Article

El cultiu del plàtan

No sabem si és perquè freqüentment ens confonen amb les Canàries o si és que aquí som experimentadors de mena. Potser hi hagi un punt d’enveja, amb l’interès d’augmentar la col·lecció de fruiters que tenim a fora-vila, per allò de poder menjar de “lo nostro”.  Potser fos com un repte, sabent que no havia de ser fàcil collir plàtans d’aquí. Sigui com sigui, a diferents punts de Mallorca (desconeixem si a la resta d’illes també) i en diferents moments, s’hi han desenvolupat experiències de cultiu del plataner interessants, primer en agricultura convencional i llavors, més tard, en ecològica. A banda de ser un experiment, aquesta darrera prova es va dur a terme amb la intenció de reduir la petjada ecològica que suposa importar plàtans des de Canàries, encara que siguin produïts sota criteris d’agricultura ecològica.

El plataner (platanera en castellà) és una planta del gènere Musa de la qual a dia d’avui en trobam una gran diversitat de castes. Es tracta d’una herba, no d’un arbre: el tronc que veim és el conjunt de prolongacions de les fulles cap al bulb subterrani. És una planta anual, que acaba el seu cicle amb l’emissió de la viola de plàtans. Emperò des del corm o bulb van naixent periòdicament fills que, una vegada seleccionats, seran les plantes que ens donaran violes l’any que ve. Requereix abundant aigua i fertilització, un sòl amb pH àcid i unes temperatures gairebé constants, mai per davall de 8ºC, límit tèrmic per davall del qual la planta pateix una aturada vegetativa (les gelades directament maten la part aèria). La producció de plàtans varia en funció de la varietat i de les condicions edafo-climàtiques però pot rondar entre els 30 i els 80 kg de plàtans per viola.

És viable el cultiu ecològic del plataner a les Illes? Pel que coneixem i hem experimentat, sabem de bona tinta que el cultiu en hivernacle és viable. Hem de partir de la idea de que no tenim les condicions més adequades per a aquesta planta i per tant, la producció en quantitat se’n ressentirà, però no la qualitat. Les plantes responen bé al sòl encara que aquest sigui calcari, sempre i quan no tengui un excés d’argila. Volen humitat però els sòls mal drenats les asfixien les arrels i la circulació adequada de minerals. Si el sòl és equilibrat, amb regs per degoteig cada un parell de dies, hauria de ser suficient. El purí d’ortiga és un gran ajut per al seu manteniment sanitari i, si deixam créixer la fauna auxiliar, no tocam tenir problemes de  plagues.

Ara bé, viable no vol dir rendible, ni ambientalment ni econòmicament parlant. Amb les temperatures de l’hivern mallorquí, encara que el Canvi Climàtic comenci a fer seriosos estralls, si no disposam d’un hivernacle amb calefacció o amb algun tipus d’acumulador tèrmic dedins que alliberi escalfor durant la nit, les plantes allargaran el seu cicle i minvaran la mida de les violes que neixin. Passarem de tenir una viola per planta i any a només una cada any i mig aproximadament, dividint també entre dos la quantitat de mans de plàtans que colliríem. Si per evitar això hem de recórrer a calefactors dins de l’hivernacle, ja estam sortint de la filosofia agroecològica, i per ventura, valdria més dedicar-mos a un altre tipus de fruita un poc més mediterrània.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *