Rafel Dalmau: “La tracció animal moderna permet guanyar independència en molts aspectes”

30 · juny · 2021

Aquest mes anam fins a Felanitx per parlar amb l’hortolà Rafel Dalmau. Aquesta és la seva cinquena temporada d’estiu i des dels inicis ha fet tot el maneig de la finca de Son Bollaix Petit amb tracció animal moderna. A banda de conèixer de primera mà que significa i quins avantatges té la feina amb animals, tenim temps per parlar d’alguns debats que té pendent el sector agroecològic i sobre el futur de foravila en general.


Vens de família pagesa?

Sí, de part de pare venc de família d’hortolans, però diria que no té molt a veure amb el que faig a Son Bollaix Petit. L’empresa familiar fa hortalissa, té hivernacles i a l’estiu arriba a ocupar més de 30 hectàrees. Té gent fent feina i fan agricultura integrada. 

Idò com vas acabar engegant aquest projecte?

Va ser arran d’estudiar a Barcelona i entrar en contacte amb idees anti-desenvolupistes i anarquistes. Allà vaig decidir que volia fer feina amb elements molt primaris com la fusta o la terra, i sense tenir “jefe”, per descomptat. Després vaig anar a viure a Astúries, a la muntanya, amb un projecte on fèiem pa amb forn de llenya. Vaig tornar cap aquí per coses de la vida i em vaig posar a fer feina amb mon pare.

Quin canvi, no?

De la muntanya a treure’m el carnet de camió, mil hores de feina cada dia, aixecar-me a les dues del matí dos dies a la setmana per anar al mercat de Palma… Era una vida molt desordenada i al final no em feia feliç. Li vaig proposar a mon pare introduir animals a la finca, perquè pensava que era possible en aquell moment. Així vam començar a fer manteniment d’herba en alguns cultius amb una egua que teníem, però no va acabar d’entrar al sistema. Es va morir l’egua i jo vaig començar a cercar un lloc per començar el meu projecte propi.

En que consisteix el teu projecte?

Estic en aquesta petita finca de Felanitx des de fa cinc estius. Faig hortalissa i ho gestion jo tot sol bàsicament, amb n’Olaf, un cavall de raça hispanobretona. Rep el suport constant de la meva parella i alguna ajuda puntual a l’estiu. Visc bé, però així com ho tenc organitzat no donaria per mantenir dues persones sempre. Venc al mercat de Felanitx, faig senalles i abastesc un grup de consum.

Les senalles són la millor manera de començar si fas hortalissa eco?

Sempre és difícil començar. No sé si hi ha una manera més fàcil que les altres. Si pots fer senalles al teu poble, és un bon començament. La gent et coneix i té una mica més de paciència perquè aprenguis. Però tot depèn de l’experiència prèvia i dels resultats a curt termini. Jo crec que generalment els primers anys són de gastar doblers, ja sigui si amb mànegues, instal·lació de reg, abonat, eines, etc. Gastes una doblerada i ingresses poc perquè la gent encara no et coneix. Seria interessant que estructures com una cooperativa poguessin absorbir aquestes produccions inicials més fluctuants. Perquè les senalles o els mercats són coses molt estables on saps quina és la demanda i això ajuda, però també has de ser capaç de poder mantenir la producció. S’ha de menester una mica de perseverança. Si cerques una feina que doni resultats tot d’una i amb uns horaris clar, això no és per tu. 

Un dels teus trets distintius és que fas feina només usant la tracció animal moderna. D’on et ve aquesta curolla?

Quan estava a Astúries va venir a fer una formació n’Alfred Ferrís que és un expert i formador en tracció animal. I clar, allò casava molt bé amb la idea que jo tenia. Allà ens va plantejar la tracció animal moderna com un recurs apropiat per projectes de petita escala i agroecològics. 

A nivell pràctic que suposa? 

