Article

El debat de la llei agrària

La proposta de nova llei agrària que modificarà la que s’aprovà a finals de l’any 2014 ha generat molt de debat. Malauradament, una part del debat ha estat qüestionar la conveniència de considerar la producció agrària ecològica com a estratègica. El projecte de llei ho defensava per la seva contribució a la conservació del medi, la internalització de costos ambientals i la generació de beneficis públics, tant socials com ambientals. Però, a més, cal també tenir en compte les dificultats derivades de la coexistència amb els altres sistemes de producció que han de superar les persones que opten per la producció ecològica. Dificultats que comencen a les parcel·les amb les contaminacions per deriva, es compliquen amb la necessitat d’haver de treballar en línies de transformació separades a l’espai o en el temps, i que arriben fins al punt de venda. Aquests aspectes es tenen en compte al projecte de llei i sembla que hi ha qui ho ha interpretat com a atorgament de privilegis.

Entre les ambicions del projecte de Llei s’inclou el foment de la venda de proximitat, tant pel que fa a la venda directa com la de circuit curt, afavorint així a petits productors i finques familiars, que podran defensar millor els seus productes. S’introdueix la compra pública de productes locals i ecològics i es reconeix la importància del cooperativisme i l’associacionisme agrari. A més de la importància del relleu generacional amb la incorporació de joves, tant el paper com la realitat específica de la dona al sector agrari també es contempla.

El fet que es consideri que tota la ramaderia és estratègica, i no només el sector equí, i que, a més, s’estableixin mesures per al seu foment és imprescindible per tancar cicles dins la mateixa finca i mantenir així la fertilitat del sòl. Com també ho és la priorització de l’aprofitament circular de recursos i nutrients, el compostatge a finca i l’aprofitament de matèria orgànica d’altres fonts.

La necessitat de servar el nostre patrimoni genètic és igualment imprescindible i, així es protegeixen les varietats locals i es permet que la pagesia pugui intercanviar llavors, preservant un dret que li correspon i garantint una independència de les cases comercials. A aquesta protecció hi contribueix també la restricció de la sembra d’organismes genèticament modificats, i a més s’evita un problema per al sector agrari ecològic,  protegint-ne els cultius de la contaminació.

Es desenvolupa una millora envers la sanitat vegetal, habilitant restriccions a l’entrada de materials que puguin dur noves plagues i/o malalties i incloent també als propietaris de sòl rústic dins la Xarxa de vigilància de sanitat vegetal, alhora que es contempla la creació de bancs de terres, que facilitin l’accés a terreny de cultiu a pageses i pagesos en actiu o de nova incorporació.

S’introdueixen figures per al reconeixement dels serveis ecosistèmics i socials de l’activitat agrària, com ara el Contracte territorial i els Acords de custòdia, que permetran compensar aquelles feines que no reconeix el mercat, així com la figura de parcs agraris que protegirien l’activitat agrària en un sòl rústic tan amenaçat com són les zones periurbanes. El projecte de llei millora l’antiga Llei Agrària aportant aspectes innovadors i imprescindibles per al desenvolupament de l’activitat agrària pròpiament dita, tant al present com de cara al futur. Prioritza l’ús del sòl per a l’agricultura i per a la pagesia, i reserva les Zones d’Alt Valor Agrari per a ús agrari i complementari, com el seu nom indica.

Centrem el debat agrari en garantir-ne el present i el futur: en un model agroalimentari just, sa i sostenible, l’agroecològic.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *