Arribam a Na Cordella, un dematí de novembre. Hem agafat el camí poc abans d’arribar a Felanitx, venint de Campos. Només acostar-nos a les cases, veim el ramat d’ovelles, una de les potes sobre les quals s’aguanta l’activitat d’aquesta finca, on el raïm és el més rendible. Seurem una estona a parlar de tot una mica amb en Pere Obrador i na Glòria Cerdà, la parella que de la terra i de tenir-ne cura n’ha fet la seva manera de viure. Ell ve de família pagesa i és un dels creadors i motors del celler Ànima Negra. Però avui anirem una mica més enllà d’això. Ella no té arrels pageses, però, ara, afirma que no s’imagina vivint en una altra banda.
Som a na Cordella. Com és la finca?
PERE- Són dues finques, una que és la nostra, unes vint hectàrees, i tenc llogada la del veïnat, que són unes trenta i que està completament afegida. Hi produïm cereal, ovelles i vinya. Tot en ecològic.
Quin tipus de cereal feis?
P- De fa temps feim ordi mallorquí, xeixa mallorquina, i depèn de l’any, favó o civada. Amb el cereal fem llavors per multiplicació, la duim a l’Associació de Varietats Local. I sempre miram de tenir-ne disponible per dos anys per alimentar el ramat, per si hi ha problemes amb la pastura per culpa de la sequera.
Pensant en la sostenibilitat econòmica, què és el que funciona millor i què és el que funciona pitjor?
P- En aquest moment, i no vol ni que fos així en el passat, ni que ho sigui en el futur, el que dona una mica més pel preu de venda és el raïm, tens un marge més ampli. Els cereals i les ovelles és el que manco et dona, pens que si no estassin subvencionats seria molt complicat per a un pagès viure-hi.
Aquest és el decorat d’un món agrícola que a tu et ve d’enrere, no és cert?
P- Tots els records que tenc d’infantesa són d’aquí, estant a la finca. Anàvem a l’escola i llavors, dissabtes, diumenges, vacances… veníem per aquí. De ben petit, tenc el record d’ajudar en el que fes falta, sempre ha estat una il·lusió, i a mesura que vas creixent vas agafant més responsabilitats. Record, la il·lusió de venir a veremar, que la meva tia també tenia vinya. Aquella setmana era una festa.
Què més s’hi feia a més de vinya?
P- Mon pare tenia vaques de llet. Ell va arrabassar les vinyes perquè va arribar un moment que no es pagava res per al raïm i va coincidir amb la fallida de la cooperativa de Felanitx, Es Sindicat. Amb les subvencions que es donaren a escala nacional en el programa de reestructuració de la vinya, aquí, a Felanitx, se’n va arrabassar una quantitat d’hectàrees que feia por. I, a ca nostra, se’n va arrabassar molta. A partir d’aquí, mon pare tenia vaques de llet i jo vaig estar amb aquest tema durant bastants anys. Llavors, per curolles d’amics i de família, vàrem decidir fer vi. Durant un parell d’anys varen coexistir les dues activitats, durant l’inici del projecte, el procés de legalització del celler… als inicis va ser una mica caòtic. Llavors llevarem del tot les vaques i vàrem fer una transició lenta cap al celler, les ovelles en extensiu, el que et comentava del cereal, i una petita part de garrovers.
Quan eres menut el concepte ‘ecològic’ encara no existia. Quan prens consciència del que és i quina adaptació ha suposat aplicar-lo?
P- No et sé dir quan vaig començar a sentir a parlar del concepte, però sí que vaig ser dels primers a treballar la vinya amb agricultura regenerativa, deixant cobertes vegetals. Els canvis més importants en el maneig de la finca han estat deixar d’emprar adobs químics, fa molts d’anys que no en pos perquè no funciona, potenciant el compost i la presència d’animals, o aplicant adobs a partir de compost animal que compram a productors autoritzats en ecològic.
En la Mallorca que vares créixer, que representava ser pagès i què representa ara, tant per un mateix com des de la mirada dels altres?
