Acabam un març ben generós en pluges —que mai són a gust de tothom, però que tothom enyorava— i en Lluís ens rep al Puig Verd de Felanitx, on té la seva finca. Jove i decidit, va començar llegint entrevistes com aquesta: escoltant pagesos amb trenta anys d’ofici i d’altres, com ell, que tot just comencen amb ganes de fer-ho diferent. Té idees tan «loques» com sembrar amb varietats locals o fer agricultura mitjançant pràctiques regeneratives. El resultat? Hortalissa de gran qualitat. Davant el mantra que els joves “no volen ser pagesos”, ell hi posa cos i coherència. Les dificultats hi són —accés a la terra, inversió, ajudes feixugues— però ell, caparrut i de bon fer, constata que molts joves ja no es reconverteixen res: la majoria ja inicien projectes ecològics. Amb joves com en Lluís per ventura la paraula «reconversió a l’agricultura eco» aviat quedarà desfasada.
Vens de família pagesa?
Pels padrins per part de mare sí, un poc: el padrí tenia quatre vaques aquí a la finca, i va fer de pagès però no per compte propi. Mon pare i ma mare, evidentment, ja formen part d’aquesta generació d’enmig que s’ha perdut, com molts. I per part dels altres padrins tampoc no n’hi ha hagut gaire de pagesos.
Com així t’has fet pagès tu?
En teoria, anava per biòleg. Però quan feia batxiller, vaig començar a venir més sovint per la finca i em va començar a picar el cuquet —i això que de petit ja hi venia, però no el duia tant. De biologia vaig passar a voler fer enginyeria agroalimentària, agrònom, però just llavors vaig tenir un problema de salut que es va allargar deu anys. Durant tot aquest temps no vaig poder estudiar, i quan en vaig poder sortir, va ser quan vaig començar el projecte.
En què consisteix el teu projecte?
Hortalissa, bàsicament. És el que més m’estirava. Això d’haver de dur grans extensions, cereals i tot això, no… Jo no som de tractor. Vull dir, pas gust damunt el tractor, però no m’hi veig vuit hores cada dia. M’estim més tocar terra, sembrar. El projecte va començar amb el muntatge i la preparació de la finca, el sistema de reg i tot això, durant el 2023. La comercialització la vaig començar el maig del 24.
Des d’un inici vares idear el projecte amb la certificació eco en ment?
Sí, la finca està en reconversió ara mateix. No ho concebia d’una altra manera. Si no és eco, no tenia sentit fer-ho. Com a consumidor eco de fa molts anys, no faré res que jo mateix no voldria comprar.
Vares tenir la sort de poder usar aquesta finca familiar per començar?
Sí. Aquesta finca era del repadrí. És de muntanya ben bé, tot i que no estigui catalogada com a tal perquè no som a la Serra, sinó a Felanitx. Però la finca realment és un puig. És Puig Verd. D’aquí el nom. I clar, la terra allà a dalt és molt arenosa i molt rocosa, i aquí a baix no fa llarg, però més o manco ho suram. I aquest estiu mateix sembrarem una altra finca, que es diu Son Llaneres, just després del camí de Son Valls, i allà la terra és molt fèrtil i l’estam preparant. El mes de març ens ha fotut un poc en aquest sentit, perquè ha plogut molt i no hem pogut entrar a muntar tubs pel reg ni res. Però ara qualsevol aigua és benvinguda, i més del context que venim.
Tu ets un home d’idees clares, no?
Som molt caparrut. En un principi la meva idea era anar cap a una agricultura regenerativa. . Clar, no llaurar si fas olivar, vinya o fruiters, si ho fas ben fet i amb un sistema de rec, és realista. Però per a hortalissa, si no ets un gran productor amb un tractorarro, un súper roller crop i tot això, és més complicat. Així i tot, tenia clar que una part la volia fer d’una altra manera. I és la part que tenc en biointensiu, diguem, que són bancals permanents. Aquests bancals, des del dia que es varen muntar —els primers ja fa dos anys—, no s’han tornat a tocar. L’únic que s’ha fet és afegir compost i fems per damunt. Els passadissos estan marcats i no trepitjam el bancal per evitar compactar la terra. Llavors, si hem de fer un cultiu d’arrel —porro, all, etc.—, en algun moment hem hagut de passar-hi la forca per airejar un poc. Però per la majoria de cultius no ha fet falta, perquè la terra tota sola s’ha anat ablanint. Després hi ha cultius com el meló, la carabassa, la síndria… tot això és més complicat fer-ho en biointensiu i ho feim més en gros. En canvi, bleda, lletuga, tomàtiga… sí que les feim en biointensiu.
Aquests darrers anys l’agricultura regenerativa està agafant molta fama. On ho vares conèixer, tu?
Va ser amb APAEMA, realment, a un curs d’anàlisi i fertilitat del sòl amb en Josep Maria Sainz, un d’aquests en línia durant el temps de la COVID. Com que som caparrut, era reticent al que m’explicaven, però quan va acabar el curs vaig fer com un canvi de pensament. Vaig començar a cercar més informació i després vaig fer altres formacions. En pots treure coses molt positives, però no tot és tan matemàtic; fer o no fer, a foravila no és tan blanc o negre. A mi ja m’anava bé, perquè som molt de números, però la vida real és flexible.
No sé si recordes el que et feia més respecte just abans d’arrancar el projecte? Si és així, s’ha complit?
Tenia dues preocupacions. Una era saber-me avançar a les plagues, perquè quan fas per autoconsum, si et pega a qualque cosa, no passa res, però si produeixes per vendre ja és diferent. I l’altra era la comercialització, perquè si fas venda directa, no només sembres. Tothom ja m’havia advertit que el més difícil era vendre. En paraula de Miquel Serra: “Produir, sempre produiràs. Vendre ja és una altra cosa.” I bé, per les plagues vaig dir: l’assessorament amb l’ADV d’APAEMA, i al principi tenia en Miquel i ara tenc a n’Andreu, o sigui que més o manco està controlat, llevat d’algun chascarrillo amb unes cebes. I pel que fa a la comercialització, la por que tenia no s’ha complit, perquè per fer el temps que fa que he començat, no me’n puc queixar.
Tu has optat per una cosa que opta molta gent quan comença, que és fer cistelles, no? Ho recomanaries als que s’hi volen posar?
Sí, jo he començat amb cistelles i repartint. Clar, així no necessites una estructura on vendre; només has d’agafar, preparar les cistelles i partir. I bé, a partir d’aquí a l’estiu entraré a la Cooperativa Pagesos Ecològics de Mallorca, un altre canal de comercialització, i ara també s’ha format un grup de consum als Quatre Cantons de Felanitx.
La idea d’entrar a formar part d’una cooperativa és per, a la llarga, oblidar-te de la comercialització?
No, la idea, de fet, és obrir un punt de venda aquí a la finca, perquè estic molt a prop del poble. I no, al principi jo era un poc reticent a entrar en una cooperativa, no sé ben bé per què, però ho veia com una cosa molt encaixonada. Passava pena que em diguessin: “ara sembres això, ara allò”. Però bé, quan vas coneixent gent que està dins PEM, veus que l’ambient no és dolent. A més, la cooperativa ara està en un moment de creixement i això t’anima a sembrar. I possiblement, si no hagués tingut la segona finca, no hauria entrat a PEM, perquè no m’hauria bastat la terra per abastir les dues coses.
A la nova finca també sembraràs en biointensiu?
Allà no, allà està dividit en sectors iguals i hi faré els cultius més extensius d’hortalissa. Són sobretot cultius d’estiu, perquè a l’hivern fa molt fred a la finca nova i segons què, és complicat. Per ventura col o colflori, que una gelada no els fa res, sí que s’hi poden fer. Però clar, tomàtiga, albergínia, pebre… tot això que aquí, amb la terra magra i la necrosi, i que has de regar dues vegades al dia perquè al migdia ja és eixut i es complica, idò allà és un altre món. A aquesta finca que sembrarem ara anàvem amb el padrí a recollir tomàtiga de ramellet a la seca, m’entens? I això em permetrà entrar a PEM, fer cultius més a l’engròs i dividir el que vull fer aquí i el que vull fer allà, segons les necessitats de cada planta. No me n’aniré a fer una fava allà, si aquí ja va bé.
