Si som el que menjam i el que respiram, podem dir que totes les plantes són medicinals

22 · novembre · 2018

Qui no s’ha curat un constipat amb el tem (Thymus vulgaris), altres han fet servir els cabellets del blat de les índies (Zea mays) per desfer arenes als ronyons, o el trepó (Verbascum sinuatum) per calmar les morenes, o inclús les pipes de carabassa per baixar inflamació de pròstata. L’ús de les herbes ha estat amb finalitat medicinal, entre altres usos, des de temps immemorials com evidencia la medicina Ayurvèdica entre altres.

En el món de les plantes en el marc de la nostra cultura hi ha quatre famílies que són especialment interessants i que descriurem tot seguit.

– Les lamiàcies. Exemple en són el romaní, l’orenga, el moraduix, la sàlvia i el tem que tenen múltiples propietats (bactericida, fungicida, etc.). Dins aquesta família n’hi ha dues d’interessants per tenir a la cuina i la farmaciola: el Romaní (Rosmarinus officinalis) que és un equilibrador físic i psíquic, i l’orenga (Origanum vulgare) que és un potent bactericida.

– Les apiàcies, com el julivert, l’api i el fonoll que ens faciliten el trànsit de líquids i gasos del cos, tenen propietats depuratives, diürètiques i estimulants. A més, en el cas del fonoll és bo per estimular la secreció làctia.

– Les liliàcies. L’all, la ceba i el porro, com a destacats exemples, posseeixen principis actius amb components sofrats interessants per combatre el càncer. Aquestes plantes resulten imprescindibles per les sopes terapèutiques en cas de malaltia o simplement com a preventiu (sopes mallorquines, pancuit, etc.)

Finalment les asteràcies que les podem trobar com ingredient de les amanides. Alguns exemples són les camarrotges, les flors de llevamans, les caputxines, les flors de vaumes. Totes elles tenen principis actius amargants flavonoides d’efecte antibiòtic i mucílags.

El cultiu de les plantes aromàtiques i medicinals és fàcil, suporten els sòls calcaris, necessiten poca aigua i no tenen plagues. Els encoixinats pel control de les adventícies poden ser de llana d’ovella, algues o palla. Permet mantenir la humitat i incorporar matèria orgànica, tan necessària a les nostres terres.

Quin és el nou paradigma de l’ús de les plantes medicinals? Doncs ara és el moment ideal per integrar la fitoteràpia a totes les medicines com ja han fet altres països i cultures. Alguns exemples en són l’equinàcia o l’Artemisia annua que s’utilitza com estimulant immunitari. La Boswelia serrata emprat com antiinflamatori. També els potents olis essencials com la citronel·la (Cymbopogon winterianus) que s’utilitza com repel·lent de mosquits. L’herba del curri (Helichrysum italicum) utilitzada per curar hematomes.

Finalment i a títol personal, vull aprofitar aquest article per donar les gràcies a totes les dones i homes que anaven a comprar-me herbes al mercat i m’explicaven les propietats de les plantes d’aquesta Terra. Amics de les plantes, una abraçada.

Miquel Arranz, especialista en plantes aromàtiques i medicinals, Mallorca.