P- Crec que abans molta més gent entenia el que era la pagesia i com s’hi vivia. En aquest moment pareix que s’està recuperant l’entendre que és, però hi ha hagut períodes d’una gran desconnexió, sobretot aquí, a Mallorca. Supòs que pel fet turístic s’ha deixat de saber de què es tracta i molta gent jove n’ha quedat completament enfora del que és i del que significa la pagesia.
Glòria, tu com entres en tot això? Quina relació hi tenies abans?
Glòria- Jo hi entr quan conec en Pere i, sobretot, quan vàrem venir a viure aquí. La meva família venia d’uns altres oficis. El meu padrí matern sí que era pagès, però mon pare era sastre i ma mare duia la sastreria.
I com valores el fet d’haver-hi entrat?
G- N’estic molt contenta, no contempl la possibilitat de viure en un altre lloc. És una connexió amb la terra i també amb una mateixa. Amb els cicles, amb el ritme natural, La pagesia és una manera de viure.
Què en penses del coneixement o el desconeixement que se’n té d’aquesta manera de viure, com comentàvem amb en Pere?
G- Són ritmes diferents. La velocitat, la immediatesa de la societat, de les televisions, allà on tot és “ara”… quan estàs aquí veus el contrast dràstic, que hi ha uns cicles, una temporalitat, unes èpoques… i això s’aprèn perquè aquí no queda més remei, no pots agafar un fruit si primer no l’has sembrat, esperat…
Quines són les teves funcions a Na Cordella?
G- Sobretot la paperassa, ordinador. Malgrat que de vegades pareix que la gestió digital hagi de ser més ràpida, trob a faltar el tracte humà, el fet de poder parlar amb algú si necessites ajuda. I també és cert que el volum de gestions s’ha anat fent més gran.
Pere, anem per àrees. Parlàvem de la vinya. El teu cunyat i tu tirau endavant el projecte Ànima Negra el 1994. No és un celler ecològic, però tu produeixes en ecològic.
P- Sí, tot el raïm que feim aquí va a Ànima Negra, però la marca no fa feina en ecològic.
Més enllà d’això, ens trobam amb una proposta de personalitat marcada, tant pel que aporta al paladar com per la imatge, per la vostra etiqueta tan característica, trencadora en el seu dia. Com heu treballat el que sou i com vos voleu mostrar?
P- Nosaltres vàrem començar a fer vi amb el raïm de les vinyes que hi havia per aquí a prop, que poguéssim disposar d’elles, de gent coneguda. De bon començament començàrem emprant sobretot varietats d’aquí. Això ja marca molt la identitat del vi. La nostra aposta ha estat potenciar les varietats autòctones perquè et diferencien, es nota molt en el vi i els clients ho agraeixen, sempre que el vi sigui bo, perquè has de competir amb vins de fora, d’altres regions, d’altres varietats… que són molt bons. Has de estar a l’altura per poder estar en el mercat.
Sabem que hi ha molts paladars, però més enllà dels gustos personals, què és imprescindible respectar per obtenir un vi bo?
P- Has de respectar els cicles, no has de voler córrer i, com moltes vegades deim, d’un bon raïm pots fer un vi dolent, però d’un mal raïm no pot fer un vi bo. Faràs un bon vi si al raïm li fas la feina que s’ha de fer a cada passa, el reculls en el punt òptim de maduració, si després fas una bona fermentació, anant alerta amb premsades, criança, respectant al màxim els cicles del mateix vi i fent la feina amb estima.
Comencem per ajustar la varietat i terra. Què s’ha de tenir en compte?
P- A la finca tenim bastants diferències de terra entre una banda i l’altra. A una banda és més profunda i argilosa, a una altra menys profunda i de call vermell. Un callet, per exemple, l’hem sembrat en aquest part poc profunda perquè no ho demana, com sí que ho fa el giró ros que tenim a l’altra part de finca, que vol més disposició d’aigua… cada varietat et demana una cosa diferent.
Tens una estima especial per alguna varietat en particular?
P- Vaig sembrar la vinya de giró ros pensant en la meva dona. Perquè m’atreia de la varietat allò que m’atreia ella, així com la veia… i un dia li vaig dir “mira, pens que d’aquesta vinya en pot sortir un vi amb aquestes característiques, que transmeten molt la teva personalitat.”
Glòria, per al·lusions…
G- Crec que és el regal més inesperat que hagués pogut rebre mai. I, per altra banda, vaig quedar sense paraules. Perquè ja estava sembrada quan m’ho va dir.
Pere, Ànima Negra és sinònim de qualitat. Quina és la clau per assolir aquest estatus?
P- Els darrers anys els vins de Mallorca en conjunt han pujat tots de qualitat, i això és fantàstic pel global de productors. Si ets un que fa un vi bo ets com una anècdota, si són molts allò es converteix en una zona de bons vins, que és el que està passant. Sempre queda feina per fer, mai estàs conforme amb el resultat, sempre intentes millorar. Mai s’acaba la feina, des de millorar tractaments fitosanitaris, maneres de dur la terra, fermentacions, llevats autòctons… és la voluntat de progressar. T’ha d’agradar allò que fas, el vi, i sempre voler-hi sumar alguna cosa.
Quina producció teniu i cap on va aquesta producció?
P- A fora hi ha molt mercat, però va una mica en funció del vi. Per exemple, les quaranta mil botelles de blanc es venen sobretot aquí. Ànima Negra, el negre, el 70% és exportació.
Mirant el conjunt de la finca, com s’articula el maneig de la finca amb el ramat?
P- Tenim un centenar d’ovelles. Enguany hem fet uns noranta mens, però aquesta xifra oscil·la segons l’any. L’entrada en maneig holístic dels animals suposa una gran diferència quant a temps, rendiment de pastures, maneig de la terra dins les vinyes… Les ovelles pasturen dins les vinyes quasi tot l’hivern. Les sensacions d’aquesta manera fer són molt bones, veus que la terra millora, tot funciona millor. Les cobertes vegetals són importantíssimes per a la vinya, la matèria orgànica que aporten, tant la coberta mateixa com les ovelles, és important. Per exemple, una vinya que tenim a un coster, gràcies a la coberta vegetal, malgrat que plogui l’aigua no arrossega terra, no tens erosió… és una suma de petites coses que va cap a un bé més gros.
Acabam de tancar el I Congrés Internacional de Ramaderia Regenerativa, organitzat per APAEMA, i enguany s’han complert els deu anys del projecte de promoció ME ecològic de Mallorca, del qual en formau part. Aquesta línia de feina, la que vosaltres seguiu, és una oportunitat per a la ramaderia, també en l’àmbit de rendibilitat?
P- Crec que sí. Aprofites molt més les pastures, tens un increment de producció, al mateix temps regeneres molt més la terra. Fent pastures permanents et pots estalviar molta feina de tractor, de llaurats, de sembres… ja no és el que guanyes, és que no gastes, per exemple en gasoil. Tens un altre tipus de report.
L’objectiu és anar cap a una finca de cicle tancat?
P- És l’objectiu, no destruir la terra, sinó fer-li aportacions. Volem deixar als nostres fills una cosa molt més sana que allò que hem trobat. Ja no és fer feina per tu, és fer feina pel futur. És com el que veim a la gestió de boscos francesos, de roures, hi impera una dita: arbre tallat, arbre sembrat. I en tallen moltíssim, perquè forma part de la gestió forestal i és un recurs molt important. La idea és que no es tracti d’una activitat únicament extractiva, s’ha de pensar en el futur, en quin món volem deixar. I aquest és el camí a seguir.
En aquesta línia, de quina manera vos està afectant el canvi climàtic en la vostra feina i producció?
P- Les sequeres ens afecten molt, i quan llavors plou, però l’aigua no s’infiltra cap avall. És el que ens ha passat durant un parell d’anys, ha plogut, però les plogudes no han estat efectives, o perquè ha plogut molt, però tot ha corregut per damunt, o perquè ha fet poca aigua i no s’ha pogut infiltrar i s’ha eixugat. A més, a les vinyes, el canvi climàtic no les deixa descansar bé durant l’hivern, volen treure més aviat del que toca. Els cicles de descans, brotat, producció… no són tan clars com eren abans, tot això agreujat per la manca d’aigua. La collita del raïm s’ha avançat de quinze a vint dies dels meus inicis a ara.
Això també afecta la qualitat?
P- Hi ha anys en què les maduracions no són tan bones com tocaria perquè són més curtes.
Com viviu veure que tot això està passant?
P- Amb preocupació. Record que quan es començava a parlar del canvi climàtic ja estava alarmat pel que podia venir, però pensant en el futur, pensant que nosaltres no ho veuríem, però que els nostres nets ho passarien malament. Idò, no, nosaltres ja ho tocam amb les mans, imagina’t la velocitat que du.
G- Jo també crec que és un repte i una oportunitat d’adaptació i de responsabilitat. Si el clima canvia, a nosaltres no ens queda més remei que mirar quins canvis hem de fer. Davant coses com aquesta, és cert que hi ha hagut pagesos que ho han deixat abans d’hora, però també és cert que mai hi havia hagut tant de jovent com ara que es torna a ficar en el camp. Vulguis o no, hi ha una renovació generacional i una renovació de maneres de fer.
Pere, que li diries tu a un d’aquests joves que hi arriba ara?
P- És complicat. És cert que pareix que hi ha molta il·lusió i que més gent que no tenia res a veure amb foravila hi està entrant, des d’una altra visió. Però hauran de tenir coratge. De vegades les coses es presenten com molt idíl·liques, però quan hi tens les mans a dins, és una altra cosa. Si em demanes si canviaria allò que tenc, et diré que no, però és important saber que no és fàcil.
I la formació i el coneixement, quina importància tenen perquè les coses et puguin anar bé?
P- Avui dia és bàsic. T’ha d’ajudar amb tractaments, maquinària, ordinadors que t’ajudin a fer les feines, sabent, clar, que hi hauràs de posar les mans i hi hauràs de ser, però la tecnologia és bàsica. I el coneixement és fonamental perquè els cultius cada vegada són més tècnics i, amb els reptes que ens venen, si no els entens perfectament, si amb el canvi climàtic no entens com pots ajudar-los regenerant la terra, com no espenyar-los… tot això és coneixement, estudi constant, formació.
G- La formació i el coneixement són bàsics i, també, l’experiència en el terreny de tota la gent que fa molt temps que hi fa feina. Això és un coneixement integrat per experiència que és importantíssim.
P- Sí, de vegades es parla del “descobriment” d’aspectes biodinàmics, ecològics… no són un descobriment, el que passa és que no s’havia d’haver abandonat mai aquesta part que feien tots els padrins i repadrins. El que passa és que hi ha hagut un tall de dues generacions que tot el que venia d’enrere pareixia que no servia per a res, i no és cert. Hem d’escoltar molt la tradició amb el suport de tots els coneixements tècnics del present. Hi havia una tradició per alguna cosa, és l’experiència acumulada de milers d’anys. No els pots esborrar de cop, en tot cas ho pots suplementar amb els teus afegits com a societat actual. Ara no vivim el descobriment d’una cosa, és un retrobament de l’agricultura amb molts aspectes que no s’haurien d’haver abandonat mai.
Parlant d’APAEMA i, en aquest cas, també de la cooperativa PEM com a comercialitzadora, com entrareu en el projecte ME ecològic de Mallorca i com vos repercuteix formar-ne part?
G- És anar acompanyat, formar part d’un projecte que dona un valor a un me que té una qualitat, vetllant sempre per aquesta qualitat, perquè no tots els mens dels productors entren dins els estàndards de qualitat que marca ME ecològic, que els selecciona. A més, tenim la tranquil·litat que la producció sempre té sortida. No tenim la dificultat d’haver de treure animals pel nostre compte.
Pere, aquesta cohesió entre un grup de productors existia quan tu eres menut? Es feia pinya?
P- He vist un parell de casos d’associacions de productors i de cooperatives i he de dir que a Mallorca no sol funcionar massa. De petit, record l’associació de productors de raïm de Felanitx, que va ser un vertader desastre. Però, per altra banda, la cooperativa de pagesos que es va muntar a Campos encara avui existeix. Crec que depèn molt de les persones que s’hi posen al capdavant, del seu compromís i honradesa. I, llavors, del grup. Però si qui ha d’estirar no té compromís, no funciona.
G- APAEMA és un col·lectiu que està molt ben parit. Té molts clars els objectius, les necessitats dels diferents sectors i dona tranquil·litat formar-ne part. Saps que estàs entre amics, persones que generen confiança, que miren per tu.
