Al foravila de Maria de la Salut trobam un lluitador incombustible, en Jaume Sureda, i una finca de cria de pollastres que impressiona per l’extensió i l’entorn en què creix l’aviram. Res a veure amb animals estrets i tancats. És el projecte actual de qui va ser un dels fundadors d’APAEMA i que ara es troba plenament implicat amb la Cooperativa Aviram de Mallorca, creada a finals de 2024, per gestionar el nou escorxador de pollastres d’Inca. L’espera ha estat llarga, fa anys que els pocs productors que queden reclamaven poder sacrificar a Mallorca. Sense aquestes instal·lacions, en Jaume ha estat quatre anys i mig havent de dur la seva producció a escorxadors de Menorca i Eivissa -«navegar», que diu ell- per després poder-la vendre a Mallorca. Allò que s’ha aconseguit és un avenç, però hi ha emperons: són els mateixos cooperativistes que han d’assumir fins i tot el sacrifici dels animals. Sigui com sigui, la carn que en Jaume posa al mercat és de primera qualitat, però, afirma, ‘aquí no ens volen’, perquè asegura que el pollastre local juga en desavantatge amb el que ve de fora.
I a tu, això de fer pollastres, d’on li ve?
Em ve de molt petit. Aquí, a ca nostra, el meu padrí feia alguns pollastres i mon pare es dedicava a l’hort. Dúiem un pollastre, màxim dos, cada setmana a vendre a Palma, en viu -un temps es venien en viu-. Només arribar ja l’havia venut, la gent esperava el pollastre. Aquells doblers eren per jo i això em motivava. Sempre he fet pollastres, però en manco quantitat. També he fet xots i porcs, mon pare es dedicava l’hort i jo als animals. En morir mon pare, fa trenta anys, vaig llevar l’hort i vaig quedar com ramader. Quan la producció en ecològic no vaig tenir cap problema a afegir-m’hi.
Per què t’apuntares a produir en ecològic?
Perquè era la manera com jo sempre ho havia fet. Aquí mateix hi pasturaven truges, aquí a dalt hi havia uns bòxers, unes menjadores… però el que sempre m’has agradat més és el pollastre. Però a Mallorca mai ens han volgut. Jo vaig presentar un projecte fa uns trenta anys per fer un escorxador de pollastres a Manacor perquè tot eren escorxadors privats, no n’hi havia cap de públic. I vaig veure que en Toni Fontanet es menjava tots els altres escorxadors petits. Quan no va quedar altre escorxador que el d’en Fontanet vaig anar a matar allà, però fa uns deu anys també va tancar i vaig haver d’anar a sacrificar a Menorca i a Eivissa. Així vaig estar quatre anys i mig mentre es feia feina per tenir un escorxador aquí.
Quan dius que aquí no us volen, que vols dir? Es donen més facilitats al pollastre que ve de fora?
Ara que s’ha fet un escorxador nou, tot són problemes, Sanitat té una llista d’un pam de deficiències, i que no hi hagi algú, un polític, que digui que això s’ha d’acabar, això ho arreglam… Es gasten més doblers en un moneiot damunt una rotonda que amb el que val l’escorxador. D’altra banda, per a tots aquells que hem lluitat per poder sacrificar a la finca, tot han estat pegues, que si no era homologat… Tenc una Conselleria d’Agricultura, i Asaja, per una banda, Unió de Pagesos per l’altra, que per cobrar la subvenció acoten el cap i no en volen saber res… el que seria normal és que ens diguessin ‘tu vols vendre pollastres? Idò et gastes trenta mil euros en un escorxador mòbil, en val seixanta, la Conselleria te’n dona trenta i posa’t a produir pollastres, i a fer feina!’. Amb tot això, som quatre pollastrers que quedam. Mentre no s’ha obert l’escorxador d’Inca ens n’han fuit molts. No s’han donat cartilles ramaderes… i ara, els productors encara hem de dur l’escorxador a través d’una cooperativa. La meva feina és produir, la meva feina no és sacrificar pollastres, encara que tengui el carnet que diu que puc matar tota mena d’animal. I, mentrestant, amb un simple cop de telèfon t’envien allò que vols de la Península. Que ens deixin matar a l’explotació… bé, ara ja no, que hem lluitat tant per l’escorxador d’Inca, però si ens haguessin deixat fer-ho ara fa sis o deu anys tot seria molt diferent. Em pareix molt bé que ens diguin que el pollastre s’ha d’enrampar perquè no pateixi, però que creus que pateix més? Un pollastre que l’has de ficar dins gàbies, dur-lo cap a Inca, ficar-lo a un lloc que desconeix… O un pollastre d’aquí que dus dins una capsa a cent metres i el sacrifiques tot d’una? I llavors, coses com el control de la salmonel·la, si has de fer la prova a les teves instal·lacions, tant si n’has de matar cinquanta com quinze mil val el mateix, però proporcionalment molt manco pels que més produeixen. Una empresa grossa posa el manescal en nòmina i ja ho té arreglat. Per nosaltres, ha de venir el manescal en cotxe, ha de fer la visita, se n’ha de tornar, i tu ho has de pagar a preu de canari jove. Tot això és perquè no interessam.
