Circle Carbon: “Cremar les podes empobreix la terra, amb la correcta aplicació del biochar la potenciam exponencialment”

30 · desembre · 2022

N’Àstrid Colomar, en Christer Söderberg i n’Urs Winzenried fa uns anys que treballen per difondre el biochar o biocarbó a Mallorca, amb la seva empresa Circle Carbon. A la finca de Can Carbó de Bunyola elaboren un substrat amb biochar que anomenen “TerraLlum”, el produeixen industrialment amb garantia de qualitat i inoculació amb microorganismes locals. A més, tenen una producció hortofructícola ecològica rica i variada com a cultius demostratius que anomenen “VerdaLlum”. Sota els vidres d’uns antics hivernacles han aconseguit un espai de claredat on treballar didàcticament. Parlam d’aquest projecte amb N’Àstrid Colomar, sota uns arbres tropicals amb una llum encisadora.


Acostumats al paisatge i la fisonomia de les finques de Mallorca, entrar als hivernacles de Cricle Carbon és inversemblant. Un es qüestiona si ha travessat una porta màgica que l’hagi traslladat a un lloc indòmit. Sembla un jardí botànic europeu desbocat, només manca una sala de col·lecció de papallones. El verd vibrant ho copsa tot. Fa oloreta dolça, com d’alzinar. El silenci és rotund, però en cap cas molest. Els arbres, (o el que sigui que pugui fer tres metres d’alt i donar fruits de la dimensió d’un recent nat) vessen pels vidres d’aquesta estructura, una mica malmesa pel temps i, fins i tot, per la vigorositat de la vida que s’hi congria.

Quin és el miracle d’aquesta creació, Àstrid?

– Hem regenerat la terra d’aquí amb només quatre anys. Vam arribar a l’estiu del 2018 i això era un femer. Vam llevar camions, i camions i camions d’enderrocs, de plàstics, de brutor. La terra estava molt compactada. Bé, un desastre.

Què s’hi feia abans, aquí dins?

– Es va construir com a viver de flors, ho va fer un home que era un espia. Era Angles, Greville Wynne, i fou el que va desmantellar la crisi dels míssils russos de Cuba; aquest conflicte que quasi va iniciar una guerra mundial. Quan va deixar de fer feina per l’MI6, va retirar-se a Mallorca, va construir aquesta estructura i hi va fer roses. Una vegada ho va deixar va anar canviant de mans.

Es va abandonar, en un punt, no?

– Servia de femer. Com que no sabem reconèixer ni la bellesa i tenim aquesta mentalitat explotadora això va acabar com una ruïna. Per nosaltres és un espai de valor arquitectònic singular. Sabem de la bellesa que té. No n’hi ha cap d’altre com aquest, i avui en dia, ja no hi ha capacitat econòmica per fer res així.

El contrast és gran. Arreu de l’illa, s’hi produeixen aliments a llocs magres gràcies a un sacrifici que gairebé es pot escoltar. Però aquí: abundància. Aquesta és la paraula. Abundància. Però no vos deixeu enlluernar, l’objectiu principal d’aquest projecte no és només la producció d’aliments. Si no de TerraLlum amb biochar. Ara hi anirem.

– Els cultius sobretot els feim per una qüestió didàctica, perquè la gent comprovi la productivitat, salut i estalvi d’aigua que es poden aconseguir. Durant uns mesos hem tingut un punt de venda directa perquè la gent tastés els gustos i aromes ancestrals, d’allò que era una tomàtiga o una lletuga. Perquè puguin veure que aquí hi ha energia vital, també. Ja que són verdures fresques i vives. I tenen força vital. Tenen nutrients. Un color vibrant. També hi ha aliment en els aromes. Aquesta sinergia sinestèsica és el plaer, que de cop i volta, uau!, t’encén. I dius, per favor! Què és això? Totes aquestes microcomplexitats que no fa falta els entenguem científicament, però hi són i els hem de gaudir.

Ara si, entrem en macetes. El biochar o biocarbó, segons ens explica n’Àstrid, és un material diferent del carbó a l’ús. El biochar es produeix cremant biomassa en un procés controlat, a alta temperatura, i limitat d’oxigen, anomenat piròlisi. A diferència del carbó vegetal comú, el procés del biocarbó implica poca contaminació en forma de fums i, per tant, en lloc d’alliberar CO₂ a l’atmosfera, gràcies al procés mencionat, el CO₂ és capturat de forma permanent. El carboni de la biomassa queda atrapat convertint-se en un material o estructura estable que no es descompon més. Aquest procés és considerat pel Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) com una de les tres principals tecnologies d’emissions negatives (NET) que poden utilitzar-se per a eliminar i segrestar el CO₂ de l’atmosfera.

Quan explicau la vostra missió feu el binomi de pal·liació de canvi climàtic amb regeneració de sòl.

Ja no podem considerar el planeta com un objecte per ser explotat. No hem d’oblidar aquest principi: sòl és un ecosistema viu. Tot el que surt de sòl, de la terra, ha de tornar a la terra. Llavors hauríem de cercar totes les maneres possibles d’aconseguir aquest fi. Per exemple, si pensem en el cultiu dels arbres, això té una lògica aclaparadora. Aquests arbres surten de la terra, i l’arbre està constituït de molècules que es fusionen per crear estructures biològiques (biomassa). Però s’ha pogut crear gràcies als recursos que hi havia a la terra. Quan un arbre mor, o el podam, aquesta estructura (biomassa), igual que nosaltres mateixos, hauria de tornar a estar disponible per disposar novament d’aquests recursos i continuar generant noves estructures. Una cosa pertany a l’altre, és el mateix però amb un estat de consistència diferent.

