És un matí de gener, fa sol, però el vent entra de Tramuntana i refresca l’ambient. En Pere Sureda ens espera en una finca on ha de fer una poda intensa a uns garrovers. A ell li agradaria fer una feina més gradual, però les circumstàncies -com ens anirà explicant- de vegades obliguen a intervencions expeditives. Ell és un dels pocs joves podadors i empeltadors que exerceixen l’ofici a Mallorca. A la part de darrere del seu cotxe transporta totes les eines necessàries per assumir la tasca encomanada. Aquesta entrevista la fem just abans que recolzi l’escala a l’arbre, ascendeixi amb la motoserra penjada, disposat a tallar branques.
Atesa la teva relació amb la pagesia, com et presentaries?
Som aquí per un seguit de causes i conseqüències que m’han dut a exercir de podador i empeltador. Vaig estudiar Història i en un moment determinat vaig fer un màster de planificació territorial i gestió ambiental per fer alguna cosa més aplicable al territori, que no fos tan teòrica. Allà vaig conèixer en Nofre Fullana, actual coordinador tècnic d’APAEMA, i es va establir una amistat i un interès pel món rural, prenent consciència de com l’agricultura era d’important pel territori. Ell va enfocar-se en agricultura ecològica i jo en varietats locals. Això em va dur a fer feina en recuperació de coneixements tradicionals lligats a l’agricultura com eina de desenvolupament rural i això em va dur a conèixer l’Associació de Varietats Locals, especialment n’Aina Socias. Aquí ja vaig entrar en aquest món, vaig tornar de Barcelona a Mallorca, vaig fer feina a l’associació alguns anys, després la vaig deixar i, passats uns mesos, en Nofre em va cridar per fer feina a APAEMA per dur-hi la coordinació de la formació, entre altres projectes. Amb això, assitia als cursos i rebia informació dels millors experts amb una temàtica concreta. Era com fer uns estudis, cada cap de setmana, des de 2017 a 2021, assistia a un curs. El cas és que en Bernat Canyelles, que n’impartia un, en un moment donat, i una mica emprenyat, va dir: “fa vint anys que faig cursos i no n’ha sortit ni un sol podador!.” Així que en acabar el curs li vaig dir: “Bernat, jo vull aprendre a podar.” Aquella idea va entrar dins jo, em semblava una cosa útil. I li vaig dir a en Nofre, que volia formar-me com podador i empeltador perquè ja no quedava ningú que s’hi dedicàs. I vàrem enfocar la formació de l’any següent més en aquest tema i jo també vaig poder rebre més formació. Va ser llavors quan vaig conèixer en Bernat Ramis, em vaig formar amb ell, també amb n’Andreu Vila, vaig començar a llegir sobre el tema i un dia en Bernat Ramis em va telefonar i em va dir que em podia ajudar. La cosa era veure com una persona que tenia quatre nocions teòriques sobre el tema, com era jo, podia entrar en una finca i a fer-hi feina. Jo havia podat molt per ca nostra, fent pràctiques, tot sol. I en Bernat em va proposar encarregar-me de les podes d’una finca on ell vendria de tant en tant per podar junts. Aquesta va ser la meva entrada a l’ofici.
A partir d’aquí, desenvolupar-te com a professional va ser lent o accelerat?
A patir d’allà tot va anar molt fluid, tant que en un moment donat vaig començar a tenir conflictes entre la feina de poda i empelt i APAEMA. Vàrem pensar a donar un servei de poda a través d’APAEMA, però no ho acabarem de veure clar, després donàrem un servei d’empelt de garrovers, però jo ja anava fent les meves feines pel meu compte. Vaig veure que no podia atendre la meva feina a APAEMA tan diligentment com tocaria i vaig passar a dedicar-me exclusivament a això.
I de pagès, n’has fet mai?
Sí, vaig pensar que un bon complement seria demanar l’ajuda com jove agricultor i iniciar un projecte de viticultura, però no era el camí. Mentre allò no fluïa, la poda i l’empelt anava a més. Vaig comprovar que un podador i un empeltador no pot tenir un negoci, perquè podar i empeltar ja és un negoci per si mateix, requereix molta planificació, centrar-se en allò. Ara només em dedic a això.
Tornant a la teva feina, el fet que en tenguis tanta és simptomàtic d’alguna cosa? Falta gent que faci el que tu fas?