Parlem de la teva manera de produir. Tu aquí tens els galliners i totes aquestes zones obertes per on poden sortir a pasturar i menjar herba, corrals que fan devers una quarterada. I al fons, un ullastrar que també és de la finca. Explica’m una mica el que estic veient.
El que tenim davant són els tres corrals de pollastre gros, de quaranta-dos dies per amunt, i aquí darrere hi ha dos corrals de poll petit, de zero a quaranta-dos dies. Per on pasturen, els vaig sembrant una mescla de cereal amb lleguminoses, que també és la mescla faig pel menjar que els pos a les menjadores.
Això no és pollastre blanc.
Això és pollastre vermell de Mallorca, però li donen molts noms. Ens han de venir els polls de la Península perquè aquí no tenim incubadores. Ens trobàrem que el pollastre vermell mallorquí mos desapareixia. A Catalunya trobàrem que ens podien fer el poll, però jo ja dubt que sigui estrictament com el d’un temps. Estaria molt bé que hi hagués un productor que tengués gallines, que incubés els ous i ens passés el poll. Ningú hi posa remei. La compra dels polls ens costa 300 euros i el transport en l’avió 380.
És a dir, que aquí no fem pollets de pollastre vermell?
No, no, només hi ha algú que té quatre polls per conservació de la raça.
I tu no podries fer aquesta incubadora?
És que no ho hem de voler fer tot. Bastaria que algú jove, amb ganes de fer feina, que pugui tenir dos quartons de terra… li sobra. Així tendríem una persona que tendria cent-cinquanta gallines i jo li compraria tot el poll. Què el poll a la Península va a vuitanta cèntims, és ver, però jo a aquesta persona li voldria pagar a un euro deu, o un euro vint, i encara em sortirà seixanta cèntims més barat que dur-lo de la Península.
I quan aquest pollastre que fas el posam a taula, que notam quant a qualitat?
Si vols fer una prova barata, agafa una carcassa d’un pollastre dels meus i cinc carcasses de les altres. Posa la meva carcassa en un calderó amb aigua i cinc de les altres en un altre. En estar fet, tasta i veuràs si ho coneixeràs. A qui ho trobi car, jo li diria que miri quina és la rendibilitat que dona. Si poses un tros de pitrera damunt la planxa, un de pollastre convencional i un altre d’aquests, mira quin era de quatre dits en començar i quin continua essent de quatre dits en estar fet. Un haurà passat a ser de dos perquè tot era aigua. I, després, el sabor. A la meva carn no fa falta posar-li massa espècies perquè tengui gust.
Com consumidors, el teu pollastre on el trobarem i en què ens hem de fixar perquè no ens donin gat per llebre?
El meu pollastre du el potó tallat, però no per l’articulació, sinó entre la pota i l’articulació, pel mig. Perquè aquí a Mallorca el pollastre mort bota de galliner. Saps que diuen allò que un pollastre és molt bo perquè ha botat de galliner? Moltes vegades, tu en mates dos i dels teus se’n venen deu.
Em dius que es venen pollastres com si fossin teus, que no ho són?
Sí.
Així que ens hem de fixar per on està tallat el potó?
T’ha de fixar per on està tallat el potó, o em telefones i et diré la numeració que he posat, o si aquell carnisser és ver que despatxa pollastres meus o no… avui en dia hi ha moltes carnisseries que diuen que despatxen pollastre meu que no els en duc.
