Pedro Osuna, Ses Terres: “El més difícil d’aquest sector no és produir, sinó vendre.”

31 · maig · 2023

Diu en Pedro Osuna que a vegades li falta un punt de romanticisme i que la seva formació d’economista el fa aterrar un pèl massa les coses. Però res més allunyat de la realitat. Ell ha recuperat una explotació familiar amb una visió profundament tradicional i romàntica: policultiu, animals i benestar personal. Ses Terres és el projecte vital d’una família que va decidir tornar a les seves arrels i empotar les seves produccions, fan transformats innovadors i clàssics a S’Obrador d’APAEMA. A més, elaboren oli i fan hortalissa per la Cooperativa Pagesos Ecològics de Mallorca. A l’entrevista número quaranta hem pegat un bot fins a Artà per conèixer algú que està convençut que foravila pot ser rendible i una forma de vida digna.

Vens de família pagesa?

Jo no. De fet, aquestes finques són dels meus sogres. Durant uns anys es van dedicar a l’agricultura i tenien vaques de llet. Això fins als anys setanta, que ho van deixar anar perquè era un moment on per ser rendibles havien d’adquirir molta maquinària. Llavors, van muntar un magatzem agrícola, aquí, a Artà. Després van provar de fer pollastres, però els va passar el mateix i ho van llevar. Foravila va deixar de ser la seva font d’ingressos, però ho anaven mantenint: sobretot feien pastura per les ovelles, realment.

Com així vas voler reactivar la finca?

L’any 2017 jo vaig decidir fer un canvi de feina. Som economista de formació i era el responsable de Promoció Econòmica de l’Ajuntament d’Artà. Feia dotze anys que estava dins l’administració pública, i quan entraven els projectes per la porta ja pensava “això no es podrà fer, això tampoc, ni això”. Estava una mica malsofrit, i pensava “estic llevant la il·lusió als polítics”. A més, també sentia que el funcionariat no era el meu espai. No m’hi sentia còmode. I, per altra banda, els sogres es feien majors per gestionar aquest espai. Xerrant amb la família vérem que, o cercàvem qualcú que ho gestionàs o nosaltres miràvem de fer qualque projecte. Ens feia ganes un canvi de vida i…

I aquí sou. Quina va ser la idea inicial del projecte?

En aquell moment vàrem pensar en intentar que les terres tornassin a ser rendibles. Des d’un principi, vàrem veure que l’única opció era en ecològic i que havíem d’apostar per fer producte transformat, elaborats.

Conta’ns els inicis.

A mi sempre m’havia fet il·lusió fer oli, tenir el meu oli. Així que vàrem sembrar oliveres, i ara en tenim cinc-centes, que no són moltes, ni basten per viure només d’això. Però des del principi ja vàrem pensar que havíem de diversificar la producció, sembrant fruiters per exemple. Va venir molt bé que APAEMA iniciàs al mateix temps el projecte pilot de conserves i elaborats vegetals que acabaria donant peu a crear S’Obrador. Per a mi van ser cent cavalls de força. Ha estat una simbiosi i jo m’hi sent part i n’estic molt agraït. Moltes receptes noves que va fer na Marta Terrassa les va fer amb el meu producte.

Al principi ja feies hortalissa?

Vaig començar fent molt poquet. Fins i tot vaig tenir un punt de venda directa, el que fa tothom. Però no va funcionar. Crec que la gent vol tenir de tot a un mateix lloc i a tota hora, i això és inviable. I el problema principal no era que requeria tenir obert moltes hores, sinó el producte. Per vendre cent, n’has de tenir dos-cents, i que sempre estigui tot ple. La gent vol veure producte, i si en tens poc, no agrada. Ho vàrem deixar anar perquè era desviar-nos de la idea inicial que era tenir elaborats. A mi em feia ganes tenir productes amb el noms de Ses Terres. També com un reconeixement a la família de la meva dona, na Marga, perquè els estim molt, i de foravila m’ho han ensenyat tot.

Des d’un principi volies tenir tanta diversitat d’elaborats?

L’experiència em va fer veure que és difícil entrar en una tenda amb dues o tres referències, només. Crec que és millor baixar marge i tenir qualcú que t’ho pugui distribuir, que no haver de fer venda directa. És cert que fer fires i mercats funciona bé, però has de tenir algú que expliqui bé la història que hi ha darrere, donar a tastar, etc. El meu projecte inicial era poder tenir producte per estar als prestatges de les tendes. Tal volta ara en tenc de demés, però no passa res. Ajuda a tenir certa varietat, diferents formats i que puguin triar. El disseny també és important, l’estètica per bé o per mal avui en dia s’ha de cuidar. I l’oli i els elaborats es complementen i un ajuda a l’altre a entrar en un punt de venda.

I aquests primers anys com han anat les vendes?

Bé, però hem patit la pandèmia. Clar, molt dels meus productes no és que estiguin exclusivament enfocats a turistes, però les confitures tradicionals qui més qui manco en fa a casa o li regalen, i amb les coses més innovadores per ventura la gent li costa més arriscar-se. Per tant, el turisme és una via comercial rellevant. La gent ja no s’endú el típic souvenir, però potser quatre cosetes fetes aquí, d’una certa manera, tenen atractiu. Enguany la cosa va millor ja, tot i que costa trobar clients.

I exportes producte?

Darrerament sí, a Alemanya tenim algunes tendes que ens compren. Ens encantaria tenir més venda aquí, però els elaborats que feim no és una cosa que la gent compri regularment. És el que et deia, a una fira o un dia puntual de venda directa és quan podem arribar als clients locals. També darrerament les confitures estan una mica mal vistes, i per això hem fet coses més saludables com els hummus.

Sembles molt optimista amb el projecte!

Sí, sobretot perquè això ho vàrem concebre com un projecte de vida i no tant el negoci del segle. Vàrem deixar el poble per venir a viure aquí.  Jo duc la part productiva i la meva dona continua a la seva feina, i així ens mantenim, sense cap luxe. Ja sabíem que això era per viure la vida que volíem, independentment que el negoci fos rendible. 

Què és el més complicat d’arrancar un projecte així?

El més difícil d’aquest món no és produir, sinó vendre. Produir té la seva dificultat, eh, però el repte és aconseguir que et comprin a un preu que a tu et surti rendible. L’avantatge que potser tenia jo respecte a altra gent que comença, és que jo no tenia molta idea de foravila, però sí d’altres coses. De vendre, de xarxes socials, de saber que després has de fer factures i albarans, que has de tenir traçabilitat. Venc més d’una cultura empresarial que no un agricultor a l’ús. I crec que això no ho té present molta gent que comença. Tenim la sort de tenir tècnics i assessorament per la feina a camp, i és una cosa molt pràctica que vas aprenent, vulguis o no, per prova i error. No obstant això, aquesta part més econòmica falla sovint i no és tan fàcil d’adquirir. Crec que això m’ha ajudat a tenir certa confiança, sabia que això ho podria dur bé i que la resta ho aniria aprenent.

¿Quina superfície maneges?  

En total unes 25 hectàrees, però quasi totes per a pastura. Tenim un turonet que és bosc, directament. D’horta ara mateix estic en una hectàrea sembrada. En tenc dues i mitja per hortalissa, vaig rotant.

I quines varietats tens d’oliveres?

Arbequina, koroneiki i arbosana. Vaig anar a veure a en Miquel Coll perquè volia una varietat amb una mica més de gràcia pel que fa al gust i em va recomanar la koroneiki, que són del mateix viver que les seves. Hi ha 1,5 hectàrees d’oliveres, i després vàrem sembrar fruiters uns 100 arbres. Aquí ja hi havia mandariners, tarongers i llimoneres i vàrem sembrar cirerers, albercoquers i magraners. Tot pensant amb la diversificació que et comentava i per tenir varietat per fer diferents elaborats. Aquests darrers anys, pel clima, hem vist que per ventura hauríem d’haver afinat més el tipus de fruiters i tenir menys varietat i més quantitat. De tot s’aprèn.

I amb els animals que feis?

Hem anat reduint la guarda, d’unes 140 ovelles me’n vull quedar només amb 40 perquè ens ajuden a tancar el cercle a la finca, però ja no volem produir mèns. El meu sogre era qui se’n cuidava i ell em deia el que havíem de fer en tot moment. Va morir fa uns mesos i nosaltres volem mantenir-ho, encara que d’una altra forma. La seva pèrdua no només ha estat de l’ajuda que em donava aquí, sinó de tot el coneixement que tenia.

Explica’m el model que teniu amb voluntaris.

Bé, al projecte, a part de la part productiva, hem anat fent tallers i formacions de creixement personal. Aquesta part la duu més na Marga. Teníem unes païsses on hi havia porcs i cavalls -els meus sogres tenien molta afició pels cavalls, pel trot, i en criaven- i les vàrem arreglar en un principi per poder acollir visites. Algú ens va comentar això dels WWOOF (World Wide Opportunities on Organic Farms) i vàrem decidir provar. Pensàvem que seria un o dos pics l’any, però hi ha molta demanda: nosaltres tenim ple a molts mesos vista. 

Bàsicament, és gent que a canvi d’unes hores de feina a la finca té l’allotjament i la manutenció que els oferiu vosaltres, no?

Exacte. Ha vengut gent d’Europa sobretot. Hi ha gent que ve perquè vol fer un canvi vital, perquè vol viatjar d’una forma diferent, de tot una mica. La veritat és que per a nosaltres ha estat tot un descobriment… i nosaltres anam de viatge sense sortir de casa. Coneixes gent, altres maneres de veure el món i tens aquesta ajuda a la finca que tan bé ens va.

Per acabar, que t’aporta ser soci d’APAEMA?

Jo em vaig fer soci per convicció. Sempre havia tengut la sensació que APAEMA era una associació potent que feia moltes coses pel món rural ecològic. Quan em vaig engrescar amb el projecte de Ses Terres, vaig tenir clar que volia ser soci i tenir assessorament. Això ha sigut clau. Després, S’Obrador va ser un punt d’inflexió per a jo. N’estic molt agraït del que m’ha aportat i molt orgullós de la feina que hem fet allà amb na Marta. De fet, crec que qualsevol inscrit al CBPAE ha de ser soci d’APAEMA, per tot el que aporta i per tot el que defensa.