Primer de tot, un ha de ser disciplinat amb la feina. Aquesta feina pareix que només consisteix a tallar i a fer llenya, però per dedicar-te exclusivament has d’estar molt atent a la planificació de tot l’any perquè has de quadrar les necessitats del medi, de l’agricultor i les teves. Jo necessit ingressar doblers durant tot l’any si no el negoci no funciona, i és un negoci que no té res a veure amb altres sectors, estic dins el sector agrari i els marges són molt baixos. Aquí no hi ha luxes. En tant a les necessitats del pagès, et pos un exemple. En aquesta finca on som ara, aquests garrovers, idealment, una poda de reforma com la que els estic fent, l’hauria d’estar fent sortint del fred, a començament de març, en abril o en maig, tot aquest temps seria bo pels arbres. De tota manera, ara és millor moment que fer-la dins el novembre perquè ja no s’hauran menjat el fred del novembre i desembre, però sí el del gener i el febrer, i això repercutirà damunt ells, tendran uns creixements no tan vigorosos com si ho hagués fet dins el març o abril. Però és que el pagès necessita que sigui ara perquè ell ha de tenir temps de recollir tota la llenya, gestionar-la, agafar tota la troncada, llaurar i després s’ha de posar a fer feina dins el seu olivar. A més, des del meu punt de vista, la poda que hauria d’haver fet en aquests arbres hauria d’haver estat una mica més suau i he hagut de fer una poda dràstica perquè el pagès, econòmicament, no es pot permetre que jo aquí hi estigui un mes i mig o dos, que és el que em suposaria fer una poda suau, sinó que el que necessita és que ho faci en deu dies. Això provoca que m’hagi d’adaptar. I, després, aquesta feina l’he de quadrar dins el meu calendari. He de quadrar les feines previstes per enguany de tal manera que aquesta també m’hi encaixi. Avui mateix ja estic pensant en què he de telefonar a la Conselleria perquè em guardin mudes de vinya perquè els he d’anar a tallar ara, empaquetar perquè sé en abril he d’empeltar una vinya de varietats de taula, després sé que n’he de fer una altra amb varietats de raïm i també m’he d’ocupar de tenir el material guardat…, amb tot això dins el cap no em puc dedicar a fer de jove agricultor.
Segons mos contes, hi ha molta feina. Sou prou persones per fer-la?
Persones que en sabem molt ho estan deixant o ho han deixat. En Bernat Ramis, podador i empeltador, està a punt de fer-ho. En Bernat Canyelles ja no poda. Ell feia feina a la Conselleria, de podador, assessorava, feia tot el que podia… En Joan Calçó té vuitanta anys i segons quines feines ja no les pot fer. Cobreix quatre compromisos i prou. Actualment, que jo conegui hi ha uns dos o tres podadors i empeltadors a temps complet a part de jo. També hi ha gent que fan de podador a estones, en els pobles sempre hi ha algú que poda o empelta arbres.
És un ofici que pateix l’intrusisme?
No, no ho consider així. Si hi pot haver algun problema és que hi ha pagesos que no tenen la formació o experiència suficient, però tampoc tenen els recursos econòmics per donar la feina a fer, i han de podar les seves plantacions. Això passa bastant. Però sí que he de dir que, amb la formació que fa APAEMA, hi comença algun professional que, me n’adon en els cursos que impartim, sap de què xerram, i això és un bon símptoma.
Des d’un punt de vista molt divulgatiu. Per què és important podar?
En Rumi, el poeta persa, deia que els arbres s’han de podar per tenir bons fruits, com també ho havia de fer un mestre amb el seu deixeble. Podam perquè l’arbre compleixi millor les necessitats que requerim d’ell. Quan podes, primer de tot, formes l’arbre a la teva comoditat. Després, quan ja és adult, el podes perquè hi hagi un bon equilibri de fruit i fusta, perquè la fructificació s’allargui en el temps d’una manera homogènia. I, quan és vell, podes perquè aquell arbre torni a ser jove.
I l’empelt, quina importància té?
L’empelt és una manera domesticar plantes silvestres. Empeltam per tenir les varietats que trobam interessants per nosaltres, pel mercat… si sembràssim de pinyol ens trobaríem amb una variabilitat genètica molt gran. D’un pinyol d’albercoquer et pot sortir un arbre que sigui com son pare, com sa mare, com el padrí… qualsevol cosa. Si empeltes saps que et sortirà aquella varietat que t’agrada i que en aquell moment determinat cobreix aquella necessitat de ca teva o del mercat.
Quin volum de feina et dona cada cosa?
