NOMA: “Estam convençuts que el cànem pot ser un motor de canvi per a Balears”

30 · setembre · 2022

Futur, oportunitat o rendibilitat són paraules que no abunden darrerament a foravila, llevat d’algunes excepcions. Noma és la primera microcooperativa de cultiu de cànem a les illes. Aquest cultiu nostrat un temps, i perseguit fins fa relativament poc, viu un moment dolç. Ja sigui per la utilitat de la fibra en el sector tèxtil o pels seus beneficis medicinals abundants a les flors. Noma està situada a Binissalem, i els hem volgut entrevistar en plena collita, la segona d’ençà que van començar. El seu projecte pioner en recuperar la producció d’aquesta planta és tot un exemple d’innovació: pel cultiu en si -i per haver apostat per fer-ho en ecològic des de l’inici-, però sobretot per haver pogut desenrotllar la troca legislativa per cultivar aquesta planta de manera totalment legal.


Si no vaig errat, tu, Inés, eres mestre i tu, Nuño, feies de tècnic de so. Com heu arribat fins aquí?

Inés: La pandèmia ho va precipitar tot. Jo tenia una empresa d’esdeveniments i la incertesa de saber quan podríem recuperar la normalitat em va dur a tancar-la. Llavors, em vaig apuntar a les llistes de professorat interí, però clar, no és immediat.

Nuño. Jo estava molt bé a la meva feina, però ja necessitava un canvi, no era la feina de la meva vida.

Inés. El confinament ens va aplegar bé, tancats a una casa de camp on estàvem de lloguer. Allà vam començar a pensar, pensar i pensar. Què podem fer amb la nostra vida? I bé, tot i que ell sí que tenia alguna experiència com a jardiner, jo no. Però som molt feiners i teníem vincle amb la terra per l’hort de casa. L’agricultura ens estirava i ens vam començar a demanar que es podia fer amb la terra de Mallorca.

Nuño: Al final, Mallorca, és un monocultiu del turisme. Nosaltres volíem posar en valor que Mallorca, per si mateix, ja val molt, perquè sol i platja n’hi ha arreu del món.

Quins cultius vos vàreu plantejar?

Inés: De tot d’una les idees que teníem eren cultius una mica per a restaurants de luxe (riu). Maduixa blanca, “tomatillo verde”, etc. coses per les quals necessites disposar d’una xarxa comercial prèvia per sobreviure. 

Nuño: Després ens vam interessar molt pel llúpol, moltíssim. Vam contactar amb productors de Catalunya, fins i tot. Però la inversió inicial i el temps necessari per recuperar-la era inassumible. A més, es necessita una climatologia molt concreta que és difícil a Mallorca. Llavors, no sabíem massa bé per on tirar.

Fins que vàreu trobar el cànem.

Nuño: Sí. Realment no érem del tot conscients del que estava començant a emergir amb aquest cultiu. Tota la revolució que està suposant, però en poc temps es va popularitzar i ens va captivar.

Crec que és moment d’aclarir que és el cánem, el CBD i el CBG.

Nuño: Bé, el cànem és conegut. Fins a principis del segle passat, a Mallorca, va tenir una forta presència en zones com Sa Pobla, sobretot per aprofitament de les seves fibres. El cànnabis de forma natural té diferents cannabinoides, uns compostos químics. El nostre cos disposa d’un sistema de receptors específic per aquestes substàncies i cada una d’elles té uns efectes determinats. Hi ha molts tipus de cannabinoides. Ara s’està parlant sobretot del CBD, el CBG i el CBN. Després hi ha el THC (tetrahidrocannabinol) que és psicotròpic, és a dir, ens altera la percepció i modifica l’estat d’ànim. I aquí està la clau. El cànem industrial que es pot cultivar avui dia a l’estat espanyol ha d’estar, per llei, sempre per davall del 0,2% de presència de TCH.

Inés: Actualment, no hi ha més de tres varietats permeses, que són les que asseguren aquests nivells. Això ens limita molt també. Feim analítiques constants pel nostre compte i ja hem tengut algunes inspeccions. Totes ens han sortit per davall d’aquest 0,2%. Respecte als usos, a part del tèxtil, ja s’està demostrant el seu ús medicinal, però encara està en fase d’investigació. Enguany nosaltres hem cultivat cànem ric en CBD, que s’està començant a usar per minvar els dolors crònics, per exemple, i el que predomina de CBG es pren per millorar la concentració o reduir els estats d’ansietat.

CBD

Com vàreu començar, idò?

Nuño. El primer que vam fer va ser reunir-nos amb un parell dels advocats especialitzats amb això, dels més reconeguts. Ere molt cars, de fet, i de tot d’una vàrem veure que estan acostumats a fer feina d’una forma una mica opaca. Paral·lelament, nosaltres estudiàvem tota la legislació i no enteníem que si la llei deixava una via, per molt estreta, complexa i antiquada que fos, perquè ens explicaven com l’havíem de botar. Allà va ser quan vàrem decidir que havíem de tirar endavant pel nostre compte.

Com ho vàreu aconseguir?

Nuño: Vàrem parlar primer de tot amb Cooperatives Agroalimentàries, que de primeres, com és normal, es van sorprendre. Ens van acceptar i gràcies a això vam poder parlar directament amb la conselleria d’agricultura.

Inés: Ja vàrem anar-hi amb tot molt ben estudiat. A més, no som una empresa que es vulgui fer rica amb això. Vàrem presentar un projecte d’una cooperativa que obrís camí, realment. Un projecte que en un futur pogués servir per a altres pagesos, una alternativa al turisme, però que també es complementava bé amb ell.

Nuño: La nostra proposta venia d’una motivació social. Estam convençuts que el cànem pot ser un motor de canvi per a Balears. No només el cultiu, que ja és interessant pel que aporta si s’introdueix en rotacions, i pel seu poder de captació de contaminants del sòl, sinó que també per tota la indústria que es pot desplegar al voltant d’aquest. Laboratoris, espais de transformació de fibra, indústria d’extracció d’olis, producció de llavor… són una barbaritat de llocs de feina vinculats a foravila.

Mentre parlam, estan fent “manicura”. Desfullen les flors de les plantes meticulosament, van ràpid però amb precisió. Aquestes flors ja són gairebé seques, i “manicurar” és l’últim pas que les deixa llestes per vendre. La imatge sorprèn una mica, clar, sobretot per la grandària de les flors. A més, és una escena que a diferència d’altres collites com pugui ser la verema, hem vist només a pel·lícules o documentals gravats a Califòrnia. Així i tot, el coneixement que transmeten aquests dos pagesos, sumat a un quadre d’un disc de “La puta opepe” i diversos pòsters informatius del cultiu penjats al magatzem, ho normalitzen tot en qüestió de minuts. La feina és gairebé immòtica.

Està clar, que les converses amb la conselleria van anar bé.

Vàrem tenir la sort que ens van escoltar. Bé, escoltar i també enraonar, perquè la primera conclusió va ser que això no es podia fer. Però van voler continuar mirant si hi havia manera. Foren moltes reunions, sobretot amb gent de la casa encarregada els temes jurídics. La voluntat hi era perquè Podem, que és el partit que duu ara la conselleria, està a la comissió per la legalització del cànnabis medicinal. Però una cosa era això i l’altre era el cultiu, la planta en si, de la qual no hi ha gens de literatura per obtenir flor, que és el que nosaltres feim. 

Entenc que el que manca és informació de com evitar que la concentració de TCH no superi el percentatge permès.

Exacte. Hi ha informació poc contrastada. Sobretot et diuen el que és un risc: la radiació ultraviolada, la presència de fòsfor al sòl i el pH de l’aigua. Però no hi ha res clar. Nosaltres volem acabar desenvolupant una guia de cultiu per a les condicions de Mallorca. És un projecte que durà feina i necessita recursos.

El cultiu, pel que fa a la logística, no dista molt d’un sembrat de tomatigueres. Hi ha tires de plantes, sobre biofilm d’encoixinat provinent de les compres conjuntes d’APAEMA, i sistema de reg a goteig bàsic. La necessitat hídrica, de fet, és similar. La fertilització és amb fems madurs i enguany han aprofitat per fer un petit estudi sobre això. La parcel·la amb la qual han començat arriba gairebé a una quarterada. A part d’un sistema de videovigilància i uns cartells on s’especifica que es tracta d’una plantació completament legal, el perímetre està recobert de reixa i canyís. No per evitar les mirades indiscretes, sinó per protegir les plantes de la contaminació lumínica, que pot alterar la floració. De fet, expliquen que si no fos per la llum dels fars dels cotxes ho tendrien ben a la vista per tal de difondre el cultiu. 

Vosaltres estau interessats a tenir més pagesos dins la cooperativa?

Inés: Ara mateix nosaltres encara no volem créixer en nombre de socis. Bàsicament perquè volem que quan la gent sembri cànem tengui unes pautes molt clares i una seguretat de com fer-ho i així evitem ensurts. En tenir això, la nostra intenció és créixer. Ara també estam fent feina per crear les vies de comercialització necessàries per absorbir un volum de producció més gran.

Ara heu llançat sota la marca Canem un producte nou, l’oli cosmètic de CBD:

Sí. És un dels productes que més s’està comercialitzant arreu d’Europa i nosaltres volíem fer quelcom diferent. Per això vam apostar per fer un oli cosmètic, de CBD 100% local i ecològic. Ens hem ajuntat amb Oli Novembre. Na Marta Mas va mostrar interès tot d’una que li vam proposar i ara ja tenim la primera remesa. Estam molt contents amb la gran qualitat que té i la gent que l’ha provat també ens dona molt bon feedback. És una elaboració que, com que aquí no tenim infraestructura, hem de dur a fer a fora. És el que deim constantment: hi ha molt de marge per desenvolupar indústria, i té uns ingressos més dignes en comparació a altres cultius.

També heu comentat en diversos espais que vos agradaria recuperar varietats antigues de cànem mallorquí.

Inès: Sí, és un tema això. Seria molt potent disposar d’una varietat adaptada a les condicions climàtiques de la nostra illa i veure quines són les seves particularitats. Ens interessa sobretot per aquells cultius que es fessin per obtenir fibra, ja que es poden fer amb una aportació d’aigua molt inferior, gairebé a la seca. Disposar d’una llavor local ens permetria conrar a terres més seques. Així que aprofitam l’entrevista per fer una crida als pagesos d’APAEMA, mem si trobam res! A més, això seria un distintiu important per al sector. Ser un territori amb una llavor autòctona seria molt atractiu, fins i tot turísticament. 

Nuño. A mi m’agrada comprar el cànem amb la vinya. Crec que pot tenir un desenvolupament similar, a més comparteixen que necessiten una teranyina de serveis al voltant i té un atractiu respecte de la qualitat indiscutible.

A tots els socis vos demanam que vos aporta formar part d’APAEMA.

Inés: APAEMA va ser una de les primeres portes que vàrem tocar. En Miquel Serra ens va fer primera visita d’assessorament a la finca, de fet.

Nuño: I jo vaig fer el curs que vàreu fer del cultiu del cànem industrial, el primer que es va fer a Mallorca. Som cooperativa i cultivam en ecològic perquè no concebem cap altra manera de fer-ho, i per això entràrem a APAEMA, per tota la feinada de difusió i formació que fa.