I aquest pollastre que diuen que és teu i que no ho és, d’on sol venir?
De Catalunya o de Galícia, però quan aquest pollastre és aquí un el pot vendre i no li demanen cap paper. I a un de Mallorca li demanen els papers perquè el pugui vendre com ecològic. Un pagès mallorquí juga amb desavantatges per tot.
Qui més fa pollastre ecològic a Mallorca?
En ecològic som dos, i dos en convencional, tots hem muntat la cooperativa Aviram de Mallorca per administrar l’escorxador d’Inca.
Quants animals sols tenir en procés de producció?
Aquí sempre hi ha uns dos mil polls. Has de tenir en compte, però, que fent feina amb pollastres en ecològic hi ha moltes baixes. Un pollastre que no pren cap mena de medicament, surt a fora a pasturar… si una empresa convencional te un 10% de baixes, aquí fàcilment vas a un 30%. A més, les temperatures ens canvien d’un any per l’altre. Un pollastre té molt mal d’aguantar una temperatura de quaranta graus i els has de posar aire condicionat. Jo, aquí, no el conec encara l’aire condicionat, l’has de fabricar sembrant arbres, posant degoteig o regant perquè estigui fresc. Tot això suposa un cost. Resumint, cent ous no són cent pollets, i cent pollets no són cent pollastres. D’ou a poll, en perds. I de poll de zero a quaranta-dos dies en tornes perdre. I quan són grans, ens perds manco si no et fa una calorada o el que sigui.
Amb tot això que m’expliques, quin paper juga l’ullastrar que veig al fons de la finca?
Allò és devora un galliner per l’estiu. És on el pollastre cercarà la frescor. És l’aire condicionat d’aquesta finca.
També cries gallines faraones.
Són les guardes, la guàrdia civil d’aquí. Quan veuen una milana, o una persona que no coneixen, es posen a cantar i els pollastres, que s’hi han acostumat, tot d’una se’n va a cobro. I jo, si sent que canten molt, venc a veure què passa. Potser no és una milana, potser és una animal amb dues potes que vol un pollastre… i la faraona com, que no el coneix, canta.
En l’àmbit de distribució i promoció del producte, quina importància tenen els menjadors escolars?
És un tema que sempre s’havia parlat, i que jo sempre havia vist com molt necessari, però no s’arribava a fer res. Llavors Productors Ecològics de Mallorca va començar, Ecoilla també. Jo soc neutral, els venc pollastres a tots dos, i cadascú ven al preu que vol. I tant un com l’altra em paguen al mateix preu. Dur el nostre producte als menjadors escolars em pareix molt bé perquè s’hi menja una cosa que potser és nova per ells. Jo em trob amb visites escolars que venen aquí i no saben que una gallina faci ous. Els ous són del supermercat. I els pollastres sempre l’han vist a una gran superfície, no sabem que es criï. I els menjadors escolars em semblen molt bé per dur-hi la producció ecològica. D’altra banda, fa molts d’anys que vaig dient que fins que no es faci un forat per a la producció ecològica és perdre el temps.
A quin forat et refereixes?
Al mercat, un xot ecològic ha de valdre un 20% més. I els xots en ecològic que sobren s’han de matar, però aquests xots es poden vendre a preu de convencional a hospitals residències, però no al mercat convencional. Aquest xot s’ha de treure del mercat i ja ningú el cercarà o el vendrà a preu de convencional. Hi ha gent que ho fa i la resposta ha de ser que no.
En el teu currículum consta haver estat un dels fundadors d’APAEMA, fa quasi vint anys. Per què decidires empényer per aquest projecte?
Va costar una mica de feina fundar APAEMA. M’hi vaig afegir perquè considerava que era molt important que existís per tirar endavant projectes en ecològic. Moltes persones estaven una mica decebudes i no sabien com funcionava tot això.
Quina importància penses que té actualment l’entitat?
Encara falta millorar en algun detallet… però està molt ben encaminada de cara a la gent jove, i no tan jove, per aplicar els criteris i tècniques de la producció ecològica. És una entitat molt important pels cursos i assessorament que ofereix, perquè el sector de la pagesia ecològica no era gaire conegut i està agafant cada vegada més força. I na Magdalena Adrover, menescala d’APAEMA, donarà suport a Aviram de Mallorca en temes administratius i sanitaris a l’escorxador d’Inca.