El meu calendari comença en el setembre amb empelt d’ull adormit de garrover, així fins a mitjan octubre. Després ja em pos a podar, per exemple arbres joves que he de compondre un poc, en acabat em pos a podar fruiters, vinya o ametlers. I ja començ amb olivera, garrover, això fins a finals de febrer, i continu podant fins a finals d’abril olivera i garrover. Mentre, en gener i febrer, si he de collir mudes de vinya és quan ho faig, i també si he de collir mudes de fruiter, per fer-les servir dins la primavera. Durant l’hivern puc estar fent empelts de cap xapat de fruiter, i el mes d’abril ja començ a fer empelts de vinya. A finals de març principi d’abril puc estar fent empelts de pua d’olivera. Dins el maig faig empelts de placa d’olivera, i ben entrat el juny i fins a mitjan juliol, faig empelts de placa de garrover. Després em pos a podar tarongers que estiguin regats, perquè si no estan regats els pod el mes d’abril. Normalment, mir de podar fins dia 31 de juliol i agafar-me uns dies de vacances per evitar les calorades. Torn per la Mare de Déu d’Agost per empeltar vinya d’estiu i, algun any a final d’agost, ja em pos a empeltar garrover. I torn a començar.
La poda i l’empelt són eines per fer front al canvi climàtic?
Serveixen per adaptar-nos a les condicions climàtiques que tenim ara. Per exemple, quan podam tarongers, o alguna olivera, o garrovers, hem d’intentar no fer els arbres oberts, els feim més verticals i, sempre, deixam els que deim un paraigua, un parell de branques al mig de l’arbre per evitar insolacions fortes. Això abans no era necessari i ara ja ho és. Llavors hi ha accions que hem de valorar com i quan les feim. Per exemple, si el sol pega molt fort, mos desbarata les empeltades, si el sol és molt fort dins el juny o el juliol no va bé, els arbres fan una reculada de saba molt grossa i es queden quasi aturats. Així mateix, el fet que tinguem hiverns molt secs fa que les empeltades no vagin tan bé. I de vegades mos ha plogut molt fort, però tard i això tampoc ens va bé, sobretot si venim d’un any humit. Però, d’altra banda, el fet que no faci gaire fred fa que poguem podar quasi tot l’any i que les empeltades que solíem fer en setembre es puguin allargar quasi fins al novembre, quan abans era impensable. Amb tot això, més que ajudar a enfrontar el canvi climàtic el que feim és veure com ho hem de fer per adaptar-nos-hi.
Vares estar a l’associació de varietats locals. Aquestes varietats arrelaren per la seva gran adaptació al medi. Continuen sent viables si el clima al qual s’adaptaren ha canviat?
Veig que les figueres, s’estan morint, els ametlers ja ho estaven fent, de vegades veig garrovers que, com dic jo, s’han mort d’un ensurt, que s’assequen del tot. Està fent estius molt forts i les temperatures pugen tant que afecten fins i tot les garrigues, ara fa dos anys estaven seques-seques… si començam a tenir aquesta pluviometria, aquesta capacitat cada vegada menor del sol per retenir humitat i aquestes temperatures tan fortes, els ecosistemes, per moltes varietats locals que hi hagi, no ho resisteixin. Nosaltres tampoc podem, jo enguany fent feina he tengut un cop de calor, mai m’havia passat. Però el que sí que podem dir és que les varietats locals funcionen molt bé en condicions desfavorables. Són molt rústiques, m’agraden. I no és una visió romàntica, funcionen. També hi ha varietats comercials que m’agraden molt perquè aporten qualque característica que les fa especials. I entenc que si ets un pagès hi ha varietats locals que et poden anar bé, però n’hi ha de comercials que també.
Vist d’on vens i el que has anat vivint, com historiador, quina visió tens de la pagesia de la qual venim i del seu present i futur?
No puc donar-te una visió com historiador perquè necessitaria dades per aportar una anàlisi científica. Però sí que et puc parlar de la realitat que jo trepig i que em puc equivocar, la gran majoria de clients pels quals faig feina són pagesos que tenen una altra activitat o una altra font d’ingressos ells o qualque familiar. És ver que hi ha qui es dedica exclusivament a la pagesia, però cada vegada són menys.
Quins valors ha atresorat la pagesia mallorquina? Què en queda d’ells i quina projecció futura haurien de tenir?
El que és bo de Mallorca és que venim d’una agricultura tradicional, això es pot veure com una xacra, però no ho és. Però no n’hem de fer una lectura romàntica, que és el que fan els mitjans de comunicació o alguns col·lectius socials. Hauríem d’agafar tots els coneixements tradicionals que procedeixen de la prova i error desenvolupat durant segles, ajuntar-los amb les tècniques noves i utilitzar-ho per al desenvolupament de l’agricultura del present i del futur. Els coneixements de l’agricultura tradicional són essencials perquè ens ajuden a llegir el medi, per exemple, veure quina terra tenim en el lloc on feim feina. Els pagesos d’abans sabien veure que aquesta terra mateixa, d’on som ara, és argilosa, però que té macada, i que és molt bona pels ametlers i pels fruiters de secà perquè és molt fresca. Per aquí davall, a més, hi ha grava que li dona frescor. Aquesta capacitat d’observació és molt important. Això només és un exemple, però n’hi ha molts.