Què diferència el biochar, d’altres pràctiques?

El que feim amb el procés de piròlisi en la producció del biochar és retornar a la terra l’estructura de carboni bàsica de la biomassa. Només cremam els gasos i els olis, però el carboni, que és l’essencial, torna a la terra. Amb el substrat de “TerraLlum” amb biochar no només fixem el carboni i estabilitzem la vida dels microorganismes que inoculem sinó que també alimentem el sol amb matèria orgànica, i a més d’una forma molt convenient en el moment circumstancial en què ens fa tanta falta. Científicament, sabem que necessitam idealment entre un 6 i un 8 % de matèria orgànica a les terres de cultiu. Un mínim del 3% és requerit. Ara bé, a Mallorca la mitjana és d’un 0,8 %. En bona part a causa de pràctiques funestes com la crema. Això és directament predesertificació. Ens pensam que Mallorca és molt guapo perquè té una aparença… però la realitat és colpidora. On vull arribar amb això? Idò que a una terra empobrida com la que tenim majoritàriament aquí, no hi ha suficient matèria orgànica i microorganismes que l’habiten.

I això comporta riscos, clar.

Exacte. Tothom sap que els microorganismes són els qui proporcionen els nutrients a les plantes. Sense microorganismes, el sistema immunitari dels cultius és terrorífic. L’exemple? La Xylella. A la natura hi ha poblacions de plagues que fan el seu camí i si troben condicions on es poden desenvolupar, ho aprofiten. Què feim aquí? Cremam els arbres morts i aplicam tractaments. Pràctiques agrícoles drogoaddictes. Perquè l’arrel del problema està sota els nostres peus i no ho veim. Per tant: Cremar podes és un crim, és crear malalties a la teva terra perquè l’estàs empobrint. Llavors, generació rere generació, acabaràs amb un desert.

De quina forma beneficia el biochar a la microbiota del sòl?

Les característiques físiques del biochar potencien la vida microbiana de la terra, i aquesta vida potencia la seva fertilitat. Dins l’estructura permanent de carboni del biochar els microorganismes s’estabilitzen i poden proliferar i tenir més capacitat, més força de vida conjunta i generar més nutrients, proporcionant-ne molt més a la planta. Els microorganismes creen l’humus. La vida a la terra forma part del sistema digestiu de la planta, de cop pot menjar moltíssim més. Salut. Aquesta potenciació de microorganismes fa que la productivitat augmenti, si tu tens una bona terra ja alimentada, ho notaràs menys, però si tens una mala terra, ho notaràs moltíssim. On ho notaràs sempre amb la retenció d’aigua i la resiliència del sol a llarg termini.

Pel que entenc, aquesta estructura resultant de la piròlisi és tot un entramat de minúscules cavitats que poden allotjar microorganismes, però a més, retindrà aigua.

– – Aquest seria un altre tema important. El repte de la retenció de l’aigua enfront de les condicions climàtiques que vivim ja, com aquest estiu passat. De nou, si buides la terra, perds capacitat d’absorció. El biochar és com una mena d’estructura de corall estable que és porós, emmagatzema aigua dins d’aquesta porositat i la filtra a poc a poc. Nosaltres hem constatat que s’ha de regar fins a un 50 % menys. Aquest estiu, que ha estat un infern (i el que ens espera), malgrat totes les dificultats, nosaltres hem aconseguit mantenir la productivitat i fins i tot augmentar-la. Hem de confiar en la saviesa natural, ella troba les formes, l’estètica, la coherència. La natura té solucions, nosaltres l’hem d’emular.

Quins productes teniu a la venda?

TerraLlum és el nom de la nostra terra amb biochar i en feim en tres graus: TerraLlum Garden, amb un 20% de biochar, TerraLlum Premium que en té un 40% i està més garbellada que l’hem fet pensat amb els vivers i els hivernacles. Ara també hem començat a produir TerraLlum Compost, més econòmic, amb un percentatge d’entre un 2% i un 5% de biochar, i en un futur Biochar Pur Circle Crabon. Però actualment no està de més dir que nosaltres necessitam tot el biochar pur que obtenim, per combinar-lo amb el substrat que feim. Per ara, tenim limitacions de capacitat productiva del biochar a causa de les altes temperatures de l’estiu que ens impedeixen cremar cada dia amb els forns especialitzats “konTiki”. Per això també estam intentat dur tecnologies més especialitzades i tancades que ens ajudin a augmentar la producció. Com més biochar més abundància i regeneració per a les nostres terres de Mallorca.

Cap on va el projecte?

Ens hem posat a fer aquesta feina de forma industrial i volem arribar més enfora. Per mor de la nostra mentalitat, el que volem és major impacte ambiental. Volem segrest de carboni, fertilitat, salut vegetal, aliments de gran qualitat, plaer i sentir l’alegria de l’abundància, el conjunt de la seva bellesa i contribuir a crear una base forta per a la sobirania alimentària i una comunitat local també més justa, coherent i saludable. Nosaltres, sí que sentim la urgència que no hi ha molt de temps. No només retornam matèria orgànica amb aquesta pràctica sinó que prevenim més emissions de CO₂ a l’atmosfera, és més, fent això pal·liam de forma històrica, retrospectiva les emissions de CO₂. Perquè ja no podem emetre més, sinó que hem de retornar aquest carboni a la terra.