Xesc Sans: “És important que els pagesos dediquem temps a fer activisme agrari”

29 · març · 2024

L’entrevistat d’aquest mes no desaprofita el temps. Conra diverses finques al municipi de Calvià com Es Coll Gomar, a les faldes del Galatzó, o la possessió de Can Ros, aferrada al poble. És un comunicador generós que està acostumat a fer pedagogia agrària a tot aquell que vulgui fer una passejada amb ell. En Xesc Sans és un dels primers pagesos ecològics certificats del poble, president de l’Associació de pagesos de Calvià i membre de la Cooperativa Pagesos Ecològics de Mallorca. Seguir-lo entre la garriga o els sementers és tot un repte; sense aturar la conversa on regala observacions minucioses de varietats o feines invisibles i ancestrals, aprofita per llevar un card per aquí, o un pi que neix enmig del sembrat. Sembla que la seva “vida plena”, implica estar sempre en moviment.


Vens de família pagesa?

Per part de mare, els padrins eren pagesos, sí. Per part de pare, eren forners. Mon pare feia feina a un banc i els horabaixes se’n cuidava de les finques, però tenia un home llogat. A mi em va ensenyar moltes coses aquest home, perquè vaig coincidir-hi uns anys fins que es va jubilar i vaig agafar el relleu. Vaig aprendre a empeltar, exsecallar i sobretot a diferenciar les varietats dels arbres. Collíem amb teles i garrots i quan arribàvem a un ametller, amb les primeres garrotades, ja deia: “aquest és de tal casta”. Nomia Tomeu Tirra. I ma mare va fer feina a les cases, tot i que anava a pellucar i feia algunes feines del camp.

Sempre vares tenir clar que et volies dedicar a la pagesia?

No he fet una altra feina. Perquè des dels devuit anys he mantingut les nostres finques. Fa uns anys vaig provar de dur-ne d’altres i vaig llogar un home. Així podia abastar més. Però això em llevava un poc de tranquil·litat. Un dels motius de voler ser pagès és viure tranquil. He vist que amb 14 hectàrees ja em basta per estar ben entretingut. En total duc 32 hectàrees, perquè hi ha una part forestal. Aquestes quatre finques són totes en propietat i venien majoritàriament per part de mare. Jo diria que faig una agricultura detallista i, per tant, no tenc cap ambició de tenir més terra. 

Tenint en compte que les teves finques són majoritàriament de muntanya. Quin maneig fas?

Principalment, faig ametlla, garrova, oli, i taronja. Duc quatre finques, i tenc dues guardes d’ovella a una finca cada una. Els animals són un petit complement, però sempre dic que no tenc ovelles productives sinó ovelles que em fan un manteniment a la finca. Per ventura no som el perfil de pagès clàssic. Faig molt poques hores de tractor, unes cent vint a l’any. I bàsicament són de triturar herba o poda i per transportar la collita. És necessari tenir-ne de tractor, perquè l’aprofit molt, però faig molta feina manual. I clar, la feina manual l’has de fer a estones. Jo ja tenc cinquanta-cinc anys i és important dosificar la feina i tenir moments de descans. Darrerament, el que m’agrada i m’engresca, en els moments de descans, és fer activisme agrari. Quan ets pagès jove i tens energia això ho descuidam. Però és important que els pagesos dediquem temps a fer activisme agrari.

Què és per tu aquest activisme agrari?

Bé, per començar, ajuntar-te amb els pagesos de la teva zona. Aquí tenim una associació de pagesos, i som 57. Clar, al municipi de Calvià hi ha bastant desconeixement del món agrari, la gent passeja i no veu o no sap que l’entorn és així perquè hi ha algú darrere que hi fa una feina, o que amb certes actituds pot perjudicar a un pagès. Enguany, per exemple, serà el segon any que per la fira d’oví i caprí oferirem una passejada pel camp on, a mesura que facem camí, anirem trobant els pagesos que tenen terra als costats del camí perquè expliquin el seu quefer diari. Hem de fer que ens posin cara, si la gent no n’entén d’agricultura, és més difícil que la respectin i la valorin.

Calvià té anomenada sobretot pel fort desenvolupament turístic que ha tengut. Com afecta això als pagesos d’aquí?

No hem de fer un excés de victimisme. Tampoc veig que ens hagi perjudicat més que altres zones de l’illa. S’han urbanitzat les terres més magres, llevat del polígon de Son Bugadelles. Però tots els polígons se solen fer a terres bones i planeres. Tampoc ens veig que ens hagi beneficiat.

Aquells que vàreu decidir fer-vos pagesos durant les primeres dècades del boom turístic, vàreu haver de lluitar contra cert estigma social. Com va ser en el teu cas?

Hi havia molta mala premsa. Jo ho vaig fer-me pagès l’any 86. En aquella època… bé, mon pare no ho entenia, ell volia que fes feina al banc. A mi no em motivava. Després em va intentar convèncer per fer de jardiner, però jo no volia estar tirant herbicida. Record que Unió de Pagesos se queixava que els pagesos tenien més complicat trobar parella que els treballadors d’altres sectors (Riu). Per sort tot això ha anat canviant molt, però sí, eren temps amb un cert estigma com dius.

Quan vares fer el pas a certificar-te en ecològic? 

L’any 1999. En un primer moment, quan vaig agafar el relleu, vaig continuar amb la inèrcia. A finals dels vuitanta i principis del noranta s’incentivava molt l’ús d’adobs als fruits secs. Fins i tot si no en triaves et retiraven part de la subvenció. Jo ja estava en certa manera conscienciat pel que fa a la salut. Veia que estar en contacte amb un herbicida no era bo. La reconversió la vaig fer més o manco al mateix temps que un pagès de la zona, en Carlos de Son Hortolà, ens vàrem ajudar. I en el meu cas ser perquè amb una idea clara, que no conec producte de més qualitat que l’ecològic. Per ventura ho podria haver fet abans, perquè els principis els tenia, però bé, així mateix tenc el número 137P, d’operador certificat.