Vols dir que aquest coneixement es perd entre la gent que fa feina a foravila?
Davant segons quins pagesos majors que he conegut fent feina puc dir que som ignorants en comparació a ells, i no és que els estigui exaltant. Ells arriben a un lloc i, com que abans no tenien les dades ni les eines que ara utilitzam, aprengueren a llegir el que veien. Nosaltres miram el mòbil, ells miraven l’entorn. L’observació del territori, cada dia, durant anys, fa que adquireixis una sensibilitat que no és possible que adquireixis mirant el mòbil o documents. Jo vaig començar a fer feina amb un senyor major i quan arribàvem a un lloc potser em deia: “no anirà bé aquesta empeltada”. “I per què no anirà bé aquesta empeltada?”- li deia jo. I em deia, “no veus que tenen massa saba? No veus els creixements que tenen aquests arbres? No veus que van massa esponerosos?” Clar, jo això no ho sabia llegir, jo anava, empeltava i me n’anava. D’ells també he après que la feina s’ha de fer perfecta. “Ara no veus que estàs fent tots els talls de flabiol -em deia- no veus que els fas un poc torts? Els talls els ha de fer ben rectes, ha de quedar l’arbre guapo.” O, per exemple, jo posava els empelts allà on trobava que anava millor, i ell em deia, “els has de posar on va millor, però tots a la mateixa altura perquè després la plantació et creixerà tota uniforme.” O m’explicava que, quan has de fermar els arbres, ho has de fer a baix, enmig i a dalt, perquè si només ho fas en una banda o l’altra l’arbre et creix tort. Si ho fermes bé, quan creixin els arbres veus una plantació amb troncs ben drets. En coses com aquestes està la qüestió, i això ho hem perdut.
En aquest aprenentatge, en quin punt et trobes tu?
Som un aprenent. A mesura que han passat els anys m’he adonat que en sé poc. A devora altres persones que no estan tant damunt aquesta feina pareix que en sé molt, però la realitat és que he conegut persones que controlen molt. Actualment, pec, i també ho veig en altres, de voler fer moltes coses a la vegada, ens hauríem d’esforçar per fer una cosa darrere l’altra i ben feta. Anem massa amb pilot automàtic i ens falta presència en el que fem. Els majors quan tocava empeltar, empeltaven i quan tocava podar, podaven.
Tot el que em comentes em remet al concepte agroecologia. APAEMA insisteix molt en el fet que no és el mateix «agricultura ecològica» que «agroecologia», però potser convé definir bé els conceptes. Tu, com els explicaries?
L’agroecologia és un sistèmic, l’agricultura ecològica és una capsa on hi caben diferents tècniques. I aquestes tècniques poden ser tocants a la convencional, podríem fer plantacions molt exigents en l’àmbit energètic i de recursos, però sense adobs i fitosanitaris de síntesi. També hi ha un altre agricultura que té més en compte l’equilibri de l’agro-ecosistema i tot és agricultura ecològica mentre compleixi normativa. L’agroecologia, en canvi, és un sistema, implica un pensament, uns valors, sobre un model de sector primari que engloba les tècniques, cultivar, les persones que hi fan feina, les condicions laborals en què treballen, i, també, l’impacte ambiental i social. Ho té en compte tot.
Parlant d’APAEMA, ara que la mires des de la distància. Quin rol ha de jugar per al sector agrícola?
A APAEMA no l’he vista néixer, però l’he vista quan encara era un bebè. He vist en Nofre Fullana tot sol dins una oficina, o ell i en Miquel Serra fent l’impossible per anar surant i obtenir ingressos per pagar nòmines. Quan ara veig l’organització que és em pos les mans al cap en veure com ha crescut i com de bé s’han fet les coses. Sobretot és gràcies a un gran col·lectiu de gent, molta que hi ha estat fortament involucrada, i amb en Nofre duent el volant, que ha fet una feina que té molt mèrit. La seva visió, la seva capacitat de generar projectes, sinergies nutritives. No va d’individualitats, però sí que hi ha agents dins l’organització que han tengut molta força i el principal és ell.
APAEMA serà forta si el col·lectiu agroecològic és fort. Cap on va el sector agroecològic?
APAEMA sempre ha recolzat una agricultura de petita escala per alimentar les persones. És cap on hem de caminar. Així com se’ns està plantejant el món veus que els recursos minvaran, crec que els canals de comercialització hauran de ser més curts i que s’hauran de crear més sinergies relacionals a curta distància. Les petites explotacions, en el cas de Mallorca sobretot, seran necessàries.