Quina reacció ha tengut la teva família davant la teva decisió de fer-te pagès?
La meva família m’ha donat molt de suport des del principi, la veritat, ni cares rares, tot el contrari. Aquí a la finca sempre hi he vist fer hortalissa; de petit hi venia sobretot els estius, i ho tenc molt present. Els meus padrins han estat molt a prop, fa un anyet i busques ens va deixar el padrí, fins llavors els conservava tots, una sort als 27 anys. I el padrí va arribar a veure com començàvem a preparar la finca. No em va arribar a veure vendre, però sí que veia moviment, i li feia il·lusió. Quan sortia el tema, se li encenien els ulls. I sempre demanava amem com li anava a nen Lluís. El que més el sorprenia ventura era veure tanta herba: per ell, això volia dir que tocava llaurar, no ho acabava d’entendre. Però amb el temps, quan ho veia tot en marxa, ja no li feia nosa. I la padrina també ho viu i sempre demana. El veïnat de la finca és un home major, era molt amic del padrí, i fa poc em va contar que sempre deien que quan ells ja no hi fossin això quedaria abandonat i ara sempre em diu “no podia estar més equivocat, Lluís!”, un altre que està ben content
Pel que veig el compost en la teva manera de cultivar és bastant essencial. Com t’ho fas? Perquè a Mallorca és bastant mal de trobar, no?
El compost el vaig comprar inicialment per fer els bancals, i ara, com que el compost ecològic és molt car i tirme està pendent d’una autorització del Minister, clar, què faig? Fems de cavall per complementar els bancals, i en segons quins cultius concrets sí que he fet servir una miqueta de fertilitzant granulat orgànic.
El planter te’l fas tu?
La idea és acabar fent-lo tot jo. He posat un hivernacle, però per començar no es pot fer tot, i el planter no era una prioritat. És difícil trobar planter eco fet a Mallorca, és un repte.
I com fas la selecció de cultius?
Pel que fa als cultius, molt senzill, he triat el que em feia ganes. Al final el sistema de bancals et permet fer molts de cultius diferents en un espai molt reduït. No fas una gran quantitat, però tampoc abastim una gran cadena. Això permet haver de descartar molt pocs cultius, només he deixat alguns cultius d’hivern d’estiu i d’hivern que sincerament no em feien ganes.
La rotació deu ser clau aquí.
Això és el que més t’ha de mirar. Saber quan has de posar fems, quan no fa falta. Mira, jo vaig de rotacions a quatre anys. Fins al cinquè any no torn al cultiu amb què vaig començar. El primer cultiu és el més exigent, perquè acabes de fertilitzar, després un de manco exigent, al tercer any intentes posar un adob verd o una lleguminosa i llavors un altre de mig, i ja tornes a fertilitzar i tornes començar la roda.
Vas de varietats locals o no t’hi fixes?
Som molt caparrut amb això també. Amb el tema de les varietats locals m’he barallat, en el bon sentit, amb algun enginyer. No es pot fer amb tot, i qualcuna no m’ha anat bé, però tot el que puc, li faig. Ara diré una cosa políticament incorrecta: per jo, les varietats locals les han mort els enginyers agrònoms. Per què? Només pensen en productivitat i productivitat. Si hem de vendre a grans superfícies, d’acord. Però hem perdut el gust de les coses. Tomàtigues amb gust de suro. La gent ja no recorda el gust que tenien abans. Aquest estiu vaig sembrar tomàtiga de bombilla, i un tècnic em va dir “per vendre això no fa falta que ho sembris”. Però quan tenia dos tipus per vendre, híbrida i de bombilla, venia la de bombilla. Un client em va dir: “això és la tomàtiga que feia quaranta anys que no menjava”. Si fas venda directa, crec que val més apostar per això. Ara, per exemple, he fet colflori de varietat local. Ha anat bé? Idò no del tot. Però l’any que ve, com que som caparrut, ho tornaré a provar a l’altra finca, que fa més fred, i si tampoc va bé, ja veurem. Primer s’ha de provar. Un dia va venir algú a veure la finca i em va tombar moltes idees. Al vespre, quan vaig ser a ca nostra, mon pare em va dir: “Fas cara de preocupat.” Li vaig dir: “Sí, no despens, perquè jo crec que s’ha de fer així i m’han dit que ho hauria de fer diferent.” Mon pare va ser molt clar: “Ara, quan et colguis, no hi has de pensar pus. Tu t’has d’equivocar amb ses teves idees; si t’equivoques amb les d’un altre, hauràs fet el beneit.” I afegí: “Tanmateix, equivocar-te t’equivocaràs. Si no et vols equivocar, no sembris pus.” I això m’ho va dir literalment, i no hi vaig tornar a pensar pus.
I com duus la feina? És mala feina per un jove?
No tenc horari, però tampoc em queix de no tenir-ne. Si una setmana he de venir cada dia, hi venc. Un dia venc el matí, un altre dia venc l’horabaixa, qualsevol hora, qualsevol dia. I em diuen: “A quina hora t’hi puc trobar?”, i dic: “Envia’m un missatge”, perquè no ho sé mai. El que sí que tenc molt clar són ses feines organitzades. Jo, quan venc, sé el que he de fer. I no només el que he de fer aquell dia, sinó el que he de fer tota sa setmana, i quasi et diria que tot el mes. I amb l’ordre que s’ha de fer, també.
Et preocupa el tema de sequera, canvi climàtic?, ha estat un factor que t’hagi limitat?
A part de pagès, som meteoaficionat. Estic dins Balears Meteo, i l’estació de Portocolom la tenc jo, a ca nostra. Aquest tema ja m’interessava d’abans, i clar, va molt lligat a foravila. L’any passat, tot el temps tothom era molt pessimista amb el tema de la pluja. I jo, quan en xerrava amb els pagesos de la zona, els deia: “Amb l’aigua estic ben tranquil.” Els hi deia directament: “Lo de l’aigua són cicles.” Evidentment, no mos plourà amb la regularitat que teníem abans, però pel que fa a litres no em preocupa gaire. El que realment em preocupa és la temperatura. Això no té volta enrere, és impossible de curar. Xerren d’un increment d’un grau i mig des de l’era preindustrial, però és que a Balears ja l’hem superat fa molt de temps. No de mitjana, però si comptam només els darrers cinc anys, ja estic veient anomalies de tres graus durant quatre mesos seguits de juliol i agost. I si comparam amb la mitjana de 1950 a 1980 —que tampoc és anar-se’n fa 150 anys—, la diferència és molt clara
Tens qualque estratègia per així?
En l’estiu intent encoixinar-hi el màxim amb palla o llana. Amb llana encara he fet poques proves per poder dir si em va millor, però el que sí que tenc clar és que encoixinar en l’hivern s’està posant complicat, almanco amb palla —amb llana encara no ho he provat. Abans podies tenir una setmana sencera de pluja. Això ja no ho he viscut. Ara fa com cicles de pluja molt lleugers, quatre litres, i al cap d’una setmana cinc més. I si tens un encoixinat de palla prou gruixat, aquesta aigua no entra, patina per damunt i se’n va cap als costats. Si et fa 10, 15 o 20 litres en cinc hores, sí que entra. Però en l’hivern s’ha d’anar alerta, perquè aquestes brusquetes, que no són res, però ho són tot, si tens massa tapat no les aprofites. Això en l’estiu no és problema, perquè no hi ha brusques. Però en l’hivern jo he deixat d’encoixinar. També, en biointensiu, durant l’hivern tens molt de cultiu que ell mateix fa ombra, i gairebé no has de llevar herba, perquè no li arriba la llum —com passa amb la colflori, per exemple.
Què t’aporta ser soci d’APAEMA?
Jo em vaig fer soci d’APAEMA molt abans de començar a sembrar, simplement per contribuir a la causa, no per res més. I bé, com passa amb moltes associacions, n’hi ha que només cobren la quota i ja està. APAEMA és tot el contrari: és una associació que fa feina per allò en què creu, i és un suport real. No només ho recomanaria a un pagès, sinó a qualsevol persona interessada en l’agricultura, que s’hi impliqui. Hi ha una quantitat d’informació brutal. Quan he tengut dubtes, he telefonat i sempre m’han atès bé, no tenc cap queixa. És l’associació agrària que més feina fa. De totes, segur. Trob que la conselleria hauria d’escoltar més a APAEMA.
