És mig dematí, hem quedat amb en Rafel Figuera a Sa Volta, la finca familiar de Porreres on per ell va començar tot. Aquí va néixer i és d’on són els seus records d’infantesa, entre sementers. A la finca, a més, és on hi ha part de la terra que Agromart dedica a la producció ecològica, per a la qual reserven un 15% del total de les dues-centes hectàrees que té l’empresa. La resta les treballen en integrada. Ens estam referint al projecte empresarial del quan en Rafel és soci, la vessant comercial de la feina d’un home al qual l’ofici de pagès li ve dels padrins de les dues cames, materna i paterna. A banda de conrar, dels seus antecesssors va aprende a vendre bé, una família que produïa per vendre directament a plaça. Actualment, podem dir que la plaça ha tornat molt grossa… i que per fer-shi un lloc, Agromart presenta com credencials oferir producció pròpia i servir qualitat. És clar que el plantejament funciona, la primera botiga de l’empresa l’obriren el 2011 a Porreres, a dia d’avui en tenen vint-i-vuit repartides per tot Mallorca i ara n’obren dues a València.
El lema d’Agromart és ‘Pagesos de tota la vida’. Què ens diu de tu?
Jo crec que em descriu. Perquè jo vaig néixer aquí on som, en aquesta casa. Mon pare i ma mare han estat sempre pagesos, els padrins de les dues branques ho eren… no varen fer altra cosa que fer feina a foravila. Vaig néixer dins aquest ambient. De menut, anava a escola, però els horabaixes ja ho vivia de primera mà. Fins que vaig tenir setze anys fèiem places, llavors es feia plaça del que produïes, i tot era fruita de temporada. De petit volia jugar i m’emprenyava, però havia d’ajudar a ca nostra. Per tant, sí, som pagés de tota la vida.
Tens algun record especial de tu dins el sembrat?
Un dia em vaig adormir dins un sementer. Ma mare sembrava cebes just aquí davant, on ara hi ha les pomeres, i feia una temperatura molt agradable. El plàstic negre es va encalentir i jo m’hi vaig posar damunt i vaig quedar adormit. Ella em conta que em va tapar amb la fullaca de la ceba per protegir-me del sol. I ara que començam a collir fruita d’arbre, record que quan en collíem sempre encalçava ma mare fins que em donava fruita madura, un albercoc o una pruna. Sempre estava en els seus faldons.
Això d’anar a plaça va ser un primer aprenentatge per arribar on ets avui? Produir i saber vendre el producte propi?
Sí, vulguis que no, tant els meus socis com jo tenim molt interioritzat el món de la pagesia i el fet de vendre. Aquesta part comercial també l’hem mamada de petits i tenim clar que és la manera de defensar el producte, produir i fer-lo arribar fins al consumidor final.
Anant a vendre a plaça, d’al·lot, vares aprendre alguna frase important per a tot bon venedor?
“Tot és nostre!”. Vos cont una anècdota. Jo sempre he estat molt negociant i els ous de les gallines que pasturaven per aquí, a lloure, aquells que jo trobava als nierons, els duia a plaça dins un paner. Tenia entre 10 i 14 anys màxim… i els doblers que en treia eren tots per jo. Tot era guany. Però alguna vegada les gallines no feien ous, llavors n’havíem de comprar. Els dimecres i els dissabtes anàvem a plaça a Santanyí, i un dia que érem allà i veníem ous comprats a Mercapalma, una dona em va demanar “aquests ous són vostres?”, i jo vaig dir “no, són de Mercapalma”… vaig ser franc… i ma mare em va pegar una pessigada de monja i vaig entendre que havia de callar. En ser tots sols em va dir “aquí tot és nostre perquè ho hem pagat.” I això em va quedar.
I actualment com et sents, més pagès o més empresari?
A Agromart som quatre socis i al que manco li ha canviat la vida és a jo. De professió som pagès, de formació som enginyer tècnic agrícola, som el que no ha fugit del món de la pagesia. Tenc la sort de gestionar tota la part de producció d’Agromart, és ver que els meus pensaments són d’empresari, però el meu dia a dia és de pagès i ho continuu gaudint.
