Margalida Seguí: “Els pagesos sense descans no podem rendir igual”

30 · abril · 2021

Na Margalida Seguí és l’encarregada de transformar la llet de les ovelles i cabres de l’empresa familiar Son Jover. En un moment on el relleu generacional és un dels principals temes de preocupació dins el sector, ella i el seu germà Toni decidiren no deixar perdre la feina feta per la seva família i continuar la tradició familiar. A dia d’avui venen els seus productes a través de la paradeta de la cooperativa Ecoilla al Mercat Eco de Palma i a diversos establiments. El seu objectiu és crear una estructura petita però sòlida i estable en el temps.

Com vas acabar dedicant-te a fer formatge?

A mi a l’hora de triar què estudiar, qualsevol branca d’enginyeria m’agradava. Volia tirar més a la part industrial, però els meus pares els preocupa les sortides laborals, que a Mallorca són limitades. Com que a ca nostra sempre hem estat vinculats amb l’agricultura vàrem cercar una sortida intermèdia. Finalment vaig fer enginyeria agrònoma especialitzada amb indústries agroalimentàries. Vaig acabar en plena crisi i va coincidir que mon pare estava en ple projecte dels formatges. Així i tot vaig fer feina a dues empreses, una d’indústria agroalimentària i una de construcció. Allà vaig veure que era ver que no és fàcil el món de l’enginyeria a Mallorca. Moltes opcions de feina eren a fora de l’Illa i per motius personals m’estimava més quedar-me aquí. Mon pare passava una mala època i va decidir passar-nos l’empresa a jo i el meu germà Toni. Ells han fet molta feina perquè això fos possible i era una pena que es perdés. I així va ser que ho vam agafar.

A banda de formatges feis de tot, quina és la vostra activitat?

Nosaltres venim d’una agricultura típica mallorquina, d’extensius amb fruits secs i ramaderia ovina. Mon pare ja se’n va témer que quedàvem molt ofegats amb els preus i d’aquí va sortir la idea de transformar i fer venda directa dels formatges. Va convertir mitja guarda d’ovella blanca a ovella roja per poder fer llet. I nosaltres seguim igual, tenim ovella blanca mallorquina en extensiu per treure mens i ovella roja per tenir llet i mèns. També explotam finques per tenir pastures per a aquests animals i hi collim fruits secs. El 2016 vam ampliar la guarda afegint cabres. Ara tenim unes 500 ovelles roges, 300 de blanques i 100 cabres.

Com vas aprendre a fer formatge?

Sempre hem estat molt units com a família. Estudiava a fora, però quan venia els caps de setmana munyia i feia formatge. Aquest procés de transformació ho hem viscut conjuntament encara que no estàs cada dia a l’explotació. Sí que, evidentment, quan la formatgeria va passar a ser responsabilitat meva mon pare em va fer un traspàs de com ho feia. Però el gruix jo ja ho coneixia molt perquè en vaig aprendre quan ell n’aprenia. La veritat és que és una evolució que hem fet conjuntament i tots dos ens anam informant. Jo ara he canviat formatges o he fet coses diferents i ell està al dia de tot. En realitat encara estam aprenent. Tenim recorregut i un assessor que ens ajuda.

El relleu el vau agafar el teu germà i tu. Tu a la formatgeria i ell al camp, no?

Quan ho vam agafar vam tenir molt clar que havíem de dividir les responsabilitats. Perquè sinó al final un sempre es responsabilitza més que l’altre. I ni un és més que l’altre ni té per què. Ell sap molt més que jo del tema agrari i jo sempre he estat a la formatgeria. El més lògic era fer-ho d’aquesta manera i els dos vam estar-hi d’acord. Ell sempre ho diu: quan la llet passa a la formatgeria és meva, i abans, seva (riu). Bé, i també duc la part administrativa.

Quins tipus de productes feis i quina ha estat la seva evolució?