Els avantatges són molts. És un recurs sense emissions i -si les condicions de la finca ho permeten- es manté només amb els recursos d’aquesta. Retorna l’energia que consumeix a la mateixa finca. També és súper versàtil, si tens parcel·les petites pots maniobrar amb molt poc espai i adaptar-hi tota classe d’eines amb una inversió relativament petita. Com veus, tot volta entorn de la idea d’autosuficiència. De tot d’una em va cridar l’atenció fer feina amb un animal. Com que és un ésser viu té dies bons i dies dolents, que són la minoria, però també en tenen. T’has de saber comunicar amb ells, has de ser tu qui l’ha de saber interpretar. Requereix d’un cert estat mental aquests dies, saber fins on pots arribar i com comunicar-te. Guanyes que no fas feina amb fums ni renous, que trepitges la terra i veus la feina a davant; i no a dos metres per darrere que és el que passa si ho fas amb un tractor. A més, amb un bon cavall pots ser molt precís i acostar-te molt més a les plantes. Per tant, pots fer feina amb marcs de plantació més estrets, ja que les eines són molt bones d’ajustar. Quan veus camps on fan cebes amb marcs de plantació gegants és perquè hi pugui passar el tractor pel mig! Amb un tractor també pots fer coses fines, però ja has de menester eines específiques, i llavors ja tornam a més gasto, una dependència financera, deutes, subvencions, dependència energètica, etc. La tracció animal moderna als projectes agroecològics petits i diversificats permet guanyar independència en molts aspectes.

Definir-la com a tracció animal moderna és important?

Sí. Va més enllà de fer això per una qüestió de romanticisme o folklorisme. Sense renunciar al que tenim d’herència aquí a Mallorca, arreu del món s’ha innovat molt en la tracció animal. Tot i la irrupció del tractor, s’han seguit desenvolupant eines més eficients i més ergonòmiques per a ells. Els exemples més potents vénen dels Estats Units dels moviments alternatius del “Back to the land” que sorgiren després dels hippies i dels Amish que ho tenen molt desenvolupat. Cal destacar que dins la tracció animal moderna el maltractament animal no té justificació qui treballa amb animals ho fa perquè així ho ha decidit, perquè si no volgués, hi ha alternatives. També s’ha de posar en valor tota la investigació en qüestió energètica. Hi ha estudis que comparen l’energia que consumeix un tractor o un cavall per fer la mateixa feina al llarg d’un any i tot i que la tracció animal suposa més temps, la proporció de despesa energètica és d’1’5 a 5 en benefici d’aquest maneig mentre que el cavall requereix la producció de 1,5 Ha (clima atlàntic francès) per a cobrir les seves necessitats alimentàries durant un any, el tractor alimentat amb biodièsel necessitaria 5 Ha de cultius oleaginosos per a fer la mateixa tasca. En termes generals és una opció molt interessant per un sistema productiu. Per res té a veure amb manca de professionalitat.

En el sector eco específicament, és una assignatura pendent la dependència de combustibles fòssils? Tenint en compte el que preveuen els experts en relació amb un futur pròxim marcat per la manca de combustible.

Crec que estaria bé obrir el debat. Dels tres principis de la Revolució verda (agroquímics, “millora” de llavors i mecanització) hi ha hagut un qüestionament dels dos primers però no del darrer. I és més, crec que darrerament, dins el sector ecològic, està guanyant força la idea d’anar cap a escales més grosses.

Et preocupa això?

Fa la sensació que cada vegada es parla menys de maneig i més de productes fitosanitaris. Perquè cada vegada hi ha més productes autoritzats i veig que es tendeix més, per posar un exemple, a l’abonat amb granulats ecològics o a tractar molt amb productes. I jo som el primer, eh! Perquè escolt als tècnics. Em deman si és el camí o si no podem fer encara més feina amb el maneig. Però insistesc, crec que ha calat molt la idea de l’escala, de mecanitzar i automatitzar per produir més. Això fa que s’homogeneïtzin les parcel·les de cultiu. Fa uns anys, el més habitual dins l’agroecologia era veure finques petites molt diversificades i ara anam veient més finques de grans extensions amb pocs cultius. Que no vol dir que siguin monocultius, però sí que l’escala ha augmentat. 

Que pot comportar un salt d’escala?

Això té desavantatges socials. Per exemple, en el nivell de formació de la gent que fa feina a foravila, i en l’atractiu que pot tenir aquesta feina. La gent es demana per què els mallorquins no som els qui feim feina a foravila? Idò supòs que perquè tenim més manies i encara cercam a la feina una certa realització personal. Mentre que les persones migrants just cerquen sobreviure i s’aferren al que hi hagi. A més, foravila té el problema del prestigi, que l’ha perdut tot. En part té a veure amb les feines que pots trobar. A una empresa agrícola a gran escala les feines són terribles i no agraden a ningú. I per molt que aquestes feines es remunerassin millor, la gent no ho veuria atractiu. En canvi, si la finca és petita es necessita que la gent que la treballa estigui més capacitada. Perquè no pot llevar herba tot el temps, no hi ha feines repetitives que puguis fer 10 hores cada dia durant setmanes. La gent ha de saber fer un poc de tot i necessita entendre com funciona la finca i això és més estimulant i digne.

Tu formes part també de la Cooperativa Pagesos Ecològics de Mallorca i del projecte pilot “Nous mètodes en producció eco”, sobre coordinació de produccions i planificació de cultius d’horta. Com casa això amb aquest punt de vista?

Està clar que ens hem de fer un lloc i fer-nos veure i poder abastir grans consumidors. Ara tendran un punt centralitzat de petits productors on abastir-se de producte eco. Perquè ara ni poden ni volen anar a comprar diferents productors directament a les finques. Ha de servir per això, per arribar on tots sols no podem. Però en cap cas ha de substituir la manera en què estam arribant als consumidors com a petits productors. Perquè com a petits productors cream una relació directa amb ells i els implicam també. Com et deia, és un debat que m’agradaria plantejar i que per com han anat les coses encara no s’ha pogut fer, però hi som a temps. Al final, per jo, fer feina a foravila, viure i vendre d’aquesta manera ho veig com un intent significatiu de canviar les coses i de millorar com a societat. Consider que hi ha riscos quan imitam les estructures de les empreses que miràvem per no fer el que feien ells. El risc és que l’agricultura eco s’acabi convertint amb una agricultura més, que serà menys contaminant, però no representarà aquesta alternativa que jo encara vull veure.

Un exemple concret de consum alternatiu és la feina que fas amb el grup de consum que abasteixes, que es diu Agrohoritzontal. Com funcionau?

Dijous passat, per exemple, varen venir a passar el dia per aquí i els vaig poder explicar com està la finca. Vam dinar i compartir i em van donar una mà a sembrar moniatos. De qualque forma pens que és necessària una col·laboració entre les dues parts. Ara hem creat una eina de planificació conjunta a fi d’arribar a una mitja de producte que pugui cobrir les necessitats de tothom. També intentam desvincular la dotació econòmica del contingut de la senalla. Fan un pagament trimestral. Prenem com a referent les associacions, AMA de França o ESA d’Estats Units, que tenen en comú el funcionament a través d’aquestes participacions on cada membre paga cada cert temps per tal de poder consumir els productes d’aquella finca. Aquest és el tracte. Si tot va bé, tothom se’n beneficia i si va malament es reparteixen les pèrdues.

Com veus el futur de foravila?

Diria que s’està polaritzant. Allò intensiu de cada vegada ho serà més i això, alhora, generarà escletxes de gent que no vol seguir consumint d’aquesta manera i farà que projectes agroecològics es puguin desenvolupar. Crec que de moment no sembla que ens hàgim de convertir amb una cosa majoritària. També em preocupa que hi ha nous models comercials que juguen a tenir una estètica de proximitat amb un funcionament que no és aquest, en realitat, i això ens fa mal, perquè la gent creu que està fent un canvi i realment fa el mateix de sempre. Per no parlar ja del tema de l’ocupació de la terra per produir energies renovables.

Com valores la feina d’APAEMA? 

Fa una feina esplèndida. Els cursos són una eina brutal, als que he assistit n’he pogut treure molt de profit. L’ADV també ens facilita molt les coses. Si hagués de cercar una cosa a millorar diria que estaria bé mirar de ser una mica més horitzontals, tot i que això no només depèn de l’equip tècnic o la junta, sinó dels socis i la nostra implicació.