el matí al mercat i l’horabaixa l’hort, que no perdona.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *