Joan Oliver: “Vaig començar la vinya amb varietats franceses, però aviat vaig veure que era millor anar a les varietats autòctones”

28 · juny · 2024

Ja és habitual veure com alguns pagesos que començen venen de mons profesionals molt diferents. El sector ecològic de fet, té un bon grapat de pagesos amb formació universitaria diversa. En Joan Oliver, però, va fer un canvi gros, i el va fer quan això de “tornar a les arrels” més que una moda era una cosa rara. Va deixar els números i la vida de gestoria, oficina i Palma per tornar a Felanitx i viure de foravila. Encara diu que és un principant, tot i que ja duu una vintena d’anys veremant les seves vinyes. Ara, ja mira un futur on es pugui anar relexant i baixant el ritme. Pero demanat per la jubliació, explica que deixar de venir a les vinyes no és una opció. Ni quan ha acabat de vermar ni amb el pas dels dies o els anys.


Has fet tota la vida de pagès?

No. Gairebé som un nouvingut. Jo vaig fer oposicions per ser funcionari, ho vaig ser i després he fet feina trenta anys a diferents notaries. Tenc tres filles, i quan les dues primeres varen haver acabat la carrera vaig parlar amb elles i els vaig dir: “estic fart de Ciutat”. I em vaig tirar enmig a fer vinya.

Quina edat tenies?

53 o 54 anys. L’any 2005 vaig plantar la primera quarterada de vinya. Uns anys després vaig deixar la feina i xerrant clar vaig quedar amb el cul un poc, bastant, a l’aire.

I d’on vares aprendre?

YouTube. I qualque veïnat. En aquest barri tots veïnats duien la vinya en convencionals i ben convençuts, encara així tenim molt bona relació. I sempre hem debatut molt, sobretot al principi; ara ja m’han donat per impossible supòs (Riu). Bé, jo no tenia influència de ningú i vaig poder partir un poquet per lliure. Podia fer a la meva. 

I per què vares decidir-te per la vinya?

Perquè era el que hi havia al barri. Mirant, mirant, l’any 2005 quan va ser el moment de començar a plantar, el raïm tenia un preu raonable. Vaig fer números de quan havia de menester i vaig pensar; “va Joan, ho provam?”. El pas el vaig fer uns anys després d’haver plantat la primera vinya i de mentre en vaig plantar algunes quarterades més. Després vaig deixar la feina i vaig aprofitar els dos anys d’atur. Els estalvis se’n van anar darrere un tractoret i dues eines, cultivadors i bomba d’esquitxar. Això amb la inseguretat que et dona no tenir idea del que estàs fent. És un món on se’t plantegen dubtes constantment. Va ser un poquet emocionant, per ventura a estones un poquet massa.

El canvi de treballar a una oficina a foravila deu ser gros.

Gros. I no era com ara. Però tenia molts de correus electrònics i el telèfon repicava com un condemnat. D’això a estar aquí enmig i sentir ocellets. Em vaig asustar un poc… Després, amb el pas dels anys supòs, te’n lamentes de no haver fet el canvi abans. Però no podia.

Un nieró de metllera.

Què és el que més vares notar del canvi? 

La diferència de fer feina per un altre o per un mateix. Aquí t’hi jugues les sopes. Quan te’n vas de la vinya no rodes mai clau. Sempre tens el cap amb una part aquí. No pots badar mail. Sempre penses: “ per demà on li envestim?”.

I a l’hora de planificar la vinya quines varietats vares triar?

En un primer moment demanar consell a nen Xesc Grimalt, de 4kg. Ell molt amablement va venir i em va aconsellar posar Sirà i Callet. Li vaig fer cas. Però a la segona vinya, que feia uns vuit mil metres, vaig plantar Chardonnay. Per què?, idò jo era soci d’un celler compartit amb quatre amics. L’enòleg i un veïnat de confiança varen coincidir que era una bona opció. La terra aquí és molt prima i en aquell moment no tenia aigua encara, i li va costar molt partir. Havia de llaurar molt per treure qualque cosa, seguint els consells que em donaven els veïnats convencionals. Després, la tercera peça que vaig fer va ser de Sirà i Chardonnay. Anava un poc a l’antiga: varietats franceses. Aviat vaig veure que era millor anar a les varietats autòctones. Clar, quan tu vas aprenent passen molt d’anys. A segons quin tipus de feina t’equivoques ara i ho tornes a provar en 10 minuts. Aquí, entre prova i error, com a mínim passa un any, dos, tres o quatre! La quarta peça de vinya, uns 5.300 meteres ja va ser que callet i premsal i un poquet de giró. La cinquena ja va ser només callet, però la vinya va patir.

Com així? 

El Callet, igual que el Chardonnay i en grau més baix el prensal, han resultat ser molt sensibles a la Xilel·la. En aquesta barriada ens ha fet molt de mal. Vaig arrabassar mitja vinya de Callet perquè feia tres anys que cada any podia llevar 800 ceps, amb el cost que té de llevar-los, fer venir una retro petita, treure la rebassa, plantar un bord, esperar, protegir dels conills, empeltar, formar i això són anys que no et produeix. Fa molt de mal a la moral aquest tema. Una cosa que vaig aprendre aviat és que aquesta feina a nes temps, a fora, és feixuc si no hi estàs avesat. Has de ser un inconcient i jo no hi estava avesat. Però la necessitat ajuda (Riu).

En Joan mira uns cepts afectats per la Xylella

Així i tot, veig que si ara haguessis de plantar, et decantaries per varietats locals, no?

És cap on va el sector. I el que demanden més els cellers. Pens que és el que toca. A Mallorca ens podem diferenciar amb aquestes varietats locals. No podem plantar el mateix que a França, Argentina, Califòrnia i per tot. A part que són més rústiques i han de menester menys feina. Amb el Chardonnay, per exemple, hi he d’estar molt a damunt. Tot d’una he de desfullar i llevar capirols perquè no t’agafi cendrada. I si t’aplega, en eco només pots fer un pare nostre o, millor, una salve que és més llarga i deu ser més efectiva.

Ara ja no ho fas només a la seca?

Fa uns anys vaig fer un pou i m’ha ajudat molt. Va coincidir també que just el vaig fer quan es va començar a returar pel ploure. Així i tota la planta ho passa malament, no és el mateix l’aigua del cel que la de la terra. L’any passat també em vaig aventurar a no llaurar. Fer una mica d’agricultura regenerativa. Molta gent em diu que he de llaurar o que he de llevar les bardisses. El que s’ha d’equivocar o ha d’encertar som jo, però.

De tot d’una vares començar amb certificació ecològica?

En aquell moment al barri no hi havia cap ecològic, me pens. Jo els dos primers anys ho vaig fer en convencional. Jo tirava el que em deien: ara això tup tup, ara això altre tap tap. Fins que vaig dir als meus socis d’aquell moment, que eren de Vi d’Auba, i els vaig dir que jo ho passava a fer en ecològic. L’any següent tots es varen passar a ecològic.

Com així? Et vas asustar del que tiraves?

Vaig trobar que no era lo seu… Mira, anava a veremar a vinyes convencionals i de tocar les fulles i el fruit et quedava una pesteta que, ai!, jo deia, “això no pot ser mai bo”. No té ser dir. Va ser una convicció que em va sortir de dins. Devia ser l’any 2008. En aquell moment érem pocs i avui ja hi ha més vinyes eco que convencionals a Mallorca. 

A tu t’ha estirat més estar a camp que el celler?

Bé, feim vi per nosaltres, només faltaria. La inversió per tenir un celler és prou important. Per petit que sigui. Després de deixar el projecte de vi d’Auba vaig començar a vendre el raïm a altres cellers. Ho tenc un poquet repartit i la relació amb tots ells és excel·lent. Estic molt content. Ara duc unes 6 quarterades, quatre hectàrees aproximadament. És una mida humana per un tot sol.

Vols o tens capacitat per créixer?

En tenc i per ventura voldria dues quartades més de vinya o d’olivera per poder tenir algú que m’ajudi un parell de mesos a l’any. Cerc qualcú de fet. Començ a tenir ganes d’amollar un poquet. A fer un poquet de senyor (Riu). Però per això hauría de créixer un poc, sí.

Tu estàs a l’ADV (Associació de defensa vegetal) d’APAEMA?

Fa mig any. Estic molt content amb el nostre tècnic, n’Andreu Vila. Agraït. És cert que crec que no tots seguim el 100% de les indicacions que ens dona, però crec que ell això ja ho té en compte (Riu). Mira, pensava que ja em quedava poc per aprendre i amb ell he après molt. El grup que tenim amb tots els productors de vinya i oli també és útil per compartir experiències. Això que ara sembla un doi, fa quinze anys no existia, només podies parlar amb els veïnats.

També vares formar part del viatge a Catalunya per conèixer projectes pioners en agricultura ecològica regenerativa.

Va ser depriment. No per noltros, que l’ambient era collonut. Vàrem anar a una sèrie de llocs on feia uns anys que no plovia i veies la gent, els propietaris de les finques, molt copius. Ho estaven passant malament. Crec que si fa anys que fas un maneig regeneratiu i venen anys fotuts, et pots defensar millor. Però sense aigua per començar és ben fotut. Ho sé per experiència. Has de passar el mossatge. 

Per què vares deixar de llaurar, tu?

Supòs que m’hi vaig començar a pensar pel que veia a les xarxes. Jo veia que si llaurava i deixava la terra feta pols, després feia una ventada i se n’anava tot i una part de la terra es perdia si no hi h vegetació. És talment el que ens ve del nord d’Àfrica, aquestes pluges de fang. L’avantatge és que duu menys feina, i per tant menys gasoil i hores d’estar aquí i despeses del tractor. Si plou pots entrar-hi tot d’una, no has d’estar aturat. 

En els darrers anys està millor vist començar un projecte agrícola a Mallorca. Has notat un canvi tu, d’ençà que vares començar veus que hi ha més marge per viure de foravila?

Hi ha poques coses que donin per viure a foravila. Un temps hi havia porcs, i varen rebentar. Després varen rebentar les vaques. A les vaqueries hi varen posar Alemanys, que encara hi són. Els garrovers de moment han durat dos anys i ja no torna a valer res. Ara veig que la vinya, l’olivera o per ventura l’hortalissa és un poc més estable. Però has de tenir clar com faràs la comercialització. Així i tot, no hi ha res segur. Ho has de dur com a una empresa, sense romanticismes.

Ja hi ha veus que diuen que el sector del vi està saturat a Mallorca. Que en penses?

Veig que els que poden acabar malament són els grans inversors -estrangers sobretot- que no coneixen el mercat. Els que aniran bé són els que coneixen el mercat, aposten per varietats locals, tenen un discurs lligat al territori, etc. Què passarà? Que si aquests projectes, lligats a gent forana, cauen les vinyes queden. I el raïm també. Ara ha canviat, però el consum de vi local a Mallorca era ben petit. Hi ha mercat per créixer i pens que el futur serà ecològic o no serà. No sé si arribarem mai al 100% de vinya en eco, perquè n’hi ha que ho tenen molt clar, de moment. Però ens hi acostarem. En eco es poden fer les mateixes produccions i qualitats que en convencional, està més que demostrat. Això sí, hi has de ser davant.

La darrera. I aquesta la feim sempre a tothom. Què t’aporta APAEMA?

Sempre m’ha ajudat. El tracte és exquisit. Tot l’equip sempre m’ha tractat beníssim. Inclús gent que no em coneixia de res. Record un dia que vaig anar a l’oficina i na Jero, que s’encarrega dels temes administratius, va fer l’impossible per ajudar-me en aquell moment perquè m’havia desplaçat. I només vaig dir, que era soci i necessitava ajuda. Encara reim quan ens veim. Hi ha una qualitat humana impressionant. I la feina que fan és un 10. Joves amb ganes de tirar endavant. Molt de coratge. APAEMA és un punt de suport quan no tens on aferrar-te. I això pot ser la diferència en moments delicats.