Vares haver de fer molts de canvis?

No molts. Mem, és ver que en aquell moment va coincidir que vaig fer la reconversió i vaig deixar de llaurar. Per ventura això segon es va comentar més, perquè és més mal d’entendre per un pagès. Jo vaig estar molt influït per un tècnic de la conselleria, en Tomeu Crespí, ell era una mica alternatiu i sempre em feia cavil·lar; vaig canviar molt els esquemes així. Sobretot pel que fa a la poda, de no voler fer més del compte, aprendre que l’arbre sap fer el seu camí, etc. Però també amb la terra. Un dia em va dir: “si vols fer un cossiol, agafaràs la terra d’enmig del sementer que esquites, adobes i llaures cada any?, o d’una vorera on s’ha podrit qualque cosa?” Idò això. Aprendre la importància de la matèria orgànica. 

En el teu cas, no llaurar vol dir fer molta més feina manual?

No tanta com la gent es pensa. He anat fent un poc cada any. Ja fa vint-i-cinc anys que no he llaurat. I com tot, té avantatges i inconvenients. El problema de llaurar és, que sí, fas molt net en poc temps, però no controles els efectes secundaris perjudicials. Llevar una porrassa o una estepa amb la mà em durà una feina, però no faré mal a res més. En canvi, el tractor, et pot fer xaragalls si plou, alça les arrels, treu pedres, i erosiona el sòl. També he de dir que cada finca és un món i el que faig jo aquí, pot no servir a una altra finca. 

Fa vint minuts que parlam quan en Xesc proposa, sortir a fer una volta. Que és com es veuen les coses, diu. Sortim.

Aquesta primera parcel·la de l’entrada fa devers una hectàrea. Al desembre vaig llogar els drets ramaders i de llavors ençà un pare i un fill han posat unes 60 gallines ponedores amb un sistema de galliner mòbil i pastor elèctric per anar rotant cada poc. La idea és que n’arribin a tenir moltes més. Crec que serà bona cosa, perquè aquí només m’hi naixia vinagrella i per on han passat ja veig l’herba més bona, hi ha un poc més de trebol i tenc més varietat de plantes. 

Fan planta aquests garrovers.

Hi ha gent que s’estima més poder passar per davall els arbres amb el tractor. Com veus, a mi m’agrada que el garrover arribi fins a baix. Crec que mantenir-los així els és ideal. Perquè vulguis o no protegeix la terra, fa ombra i evita que s’encalenteixi el sòl. El vent s’endú manco fullaraca, així queda al peu i millora la terra. I clar, també és més bo de collir. Almanco jo m’estim més no haver-me d’enfilar! (riu). Intent tocar el mínim, i si mai he de coronar un garrover tota queda enterra, almanco fins que ha passat el primer estiu, perquè tengui un poc de cobertura.

Els arbres són fets teus?

Els garrovers els vaig sembrar jo l’any 98, quan vaig començar a cobrir les faltes dels ametllers. Olivera no n’he sembrada mai cap, he empeltat els ullastres que m’han agradat, això sí. El planter de garrover el faig tot jo i l’empelt. Aquí sempre pos varietat vera, que és una veritat molt estesa al municipi. Veure un arbre ja gran i ben productiu em dona molt de gust. El tema del planter té un inconvenient, que no se’ns reconeix la feina. Les ajudes per arbres estan pensades perquè presentis una factura d’un viver. M’estim més tenir un arbre resistent que una subvenció. Aquí, creixen amb la mateixa terra on aniran, les mateixes condicions, és a dir; tenen un cert enduriment.

Pujam a la part alta de la possessió i en Xesc ens mostra un sistema de recollida d’aigües ben autèntic que usa per regar.

Recuperar aigua sempre és útil. Això és un patrimoni històric que vaig recuperar entre l’any 2018 i el 2019. És simple i enginyós. A un coster on no hi havia una font van fer això per tenir molta d’aigua. Consisteix en un paretó d’uns 200 metres que fa d’aturall a l’aigua que cau per escorrenties, de dos ramals, i la condueix a un aljub. L’aljub fa vuit metres a la part més fonda, i està excavat a la roca. Recull una barbaritat d’aigua, sobretot quan plou molt en poc temps; que és una mica l’escenari de futur que ens espera. I tot per gravetat, sense necessitar energia! Això es va fer per la tafona. Com que feien oli per tercers, devien fer nit i dia, i no els bastava amb l’aigua de l’aljub de la casa per poder escaldar tota l’oliva. Mira, ha duit feineta, perquè tota la pasta antiga no era aprofitable, però crec que ho he deixat com estava al seu dia.

Per què et vares fer soci d’APAEMA?

Va ser en Jaume Vadell qui em va engrescar, record que m’ho va dir a una de les primeres fires d’agricultura ecològica que feren a Monti-Sion. Ens coneixíem perquè ell havia duit estudiants de la universitat a veure el Coll Gomar. Sempre he cregut que hem de fer pinya entre els pagesos ecològics. L’associació toca moltes tecles i totes encertades. Ara, per exemple, vaig trobar molt encertat que enmig del rebombori de les mobilitzacions agràries, donéssim el missatge que no podem fer un pas enrere en normativa mediambiental. Els pagesos som els primers interessats en què el canvi climàtic no vagi a més, i no ens hem de triar pedres damunt la teulada fent pràctiques poc respectuoses.