Com és un dia normal per tu?
M’aixec a les cinc i mitja, a les sis mir d’estar ja concentrat, man les feines als homes via WhatsApp, via grups, i a les sis i mitja mir de ser a la primera finca amb en Sion i na Maribel, que són tècnics i enginyers. Amb un dels dos cada dia voltam, decidim que s’ha de collir aquests dies, xerram amb Agromart, que mos fa la comanda, i veient cultius decidim si s’han de regar més o manco, o si hi ha feines més urgents que han de passar davant d’unes altres… Jo duc les plantes, però també duc tot el personal, un grup de feina sense el que no podria fer res. Dissabtes dematí faig feina, i un diumenge de cada tres em toca, mos alternam amb els tècnics. Fer feina en Diumenge és una cosa que faig de gust, m’aixec prest, no hi ha pressió, no hi ha telèfon, és una volta de reconeixement pels cultius, i la gaudesc.
I a quina hora d’una jornada qualsevol dius “ja n’hi ha prou”?
A les set he de ser a ca nostra, per llei. Puc fer mitja horeta tard… i ja trob morros. La condició familiar és que jo he de dutxar les nines i els he de donar sopar.
Com neix aquest projecte que es diu Agromart?
Agromart és fruit de la fusió de dues empreses, la d’en Tomeu Lliteras, amic i pagès, i la de la meva família, els germans Figuera, na Polònia, en Miquel i jo. En 2008, amb la famosa crisi, tant nosaltres com en Tomeu, com et deia, estàvem produint moltíssim per Mercapalma, hi havia hagut uns anys que havíem guanyat doblers, però la cosa anava en declivi. Et trobaves amb molt personal, necessitaves una roda molt grossa, però no hi havia marge de guany. Del 2008 al 2010 tinguérem converses amb en Tomeu per provar d’ajuntar esforços i va sortir la idea de fusionar les dues empreses, i d’aquí va sortir Agromart. “Agro” és agricultura i ‘mart’ són les nostres inicials: Miquel, Apol·lònia, Rafel i Tomeu. Mos vàrem ajuntar per produir millor per Mercapalma, mirar de tenir més força, poder marcar una mica els preus. Però no va ser així. Vàrem produir moltíssim aquell any i vàrem perdre doblers. Però, paral·lelament, vàrem obrir una tendeta a Porreres, on es venien els nostres vint o vint-i-cinc productes que en aquell temps produíem. Fèiem tres-cents euros cada dia, o dos-cents, o quatre-cents… i eren millor aquells euros cada dia dins la butxaca que trenta mil cobrats a noranta dies. Això ens va fer obrir els ulls, el que havíem de fer eren passes enrere i tornar als nostres orígens, que és produir i vendre. El model de producció per majorista el vàrem mantenir fins al 2015, i a partir d’aquí produírem només per a nosaltres. Llavors ja teníem set o vuit botigues. I també vàrem diversificar producció. Va ser un canvi molt gros perquè vàrem passar de fer, per exemple, només síndria a una finca molt grossa, a fer produccions més petites, diversificades. Quan més diversifiques són més mals de cap, el que és bo de fer és molt d’una cosa, si fas coses petites és més complicat, però també és molt enriquidor. He après moltes coses fent-ho així. I a poc a poc ha anat esdevenint el que avui tenim, dues-centes hectàrees a foravila, moltíssimes varietats locals, molta producció pròpia.
Tot això en un context en el qual estam envoltats de grans superfícies. Com aconseguiu fer-vos un lloc, quina és la clau?
Hem defensat molt la producció pròpia, i la producció pròpia té dos caires, és teu i tu et pots marcar el preu i pots saber fins on pots davallar. Tens un cost de producció i si el respectes pots guanyar alguna cosa. Amb aquest missatge, producció pròpia i de qualitat, ens hem fet un espai. Hem mirat de diferenciar-nos d’aquests centres comercials, no ha estat senzill, però hem aconseguit no esser com els altres i el poble de Mallorca ens ho ha reconegut repetint en les seves compres. I també els estrangers, que cerquen producte bo i local.
Orienta’ns sobre el tipus de producte que trobam a les vostres botigues i quin espai ocupa la producció ecològica?
