Joana Aina Noguera, Son Catany: “Intentam tancar el màxim possible els cicles i no dependre de comprar menjar per als animals”

30 · juliol · 2021

A la marina de Llucmajor, un divendres migdia en ple juliol hi fa un estar feixuc. Allà on miris tot té un to ocre: les parets, els arbres, la terra i fins i tot les ovelles. En aquest clima semidesèrtic on l’aire bufa i sembla sortir d’un forn, contra tot pronòstic s’hi produeix aliment. Encara queden guardes d’ovelles, com la de na Joana Aina Noguera que s’encarreguen d’aprofitar allò que nosaltres no podem. Amb la seva presència contribueixen a fertilitzar les terres on hi ha arbres poc necessitats d’aigua. Un temps foren els ametllers i ara gairebé extingits són els garrovers i qualque figuera supervivent. Parlam amb aquesta ramadera extensiva eco sobre les peculiaritats de la zona i la seva trajectòria a foravila.

Com vas acabar gestionant aquesta finca?

Mon pare i ma mare ja eren pagesos. A més, ho van tenir en ecològic bastant prest. Però des de petites, a la meva germana i a jo, ens van dir que féssim qualsevol altra feina. La meva germana és infermera i jo vaig estudiar econòmiques i faig feina en comptabilitat. Així i tot, hem acabat de ramaderes i tenim una guarda d’ovelles repartida entre les dues finques que mantenim. Passam les ovelles d’una finca a l’altre. Ella està a Cala Pi (que encara és més magre que aquí i plou menys) i per això el gruix de les ovelles la tenim aquí, a Son Catany. Tenim ametllers, pocs ja, i estam ressembrant amb garrovers perquè necessiten menys aigua i s’adapten millor a la sequera.

Tens uns dels primers números d’inscrita en agricultura eco. Recordes la reconversió a l’eco o perquè ho va fer ton pare?

Ell va fer com tothom, tractor i tirar sacs. Però aquesta zona és com és i per molt que tiris productes ell va veure que treia el mateix o manco inclús i a sobre amb moltes més despeses. I va decidir tornar a fer el que havia fet sempre i deixar de tirar fertilitzant comercial.

Com va ser agafar el relleu?

Aviat farà els 10 anys. Sort que a la meva parella li agrada molt el camp també, perquè ell va estudiar alimentació animal, a l’Equador i això va una monada (riu). Fa uns anys vam fer el màster en producció ecològica de la UB i jo vaig aprofitar per fer el treball final sobre la finca. Clar, aquí, els sementers són una grossos per al nombre d’ovelles que tenim. Tenim unes 50 hectàrees de pastura. A Cala Pi la meva germana té unes 10 ovelles i aquí en tenim devers 40. Però és el que podem mantenir sense haver de passar massa pena. El que vàrem fer va ser xapar la finca amb reixats i així podem aprofitar més el menjar.

Com així teniu ovella roja?

La va triar mon pare, la raça, i és aquí a Llucmajor on està més habituada. Té una cosa aquesta raça i és que els xotets no es poden vendre com a “lechal” perquè són una mica més grans quan neixen, per l’ossada diguem. Nosaltres els tenim amb la mare fins que els venem. Normalment tenen uns dos mesos i mig o tres i un pes d’uns 25 kg. En solem treure uns 30 a l’any. Aquí ens passa que moltes vegades que en fan dos de cop.

Teniu una finca bastant tradicional, amb cereal, fruit sec i pastura.

Sí, realment tot és un complement pels mèns. Cereal, civada i ordi bàsicament ho sembram per a elles, i si l’any és bo algunes bales de palla les venem a qualque veïnat, que en aquesta zona sempre hi ha hagut molt de cavallista. El fruit sec també l’aprofiten les ovelles. Les ametlles fa uns anys que pel que tenim ja no ho recollim i hem començat amb la replantació de garrovers, que són joves encara i que fa poc hem pogut empeltar. Feim nosaltres mateixes el planter dels garrovers. No només és perquè ara té una rendibilitat que promet i que sembla que aguanta millor la sequera, sinó que l’ombra que tendrem tant per al ramat com per a la terra, és interessant, perquè a l’estiu això crema. I una part de les garroves també l’aprofiten elles, els ho donam com estrucat. I el planter l’hem fet de les varietats que tenim aquí perquè són les que estan adaptades a aquest clima. Intentam tancar el màxim possible els cicles i no dependre de comprar menjar pels animals, però clar, enguany per exemple no quedarà més remei que comprar una mica de menjar per mor de la manca de pluja.

Així i tot això ho feis per mantenir la finca, no viviu només de l’agricultura.

Clar, nosaltres això ho duim amb el temps lliure que tenim. És ver que tenim les subvencions, tot i que tenir poques ovelles en tant espai ens penalitza bastant, i treim els xots i ara la garrova, però no basta. De fet, ja estam començant a diversificar pensant més amb la finca. Hem sembrat uns magraners per aprofitar la fulla sobretot, però veurem com s’adapten, i també figueres. Però bé, el problema aquí sempre serà l’aigua. No podem fer miracles.

Veig que sou ben conscients de la manca d’aigua.

Sí, perquè ho hem vist des de petites. Jo acostum a ser més negativa realment. Si fas una volta els mesos d’estiu pareix que no hi ha res a fer. La meva parella és molt més optimista i fa de contrapès. Però com que jo he vist la manca d’aigua des de petita ja baix tot d’una les expectatives i no esper molt més. És el que tenim. Per exemple, fa uns 15 anys, amb mon pare, vam sembrar unes figueres de branca i tu les veus i pareix que en tenen 5 només.

Vau tenir clar que havíeu de continuar mantenint productiva la finca?

Quan mon pare va morir, la gent al poble ens demanava que en faríem de les ovelles. Però realment, ja estava tot fet, les parets, l’aigua, el menjar. Has de venir, és ver, però gairebé es fan totes soles. Ni ens vam plantejar altres opcions. Vàrem augmentar els punts d’aigua per si teníem un de nou i no podíem venir un dia i vam seguir la seva feina.

Per què vàreu entrar a formar part del projecte ME ecològic de Mallorca?

Per nosaltres vendre els xots era una complicació. Perquè el producte és bo, però ens costa molt vendre-ho com a ecològic. Pels plats diria jo, per mor de la cuina mallorquina. Quan és que la gent menja xot? Per a Pasqua. No hi ha més plats que les panades i el rostit. I quan vam conèixer el projecte ens hi vam afegir tot d’una. Perquè necessitàvem treure els animals tot l’any i no només per a Pasqua. De tot d’una es va voler arribar als particulars que compren un o dos mèns l’any i el congelen per anar-lo usant, però també vam voler arribar a grans consumidors com restaurants o hotels perquè defensin el producte tot l’any. Amb el temps veim que aquesta promoció ha millorat la cosa, però queda molt a fer. 

Per què vos vàreu fer socis d’APAEMA i que en trobau de l’entitat?

Nosaltres estam molt satisfets amb la formació. Sobretot pens que és molt important que existeixi perquè serveix per posar en contacte els productors i crear xarxa. Nosaltres hem conegut a molta gent i hem après moltíssim d’ells. Falta que la societat acabi d’entendre perquè és important l’agricultura ecològica. APAEMA ha fet feina amb aquest sentit, però encara falta el reconeixement de la societat per acabar de fer un canvi significatiu.

Et pot interessar…