Idò feim productes a partir sobretot d’ovella roja mallorquina, perquè mon pare va voler ajudar a recuperar la raça. Això ens costa molt tant econòmicament com de feina, però bé ara el més difícil ja està fet i no té sentit canviar. Allò valuós és seguir i aconseguir fer-ho rendible. Record que quan va començar va triar les fogasses quadrades típiques dels formatges mallorquins que es feien a les possessions. Quan llevaven els mèns i les ovelles quedaven amb llet munyien dos o tres dies per tenir formatge per l’any. Idò seguint aquesta tradició ell va voler començar amb el curat i amb el semicurat d’ovella roja. Aquí ens vam trobar amb la normativa i vàrem haver de fer el semi pasteuritzat; en canvi, el curat el podíem fer amb llet crua. Des del primer moment, tot el que hem pogut fer amb llet crua li ho hem fet i seguim igual. El formatge tou va ser dels primers que afegírem, rompent un poc la línia que dúiem. Després va venir el de cabra, el iogurt i ara estam fent entre 7 i 8 productes diferents. Com que feim molta venda directa sabem que és més fàcil arribar a més gent com més varietat de productes duus. I al final tenim una formatgeria petita i això et permet fer moltes coses. No tenc màquines que m’obliguin a fer un mínim. Els dilluns i divendres que són els dies de producció són una locura. Ahir, per exemple, vaig fer tou, iogurt, kefir, fresc de cabra, curat d’ovella. Són jornals feixucs.

Com comercialitzau els vostres productes?

Nosaltres sempre hem pensat que el nostre formatge era un formatge d’estar a dins una tenda especialitzada o gurmet. Però ens hem adonat que hi ha poques tendes especialitzades d’aquestes que ens apreciïn, i per això hem desistit. La tenda que ens funciona més és la tenda especialitzada en producte eco. Ara tenim el supermercat cooperatiu Terranostra que ens compra d’ençà que van obrir i estam al·lucinant de tot el que ens estan comprant. També Sa Teulera, que és el nostre gran client per excel·lència, sobretot per a la tenda de Manacor. L’any passat també vam començar a fer un poc de feina amb Agromart i sí que és una tenda que funciona, però té moltes referències i és més complicat. Però bé, jo crec que nosaltres hem de seguir la línia de fer feina amb la nostra marca. Juntament amb la cooperativa Ecoilla venem producte al Mercat ecològic de Palma, des de fa 10 anys i n’estam super contents, però amb tota la feina que tenim a ca nostra, veim que no podem fer més feina de venda directa. El que ens interessa és trobar socis que et valorin i que ens ajudi a arribar a més consumidors.

Parlem sobre la vostra marca. És vital avui dia fer feina també en aquesta línia?

La marca va començar en el moment en què vam fer un formatge i vam haver d’etiquetar-lo. Va ser ma mare que va començar. El nom ens ho vam pensar durant molta estona. Son Jover és el nom del lloc on tenim muntada tota la instal·lació. Ma mare el que volia era un nom que fos nostre, perquè la meva família d’enrere sempre han estat posaders, pagesos sense terra, arrendataris. Per part de ma mare sí que tenien terra i eren jornalers i els de mon pare tenien poca terra i conraven per a altres. Ella va anar a cercar el nom antic d’aquesta finca i vàrem triar Son Jover, que és un nom curt, enganxadís i que funciona. Però a vegada fa la sensació que tenim una possessió i no és ben bé així. El logo és el meu germà munyint. Quan ho vam agafar els joves vam fer una mica d’actualització: sense canviar ni el nom ni la tipografia, només un petit rentat de cara, hi vam afegir “formatgeria d’autor”. Tot va sortir de ma mare, però no ho potenciàvem massa. Ara amb les xarxes socials és molt més fàcil. Com que tot ho feim nosaltres tot sols, a vegades no les hi donam l’atenció que tocaria. És una eina útil, ja que poca cosa hi ha que, amb aquest cost, et doni la mateixa visibilitat.

A que vos referiu amb formatgeria d’autor?

Vol dir que feim cada formatge en el seu moment. Ara per exemple, amb la llet de maig, és quan faig els grans reserva i els curats especials, perquè sé que aquesta llet té una proteïna diferent. Quan faig un semi faig semi; no faig un formatge que és semi i acabarà sent un formatge curat. Cuidam molt cada formatge i tots tenen un sentit i un perquè. No és un formatge industrial. Ho feim amb les mans. 

