Que un producte sigui ecològic li atorga un valor especial i si, a més, s’ha produït en un centre especial d’ocupació, encara en té més. És el cas dels ous ecològics que surten de Can Boqueta, la finca que gestiona Mater al foravila d’Inca. Estam parlant d’una entitat que fa feina des de 1964 per millorar la qualitat de vida de persones amb discapacitat intel·lectual i que, entre els diferents serveis que ofereix, compta amb el Centre Especial d’Ocupació, destinat a oferir llocs de treball protegits al col·lectiu. D’aquesta manera, Mater oferta feina en l’àmbit de l’hostaleria, la restauració, la cuina, els serveis de neteja i la producció agrària ecològica. Nosaltres ens hem interessat especialment per aquesta darrera i, per això, hem visitat Can Boqueta, on es produeixen una mitjana de dos mil cinc-cents ous ecològics diaris. En arribar-hi ens dona la benvinguda en Baltasar, un professional implicat per vocació en la tasca social i, també, amb un bagatge pagès important que ha heretat de la seva família.
Com m’explicaries què és el lloc on som?
Som a la finca de Can Boqueta, als afores d’Inca, un lloc molt tranquil. Aquí feim ous ecològics.
Quina trajectòria has seguit a dins Mater?
Fa catorze anys que estic a Mater. A la feina sempre he estat relacionat amb temes d’agricultura. Vaig començar fent de voluntari al Centre Ocupacional de Mater, que ofereix itineraris integrals d’inserció dirigits a persones amb discapacitat i vaig acabar fent-hi feina, en el centre ocupacional. Hi vaig estar set anys. Duia un taller de planters, amb entre dotze i catorze al·lots, i fèiem molta planta per vendre a diferents vivers de Mallorca. Ara fa quatre anys que faig feina aquí, a Can Boqueta, un centre especial d’ocupació. Aquí tenim persones amb una feina remunerada, malgrat tot, se’ls fa un seguiment i se’ls supervisa. Tenen major autonomia que les persones que són al centre ocupacional i és molt gratificant fer feina amb ells. És una cosa que sempre m’ha agradat. Pas molt de gust d’estar aquí amb ells, d’estar fent el que feim en contacte amb la natura. Però la feina que faig aquí no la faria si no fos per ells.
Quines experiències i formació et permeten conjugar la pagesia amb la tasca social?
La pagesia em ve de la infància. La família té una finca per Sóller, sempre hem fet oli, i el meu padrí també tenia trossos de terra i de menut anava molt amb ell. També a ca nostra, a Esporles, tenim el nostre trosset, és una cosa que sempre m’ha agradat. I he estat molt animaler, he tengut cavalls, molts cans, he corregut en trineu… Així mateix, abans d’entrar al Centre Ocupacional, durant set anys vaig tenir una empresa de jardineria, muntava sistemes de reg, cuidava gespa, feia poda d’altura… I després he estudiat per arribar a ser formador de formadors, sociosanitari, i també tenc un grau superior d’electricitat i he estat fent feina de manteniment a la Universitat. A més a més, m’agrada molt l’artesania, la meva passió és la forja, que m’ajuda a desconnectar de tot, em relaxa.
Centrem-nos en el que feis aquí en el marc de la producció ecològica.
Per començar, vàrem haver de passar la finca a ecològica, que suposa una sèrie d’anys sense aplicar productes químics. De tota manera, aquí feia molt temps que no si feia res i no va ser complicat. Antigament, Can Boqueta era una vaqueria, amb una nau d’uns setanta metres de llarg, i la dividirem per fer tres galliners, amb una cabuda màxima de lots de mil set-centes gallines. La feina mos la repartim entre tots. Sempre hi ha una persona encarregada dels galliners, un referent. Es fan entre tres i quatre arreplegades d’ous al dia i els al·lots fan la mateixa feina que nosaltres.
Arribam en un moment marcat per les restriccions sanitàries, no és cert?
Sí, les gallines ara estan confinades per les directrius de la Conselleria a causa de la grip aviària, però esperam que aviat les podrem amollar. Per normativa, a l’espai obert hem de tenir entorn uns quatre metres quadrats per gallina. Això vol dir que aquí tenim més d’un camp de futbol per galliner.
De quina manera l’alimentació s’adapten als preceptes ecològics?
El pinso que duim és ecològic, no posam cap classe de colorant, encara que en podríem posar. Hi ha qui posa pebre bord per donar color al vermell, però nosaltres no, per això el nostre vermell és més groguet. El contingut del pinso pot variar durant l’any, perquè es fa feina amb allò que està disponible, però sempre incorpora una proporció de proteïna. Les gallines més joves es mengen un que en conté un 19% i les més velles un altre amb una proporció del 17%. En ecològic, aquests percentatges estan limitats perquè té a veure amb el monòxid de carboni que desprenen els fems de gallina. Quan podem tenir obert, a elles els agrada sortir a cuquejar, però no pensis que van molt enfora o que passen tot el dia a fora, no són molt pasturadores, allà on tenen el niu i el menjar, aviat hi tornen.
Quin tipus de gallina teniu i per què?
Sempre hem tengut la gallina roja, que fa els ous de closca roja. No tenim costum de tenir gallina blanca, que fa els ous blancs. La roja és una gallina forta, sempre ens ha donat bons resultats. Ens les envien de Girona, ja criades de manera ecològica. Arriben quan tenen entre quinze i disset setmanes. Primer fan pocs ous i molt petits. Per comercialitzar-lo, un ou ha de fer un mínim de cinquanta grams, així que els hem de pesar tots, un per un, per saber si poden anar dins la capseta. Tots els petits van a les cuines dels diferents serveis de Mater, de l’escola, del centre ocupacional, del centre de dia, dels serveis residencials…
Les persones que comencen a fer feina aquí solen quedar-hi o sovint proven altres camins?
Hem tengut una mica de tot. Hi ha qui en quinze dies o un mes decideix no continuar, quedam els que mos ho sentim més. Aquí estam més aïllats del trull de la ciutat, vivim a un altre ritme, en un entorn tranquil però a un ritme intens per les exigències de la producció. Feim des de l’arreplegada d’ous fins a l’envasament, l’etiquetatge, tot manual. Hem de fer molta feina, hem de fer matinades, fa fred, plou, venim els caps de setmana i els dies de festa perquè les gallines mai no s’aturen de fer ous, aquí, dia 1 de gener a les set del matí hi ha algú agafant els ous de les rampes. Ara som entre nou i deu en plantilla, sis persones del centre especial d’ocupació, na Cati de coordinadora, jo duc el tema de manteniment, en Manolo du el repartiment amb el camió refrigerat, en Mohamed, que fa de referent els dies que na Cati no hi és… i entre tots mos turnam els caps de setmana i els festius.
Malgrat que compartiu moltes de les feines, cadascú s’acaba especialitzant en allò que li va millor?
Repartim les tasques una mica en funció de les capacitats de cadascú. Anam provant fins que cada persona troba el seu lloc. Intentam rotar perquè tothom sàpiga fer totes les feines per poder-les assumir en festius, en cap de setmana, o quan algú té vacances, i de vegades mos hem d’ajuntar tots a fer-ho tot per poder complir, per exemple, amb una acumulació de comandes. Però, generalment, la major part del temps cadascú és allà on està millor.
En quins formats envasau els ous?
Venem safates de trenta ous per vendre a granel, o per a restaurant i hotels, i capses de mitges dotzenes per a comerços. És molt important que hi hagi una traçabilitat de cada galliner, cada capsa va marcada per identificar-la en cas de qualsevol problema.
Quina presència teniu en el mercat? On vos podem trobar?
Repartim a Eroski, a la nau que té a Mercapalma, és el nostre client més gros. Des d’allà ells ho reparteixen als seus supermercats. També som a El Corte Inglés, al supermercat Terranostra, a Palma, i a diferents botigues petites, per exemple a Esporles o a sa Pobla. De tota manera, és molt recomanable que tasteu els nostres ous als restaurants de Mater. Al restaurant Mater s’Àngel, a Inca, són l’especialitat i els cuinen en diferents receptes. I també en servim a Mater Sineu Cafeteria.
Personalment, com t’agrada més menjar els ous?
D’entrada, voldria dir que quan menges ous ecològics la qualitat es nota. Uns ous estrellats amb patates fregides són exquisits, però a mi m’agraden molt amb colflori i una bona beixamel. Quan tot això quasi està cuit, li afegeixes un parell d’ous i unes bolletes de sobrassada, deixes que s’acabi de fer, i és bocatto di cardinale.
Miguel Ángel Segura: “M’agrada l’ambient de feina, som la gent de Mater, ens coneixem, som un bon equip”
La nostra visita a Can Boqueta ha començat pels galliners i ha continuat per la nau on s’envasen els ous. És aquí on coneixem en Miguel Ángel Segura, un dels treballadors veterans de la granja. “Vaig començar el 2015, a Llubí -ens explica- on estàvem abans de passar aquí fa uns tres anys”.
Mentre parla amb nosaltres, va enfaixant capses d’ous ja plenes amb la cinta amb el logotip de Mater, aquell que vos ha de permetre identificar-los. “La meva feina quasi sempre és envasar, però els dilluns, que hi ha més ous, també ajud a fer-los nets.”
Després de posar etiquetes, en Miguel Ángel agafa la màquina que li permet marcar els ous amb tinta alimentària i de sis en sis, deixant imprès el codi alfanumèric legalment obligatori. El “0” inicial indica que es tracta d’un ou ecològic (la gradació va del 0 al 3), “ES” informa que Espanya és el país d’origen, el “07” ens diu que s’ha fet a Mallorca, “027” que ha estat concretament a Inca, i “787” que procedeix específicament de Can Boqueta.
“M’agrada el camp -ens conta en Miguel Ángel- a poc a poc t’hi vas fent. M’agrada l’ambient de feina, som la gent de Mater, ens coneixem, som un bon equip.” Dels sacrificis i la duresa de la feina a foravila ens diu que “depèn del moment, per exemple, en estiu es nota molt la calor, o quan plou hi ha molt fang, però tot això és normal, és el que hi ha.”