Des de l’inici a Agromart hem anat cap a una producció integrada. En principi hi havia producció convencional i integrada, fins que el cent per cent va ser integrada. Això implica lluita biològica, emprar productes químics només quan és necessari, pol·linitzacions amb abelles, amb bombus… quan vàrem tenir tot això tècnicament dominat mos va entrar el cuquet de la producció ecològica i, ara fa cinc anys, l’aplicam a algunes de les nostres finques. Aquí, a Sa Volta, ja produïm en ecològic, són sis quarterades. A Son Fosquet, una finca de Felanitx, són vint-i-nou hectàrees en ecològic… hem anat fent reconversions. Actualment, un 15% de les nostres finques està en ecològic, tota la resta és integrada.
El 15% de les finques vol dir el 15% de producte en ecològic?
No sé dir-te quin percentatge de producció suposa, però sí els productes que feim en ecològic i que provam de tenir els dotze mesos de l’any. La carabassa de varietat llarga i la de cacauet, les podem fer tot l’any en un hivernacle que tenim a la carretera de Campos. De la que feim en hivern en guardam i arriba fins ara, que s’està acabant de fer la que tenim sembrada. També la lletuga de fulla de roure, la blanca i la vermella, la feim tot l’any en ecològic. Ara la tenim davall una malla d’ombreig que evita que espigui. En hivern la feim dins un hivernacle, i en les dues tardors, a “carrer”. Llavors, la carxofa negra que es fa en aquesta finca, la menjam fresca durant dos mesos, però llavors S’Obrador d’APAEMA ens la transforma en paté de carxofa i en carxofa trempada, i així també en podem tenir els dotze mesos.
Quin valor li dones a la producció ecològica? Quina tendència seguirà quant a presència al mercat?
Tant el meu equip tècnic com jo tenim la creença que anem cap a una producció més sostenible. Per exemple, tot el plàstic que empram dins l’explotació és biodegradable. Les cent hectàrees hortícoles que tenim, perquè les altres cent són de cereal -rotació de cultiu-, a totes empram el plàstic biodegradable. No importaria, podríem emprar l’altre, però funciona. Ben igual que l’adob de fons que empram en general, és un 677, amb un 50% de matèria orgànica, i està certificat en agricultura ecològica. L’empram per tot. Per què? Perquè funciona. La pol·linització amb bombus, els enemics naturals… anem a això, hi estam fent feina i mos estam formant perquè pensam que el futur passa per aquí. És ver que aquest futur no pareix molt immediat, però no volem ser els darrers a fer la passa.
Penses que és una manera de fer que arribarà a ser majoritària?
Difícilment majoritària, però quan vols vendre qualitat, que sigui ecològic és un valor afegit. A més, abans el producte ecològic potser era una mica més car que el d’agricultura convencional o integrada, però avui en dia tot s’ha encarit tant que ja no trobes diferències, o per la petita diferència que hi pugui haver, jo vull comprar ecològic. Aquests dies s’ha xerrat molt d’ous, i trob que comprar-ne d’ecològics compensa. Pagues una mica més? Sí, però la diferència hi és.
Quan produeixes en ecològic, què hi ha de tradició heretada i què hi ha d’innovació?
La tradició heretada, per ventura, és combatre les males herbes. Això, dins l’agricultura moderna, amb els herbicides, havia quedat obsolet. Ara hem de tornar a fer molta d’herba, manualment, amb la xapeta, amb discos petits… En allò que hem hagut d’innovar és en el control de malalties i de plagues. Aquí mos hem hagut de formar. Com dur la planta, no passar-nos amb els nitrògens, conèixer molt bé plagues i malalties per saber en quin moment has d’amollar depredadors, saber quan has d’actuar. Ha estat enriquidor i innovador.
Parlem de la persona que ve a comprar Agromart. Valora el producte ecològic?
Ara com ara, a dins les tendes es parla més de qualitat, de sostenibilitat, i no ens demanen tant que sigui concretament eco. De fet, pensava que farien més cas a aquests cinc productes que produïm en ecològic. Mos ha fet cas la gent que esperàvem que mos en faria, però no se n’han afegit més.
Mirant la producció de l’illa en conjunt, que pot arribar a tenir una presència important essent ecològic i local?
Aquí, en ecològic, es podria fer molta feina amb verdura d’hivern, els productors en eco podrien ser molt grossos. En l’estiu és més complicat, les malalties i plagues són més importants. La demanda de consum que té Mallorca és molt elevada i tenir una representació aquí enmig no és fàcil. Però hi ha marge i hi ha molt mercat perquè la demanda hi és. Però els estàndards de mida o d’aspecte per ventura no van lligats amb el que es pot obtenir com producte fresc sense transformar en els nostres camps. Perquè si ho transformes, li poses un llaç al pot… a l’envàs li pots posar molt de relat… però el producte fresc ha de ser mínimament guapo, la gent menja per la vista.
Parlaves del paté de carxofa i de la carxofa trempada, tot envasat a S’Obrador. Fins a quin punt aquestes elaboracions o transformacions són una aposta comercial potent?
El paper que fa S’Obrador és imprescindible perquè aquí no existeix indústria. Hi ha producció, però transformació no n’hi ha com a altres comunitats, com Catalunya, Múrcia, Andalusia… que són grans productors i aprofiten les segones collites per transformar-ho tot. Aquí això no existeix i és una pena. Perquè el pagès, el que és la flor, el més guapo de la planta, ho té venut, però les segones i les terceres moltes vegades queden a foravila. Seria imprescindible que hi hagués transformació. Alguna empresa ho ha provat, però els costos són molt grossos, necessites unes línies de venda només per posar les màquines en marxa, i si no et compren les grans superfícies o tens una xarxa d’hotels que t’estiri, no és senzill. Aquí hi ha un camp per explorar.
Ens donareu alguna sorpresa en producte transformat?
Sí, un projecte personal, un caprici que tenc. Tenim deu hectàrees amb fruiters tots de varietats locals. Ara tenen quatre anys i començaran a produir. Tot el que sigui fruita guapa ja ho tenim venut, però si té un copet o una ratxeta, o si ha quedat un poc petit, ja no ho podrem vendre. I en aquest sentit, dins els pròxims anys hi haurà sorpreses en confitures. Vos n’avançaré una, tenim sembrades nou-centes pruneres de frare roig. Ja se’n troben molt poques, i el dia que comencin a produir tendrem prunes per regalar i per vendre. Llavors, esper que ma mare tengui molts anys de vida i que ens pugui ajudar a fer la confitura que ja feia sa mare. S’hi posa pruna sencera. És exquisida. Quan et poses una d’aquestes prunes dins la boca, quan arribes al pinyol et dona un puntet d’àcid que no el trobes a cap altra confitura. I això em fa una il·lusió especial.
Parlant de fruita, teniu por que a Mallorca acabi essent impossible produir-ne si els arbres no tenen les hores de fred necessàries per culpa del canvi climàtic?
Cada vegada és més complicat. La manca d’hores de fred és una realitat. Nosaltres hem apostat per varietats locals perquè pensam que estan més adaptades. Amb un maneig professional pensam que podem combatre aquesta manca d’hores de fred. Però la realitat és que fa molta calor i quan és el moment, si el fruit no està ben tapat i no està ben vestit, se’n ressent, queda petit… el món de la fruita és realment complicat.
Diuen que aquesta anyada no hi haurà pràcticament ametlla, que hi haurà poquíssima garrova i pocs albercocs. I que, en canvi, tendrem molt d’oli. Què n’esperes de la temporada?
El cas dels albercocs és un desastre, mai havia vist aquests preus, no hi ha producció. Garrova n’hi ha poquíssima. Ametlla bastant malament, també. Xerrava fa uns dies amb un productor i ho conten gros. I l’oli va per zones. Les oliveres fan aquesta alternança, i els que l’any passat varen collir oliva pareix que enguany no en colliran i els que no en colliren, sí. Hi haurà molt de gra, les pluges han fet que els cereals vagin bons, això ja és una bona notícia. I quant a producció hortícola, es preveu que el mes de juliol hi hagi moltíssima producció. Moltes tomàtigues, molta síndria, molts melons… i la raó és que els dos primers trasplantaments que vàrem fer en març i abril -que es va fer dins aquell mal temps, quan va fer vint-i-un dies de pluja- s’han ajuntat. I, clar, quan s’ajunten a Agromart dues sembres, a Terracor dues més, a Agroilla dues més… llavors sempre passa, és una embafada.
Agromart està creixent, ara pegau el bot a València. Per què heu decidit fer aquesta aposta i com hi desembarcareu?
Durant molts anys hem dit que Mallorca seria el nostre mercat, no pensàvem a anar a Menorca, no pensàvem a anar a Eivissa… però a l’hora de la veritat, quan hem estat representats a tots els municipis de Mallorca, ens ha entrat el cuquet de fer coses noves. Xerrant-xerrant va sortir la idea de fer el bot a la Península. I quan et poses a mirar, València i Catalunya estan molt apropet. Una vegada haguérem estudiat aquests dos mercats, vérem que a València aquest model no hi és, no existeix aquesta presentació del producte, la nostra qualitat… I, rient-rient, hi vàrem anar dues vegades, i vàrem trobar un local… -d’això fa tres mesos, no fa dos anys-. La qüestió és que d’aquí a dues setmanes (aquesta entrevista es fa fer dia 11 de juny de 2025) tendrem obertes dues tendes allà sense haver fet un gran estudi de mercat, sense tenir clar quina serà la projecció. Però ho feim amb la mateixa il·lusió amb què ho hem fet tot fins ara. I, també, amb l’esperança que, si va bé, allà hi haurà recorregut. La nostra prioritat és dur tota la nostra producció cap allà i la transformació d’altres -galetes, ensaïmades…-, ser una espècie d’ambaixadors.
Ens hem d’imaginar que serà com una botiga de les d’aquí o s’adaptarà d’alguna manera al context?
Serà talment el que és una tenda d’aquí, però respectarem els mínims: que l’arròs sigui d’allà, que la taronja sigui valenciana… i també haurem de conèixer els seus gustos perquè nosaltres els donarem la carn i xulla o la sobrassada de Vic, els formatges de Menorca… a veure com responen. I si no els agrada haurem de cercar alternatives. Tenim clar que hi haurà moltes ensaïmades perquè tenguin clar d’on som, i molta fruita.
Per què vares decidir fer-te soci d’APAEMA?
Perquè entenc que si vull ser un productor d’agricultura ecològica he de formar part del col·lectiu. Tens contacte, tens conversa, tens assessorament… era una passa imprescindible. En la pagesia mallorquina cadascú sol anar a la seva. Però si hem de destacar alguna col·laboració entre pagesos la trobam dins l’agricultura ecològica, sempre hi surten maneres de fer feina conjuntament. APAEMA ens representa a tots i és un recurs per agrupar, posar números a tots els esforços individuals que feim per separat. Individualment per ventura tots som petits, però quan ens ajuntes i parles de productors i elaboradors t’adones que a Mallorca som mínimament representatius, els que fem una mica d’ecològic o els que ho fan tot. Quan ho he necessitat m’han assessorat molt bé. I si no m’han assessorat més és perquè no he demanat més ajuda. He de dir que si algun mes jo no aixecava el telèfon eren els tècnics d’APAEMA que em telefonaven per interessar-se per com m’anaven les coses, si necessitava res… en aquest sentit tenen un servei molt bo. Hem tengut una baixa molt important amb la sortida d’en Miquel Serra, però en Jordi Ortiz, que ha ocupat el seu lloc, també fa molta feina i ben feta. En fruiters té molta passió i puc dir que sempre hem estat ben atesos.
Imagina’t ara que fem un dinar o un sopar d’estiu. Quina fruita li posam?
Jo som un clàssic, som de la síndria. N’han de menjar molta perquè hidrata. El secret és tenir-la torcejada i sense closca dins la gelera. La treus en haver dinat i pareix que menges caramels. A més, si és fresca, guanya un poquet de dolçor. Això ho he après de ma mare, la seva estratègia perquè els nets mengin fruita és servir-la fresca, trossejada i sense pell.
