Trobam una estona per parlar amb en Tomeu un dia en què està estudiant per a uns exàmens d’ADE. Som a la finca de Cas Concos on, altre temps, els seus padrins materns es dedicaven a produir llet de vaca i ametles. No és el model d’explotació que té en ment aquest jove de vint-i-un anys que el 2024 va decidir combinar els estudis universitaris amb la feina de pagès. Potser el més important que ha fet des de llavors aconseguir que els trossos heretats entressin a la PAC, treballant-los per evitar que es convertissin en garriga. El seu projecte passa per la producció de raïm de taula, de magranes (pensant en fer-ne transformats) i per fer retre un oliverar que tot just han iniciat el seu creixement. El seu testimoni és interessants per tothom, però especialment per qualsevol persona jove que vulgui començar a fer feina a foravila.
Quan i per què decidires fer-te pagès?
Tenc vint-i-un anys. M’hi vaig posar a finals de 2024. La decisió va ser molt immediata, perquè mon pare m’ho va proposar. Jo no en sabia res, de l’ofici. Els meus padrins materns eren pagesos, però jo no en tenia ni idea. Ells havien duit la finca i, quan es va morir la padrina, mon pare me va proposar agafar-ho jo.
Pensàrem que es podia fer alguna cosa interessant, però no fent feina com es feia abans, perquè aquell model és molt esclau, dona poc rendiment i no és la vida que vull. Vàrem començar a pensar què podíem fer, anàrem a veure tots els trossos, perquè ni tan sols sabíem ben bé què teníem i molts estaven abandonats.
Els teus padrins, a què es dedicaven?
Sobretot tenien vaques, ametllers, els trossets llaurats i feien bales de garba.
Eren del temps en què el negoci de la llet i de les ametles funcionava.
Això deien. Totes dues coses, llavors, donaven molt. Avui tot això ha quedat en no res.
Quin record tens dels padrins i de la feina que feien a la finca?
Sobretot tenc record de la meva padrina. Ella s’encarregava d’aquella mica de vinya que encara queda allà, dels fruiters i de la mica d’hortet que tenim, com a qualsevol finca. El meu padrí s’encarregava de tenir-ho tot una mica cuidat, però jo els vaig conèixer quan ja estaven jubilats i feien el mínim necessari.
Repassats tots els trossos heretats, què és el que t’ha arribat i que treballaràs?
Són unes trenta-dues hectàrees. Moltes feia anys que no es treballaven i he hagut de fer molta feina per recuperar-les i tornar-les a posar en producció.
Pensant en el camí que has fet fins ara, quina valoració en fas?
Ha estat molt complicat. És clar que t’ajuden amb la creació de l’empresa i et donen la subvenció com a jove pagès perquè puguis començar, però tampoc et donen moltes facilitats. He hagut d’invertir molt només per posar el projecte en marxa.
Vaig incloure tots els trossos dins la PAC per almanco poder cobrar els ajuts i pagar el gasoil, però tot eren números vermells. Si no fos perquè mon pare i ma mare m’han ajudat, hauria estat impossible. El problema no és tant la superfície que tenguis, com la maquinària que necessites per poder fer feina i que jo no tenia.
Parlem de l’ajuda per a joves pagesos. Amb quins criteris s’atorga? Què has d’acreditar?
Hi ha dues modalitats: l’ajuda parcial i la prioritària. L’ajuda parcial s’obté si acredites aproximadament la meitat dels requisits exigits per a l’ajuda prioritària.
En el meu cas, per optar a la modalitat prioritària havia d’arribar a uns ingressos o beneficis anuals d’uns 10.000 euros i acreditar una determinada dimensió de l’explotació, mesurada en unitats de treball agrari (UTA), tot i que ara mateix no record si era una o dues.
En definitiva, has de demostrar que tens l’explotació regularitzada administrativament i que genera uns ingressos mínims.
T’hi acabes de posar, veig la vinya i els arbres encara en formació… Aquests 10.000 euros anuals, d’on se suposa que han de sortir?
Has d’aconseguir aquests ingressos en un termini de cinc anys. Jo ara estic en el segon any des de la resolució de la subvenció.
Durant aquests dos anys, en què has centrat els esforços?
La primera passa va ser incloure tots els trossos dins la PAC perquè, si no, no pots fer res. Mos ha anat molt just perquè hem tengut molts problemes de maquinària, que vàrem poder resoldre entre març i abril. Ara toca veure com podem començar a treure ingressos d’aquestes terres, ara que ja estan en condicions.
Tens davant teu el rellotge que corre per aconseguir la rendibilitat mínima que et demanen. Com dus aquesta pressió psicològicament?
Hi ha hagut mesos molt complicats per culpa de l’estrès, perquè surts d’un problema i ja en tens un altre. Veus que s’acosta el dia d’haver de complir determinats requisits i no hi arribes. I, com que ets petit, qualsevol inversió es fa molt costa amunt.
Posa’m un exemple d’aquest tipus de problema que a un pagès li pot arribar a fer perdre la son.
Per exemple, vàrem demanar un préstec per comprar un tractor de segona mà. La idea era comprar el primer que trobàssim, barat però que funcionàs. És el que encara tenim avui. El problema és que, mentre no el vàrem poder tenir, estiguérem sis mesos aturats.
Per estar dins la PAC tens un any per demostrar que tens tots els trossos arreglats. I, quan mos hi vàrem poder posar, començaren les avaries. Ja em diràs com ho fas per tenir tots aquests trossos llaurats i sembrats si el tractor no està en condicions. I, mentrestant, vas posant doblers per pagar reparacions.
Quina ajuda t’ha arribat com a pagès jove i què t’ha permès cobrir?
