Reflexions arran de l’encariment dels insums agraris i del preu dels aliments

26 · juliol · 2023

Devia ser el juny o juliol, mentre esperàvem per entrar en antena a una entrevista radiofònica amb diferents representants del sector agrari per parlar sobre l’encariment dels aliments, s’emeteren una sèrie de declaracions de persones entrevistades a peu de carrer. Va cridar l’atenció una al·lota que explicà que, a causa de la pujada de preus i les seves dificultats per arribar a finals de mes, havia decidit disminuir la compra de fruita. Bona part dels aliments quotidians s’han encarit, afectant les butxaques de les famílies, les quals ja patien les conseqüències de dos anys de pandèmia i d’una crisi de l’estat del benestar que fa minvar la qualitat de vida des de fa estona. Les seves paraules es comentaren després a la tertúlia, com un fet sorprenent que ens havia de fer encendre les alarmes, perquè la fruita és un aliment bàsic.

Uns mesos després, mentre escrivim aquest article, el degoteig de notícies que fan referència a la pujada de preus dels insums agraris és constant. La guerra d’Ucraïna, lluny d’aturar-se, sembla que s’està enquistant, així com els seus efectes, encara que moltes fonts afirmen que la crisi no és només conseqüència de la invasió russa. Una crisi multifactorial que també penja, entre d’altres, del final de l’era del petroli barat, l’escassetat d’alguns materials, del canvi climàtic i les cada vegada més freqüents sequeres. Com dèiem, el còctel ha provocat un increment dels preus dels subministraments agraris sense precedents: fertilitzants, carburants, corrent, pinsos, plàstic… s’han disparat, arribant a triplicar els seus preus. La situació ha repercutit a les diferents baules o actors que intervenen al llarg de la cadena alimentària, fins a arribar al consumidor final.

No obstant això, el consegüent ajust de preus no s’ha donat per igual a totes les fases de la cadena, ja que és en la producció primària i en la transformació on s’han notat més els efectes. Tot i això, la majoria de les persones que hem pogut consultar, que es dediquen a fora vila a les Illes Balears, asseguren que han modificat el mínim possible els preus de venda dels seus productes per evitar perdre clients, esperant que la situació se solucioni prest. Si la conjuntura continua, emperò, el sector primari no podrà suportar molt més temps el pes de l’increment a les seves espatlles. Sobretot, serà insostenible per aquell tipus d’agricultura més depenent dels insums que venen de l’exterior, com és el cas de l’agricultura convencional/industrial i la ramaderia alimentada a base de pinsos.

Efectivament, l’augment dels costos dels insums no afecta per igual la producció agrària convencional, l’ecològica i l’agroecològica. Els fertilitzants nitrogenats, que s’empren en agricultura convencional, s’han encarit un 300%, el que ve provocat perquè l’extracció de nitrogen de l’atmosfera pel procés Haber-Bosch requereix molta energia. Els pinsos per alimentar la ramaderia d’engreix estabulat, han passat a ser entre un 40 i un 50% més car que a principis de 2022. La convencional i l’ecològica han compartit problemàtica en l’energia, sobretot amb els carburants. Per la seva banda, la producció agroecològica, aquella que va més enllà del reglament europeu de producció eco, de diversitat de cultius i ramaderia extensiva, és la que està notant manco la crisi. Enfront de la tendència lícita de moltes finques ecològiques que opten per importar adobs orgànics comercials (encarits entre un 30 i un 50%), les agroecològiques aprofiten els recursos fertilitzants propis o locals, tot procurant tancar cicles. És l’aposta agrària més independent d’insums externs i, per tant, més allunyada de les fluctuacions del mercat global.

En aquest context, la preocupació més grossa que hauríem de tenir és que el règim alimentari del Primer Món, incloses les nostres illes, descansa damunt de la producció convencional, i aquesta damunt de fertilitzants i carburants abundants i barats. Crisis com aquesta ens recorden que els sistemes agraris tradicionals, sistemes resilients de base agroecològica, que podrien donar resposta a la producció d’aliments suficients i assequibles per a tothom, estan molt desballestats, i que hem de cuidar l’expansió de la producció ecològica perquè sigui tan agroecològica com sigui possible. Si anam cap a un escenari global pitjor, d’energia, adobs i materials cada vegada més cars, únicament podem confiar de l’agroecologia per alimentar el món.