Quin maneig duis de la finca?

Les nostres finques no tenen aigua, i no és el mateix donar menjar a una guarda en producció (llet i carn) que a una guarda sense producció. Seguim amb el model antic de fruits secs i pastures, i per això vam decidir fer producció de formatge de temporada d’octubre a juliol. També el personal necessita descansar i tenir vacances. A l’estiu sembram, collim garrova… Si dugués el mateix ritme tot l’any no podria.

Et vaig llegir a una entrevista que intentàveu canviar una mica la manera de fer feina al camp i que no fos tan feixuga.

Exacte. Nosaltres intentam posar-mos horaris. És complicat, però per exemple, tenim un dia i mig lliure a la setmana, tots. Anam rotant. Mon pare i ma mare no ho tenien això. I això va ser una de les condicions que jo vaig posar per agafar el relleu. Volia que tots tenguéssim com a mínim 15 dies de vacances a l’any i 1 dia i mig lliure a la setmana. Ens ha costat molt de temps i fins fa poc no ho hem aconseguit. Supòs que si em senten els pagesos de tota la vida em dirien “de què es queixa?”, però és que els pagesos sense descans no podem rendir igual. Tenir un horari pareix que no va amb la gent de foravila. Al final és només una qüestió d’organització. S’ha d’anar als problemes i coordinar les feines importants. Tenim un problema generalitzat d’organització dins el sector i està molt normalitzat. A un altre sector això no seria possible. Tenc la sensació que anam darrera d’aquest tema i això va en detriment de la nostra qualitat de vida. És temps que perds per estar amb la família, per descansar i per a tu. 

El fet de ser dona t’ha suposat alguna discriminació o t’has sentit 

És un sector molt masculinitzat. Encara que jo ja havia fet feina a sectors molt masculinitzats, no et diria que ho és més que altres. També he tengut l’avantatge que som filla de pagesos i no m’he hagut d’obrir camí des de zero, perquè a ca nostra sempre he estat molt recolzada. És vera que m’han ensenyat a fer unes coses i al meu germà unes altres i això al final també és una mica masclista. Però no era amb mala intenció, té una arrel cultural i de protecció. El meu germà també m’ha ensenyat a fer feines que normalment fan els homes, i com que nosaltres només som dos hem de saber fer de tot els dos. Amb aquest tema, hi ha molta millora a les noves generacions, mai m’he sentit discriminada per això. En canvi, tant el meu germà com jo ens hem sentit molt desplaçats per ser joves. Hi ha molt de paternalisme. Hi ha una frase que si et dic que l’he sentida 700 vegades és poc: “amb ton pare això era un altre cosa”. Això ens ha creat més malestar que el masclisme. Per ser joves hem trobat barreres molt grans. I després que Mallorca és molt petit i tothom et coneix i ja t’encasellen en el rol d’ “els fills que ho tenen tot fet”, però no saben res de tu.

Perspectives de futur?

Noltros creim amb un model empresarial agrícola, petit, especialitzat i rendible. La nostra idea és fer la SAT Son Jover una micona més petita, que només dugui els formatges, i després tenir altres petites empreses especialitzades. Creim amb nuclis petits i forts. I ja que tenim terres en propietat i amb arrendament, volem trobar l’equilibri de trobar la manera de tenir petites explotacions rendibles.

Quina és la vostra opinió sobre APAEMA?

Nosaltres hi hem col·laborat contínuament. La Diada d’agricultura ecològica a Porreres és una gran jornada i la gestió del Mercat ecològic de Palma no hauria estat possible sense ells. Cada vegada s’intenten centralitzar i unir forces i això està molt bé. Fer compres i gestions conjuntes són coses molt positives. Sí que és ver que a nosaltres el tema dels cursos tot i que hi apuntam a algun treballador trobam a faltar potser més formació amb qüestions com la marca, o la gestió de negoci. El nostre gran problema, per exemple, seria fer-ho rendible. Xerris amb qui xerris és un problema que afecta a tothom i seria molt interessant fer formació en aquesta línia. Però posar en contacte i la xarxa que ha crescut pensam que és super positiu. Els canals de comunicació també han millorat significativament.