A mi em varen concedir devers setanta mil euros. L’ajuda es paga en dues parts: te’n donen la meitat al principi i l’altra si, passats cinc anys, compleixes els objectius d’ingressos que t’han marcat.
I, efectivament, he hagut d’invertir més del que aporta aquesta ajuda, sobretot en maquinària. Molts agricultors ho hereten tot fet i simplement han de continuar la feina. El problema és que jo no tenia ni uns cultivadors. El tractor del padrí ja és molt vell, no té força per fer totes les tanques i els seus cultivadors tampoc em servien. He hagut de comprar tota la maquinària. Vaig anar a la Península, perquè era més barata, la posàrem dins un camió i la duguérem cap aquí. Tot això són doblers, temps i maldecaps.
A banda d’això, hi ha els coneixements que necessites per fer de pagès. Dius que no en sabies. Com n’estàs aprenent?
A Cas Concos hi ha molts pagesos, tenc quintos que també ho són i, a força d’informar-te, de demanar ajuda i opinions… vas fent.
Parlem de com has dissenyat l’explotació. Què estàs cultivant i per què?
Hem sembrat dues-centes parres de raïm de taula, blanc i negre sense pinyol. També tenim la vinya vella, però és de raïm amb pinyol. A l’altra banda hi ha tres-cents vint magraners. Després tenim les oliveres, que són un projecte pensat per començar a donar rendiment una mica més endavant. En plantàrem cent vuitanta i encara els falten alguns anys per produir.
Quines són ara les rutines de la teva feina, pròpiament trepitjant terra?
Has d’estar sempre pendent dels arbres. Cada dues o tres setmanes toca fer els tractaments. També hem d’anar passant la intercepa, una eina que s’acobla al cultivador i serveix per llevar l’herba devora els arbres. A part d’això, anam llaurant els trossos.
A APAEMA comprovam que moltes de les persones joves que comencen aposten per l’agricultura ecològica. Tu per què has triat aquesta opció?
D’una banda, perquè ens ho varen recomanar. De l’altra, pensant en el que jo mateix m’estimaria més consumir, que és no menjar res que no sigui ecològic.
Reps visites d’assessorament de l’ADV d’APAEMA. Quina utilitat tenen?
En Jordi, el tècnic, ve un pic cada mes. I, si tenc dubtes, li enviï un WhatsApp. Amb ell planificam, més o manco, les feines que he d’anar fent.
Sobretot m’ha ensenyat molt sobre els tractaments, que és un dels grans maldecaps. Mescles, proporcions, quin és el millor moment per aplicar-les, com revisar els arbres… De tot això no en tenia ni idea. Ara, després d’anar observant els resultats, més o manco ja sé què he de fer.
En ecològic, sobretot faig servir Spintor, piretrina i terra de diatomees per als caragols. Aquests són els principals productes que empr. Després també hi ha extractes naturals que ajuden la planta. Encara no els he provats, però hi ha l’extracte d’ortiga o l’oli de neem. Ja veurem que tal.
L’ajuda que dona APAEMA és molt important i el fet d’estar en un grup amb altres pagesos ajuda molt. Un parell de caps fan més que un. És important que ens ajuntem.
Dius que no has fet cap formació específica per fer de pagès, però avui et trobam preparant exàmens. Què estàs estudiant i per què?
Estudiï Administració i Direcció d’Empreses (ADE). L’economia és el que realment m’ha interessat sempre, però m’he trobat amb aquesta circumstància. Arriba un moment que, si deixes passar determinats anys i tot es converteix en garriga, l’explotació agrícola que tenies ja no hi és. Vaig decidir posar-m’hi i, al mateix temps, estudiar la carrera.
Malgrat tot, per treure rendiment a la feina, estudiar ADE segur que et resulta molt útil.
Sí, sempre. Jo no som un pagès de tota la vida que, des de petit, s’ha dedicat al tros dels padrins i sempre ha volgut ser pagès. Jo veig aquesta feina també com una manera de generar ingressos. És clar que m’agrada, perquè, si no, no la faria. El que vull és trobar la millor manera perquè la finca sigui rendible sense que això impliqui una feina esclava.
Coneixes algun altre pagès que estudiï ADE?
No (riu).
Què n’esperes del teu futur professional?
Combinar agricultura i turisme. És una realitat que ja existeix i, si la pots aprofitar, molt millor, perquè, si no ho fas tu, ho farà algú vingut de fora amb molts doblers.
D’una banda, hi ha l’opció de l’agroturisme, però, de l’altra, veig clar que el negoci també depèn de transformar el producte. Si vens a granel, no pots competir contra els grans productors. La idea és elaborar algun producte amb el segell local i ecològic, i combinar-ne la comercialització amb el turisme.
Quins transformats t’imagines arribar a fer?
Confitura de magrana, sucs…
I amb el raïm de taula?
Això pens vendre-ho talment, perquè surt més fàcilment que la magrana i et pot donar uns ingressos més o manco estables per poder invertir en altres invents o experiments.
Què penses que suposarà entrar en la fase de fer transformats?
M’hauré de treure el carnet de manipulador d’aliments, trobar un lloc on elaborar i tornarà a ser invertir abans de tenir ingressos. La idea és fer una nau on guardar, conservar i transformar el producte.
Com definiries el moment vital que vius ara?
Caòtic. Però és perquè som un cul inquiet. Si només estudiàs em queixaria, i si només fes de pagès també em queixaria. Sempre pens a fer coses.
Malgrat totes les dificultats, quins són els millors moments de la feina tocant la terra?
Tots. Acab d’estudiar, agaf el tractor i pas gust. No em queix.
