Salut de plàstic

29 · setembre · 2020

El model de producció i consum dels aliments cada dia més es basa en el processament d’aliments i el sobreenvasat, generalment fet en productes d’usar i llençar. Això genera gran diversitat de materials que ràpidament s’acaben convertint en residus de difícil i complexa gestió, suposant elevats costos econòmics i múltiples impactes ambientals, tant si són gestionats pels sistemes de recollida selectiva com si acaben abandonats al medi natural. I recentment hem descobert que aquest model de consum d’usar i llençar, basat en els “envasos-residus”, també té impactes directes sobre la salut.

Rezero – Fundació per la prevenció dels residus i el consum, va iniciar la campanya #SalutdePlàstic, per denunciar que els envasos alimentaris estan alliberant substàncies derivades del plàstic en els aliments que contenen, i d’aquests al nostre cos. Assessorats per l’Institut d’Investigacions Mèdiques de l’Hospital del Mar, 20 persones de referència de món de la cultura, la ciència, l’ecologisme o la salut de les Illes Balears i Catalunya, es van sotmetre a una analítica d’orina que ha detectat la presència en el 100% dels participants, d’un mínim de 20 substàncies derivades del plàstic en el seu cos.

Els 27 compostos que es van analitzar eren ftalats i fenols, presents entre altres llocs, en envasos alimentaris. Els ftalats són substàncies químiques artificials que s’utilitzen per incrementar la flexibilitat i elasticitat dels plàstics, i/o per fixar fragàncies. Dins del grup dels fenols s’hi troben compostos químics com els Parabens, els Bisfenols, l’Oxibenzè o el Triclosan, que s’utilitzen per donar forma i resistència als plàstics, i que també es troben en multitud d’envasos alimentaris.

Hi ha múltiples estudis científics que vinculen l’exposició contínua a aquests contaminants amb afectacions sobre la salut, ja siguin alterant l’equilibri hormonal (diabetis, obesitat, tiroides.), provocant impactes en la salut reproductiva (infertilitat, retards en el desenvolupament fetal i infantil.), o afavorint processos inflamatoris (càncer.). Aquests se sumen als efectes de l’anomenat còctel de contaminats ambientals, i amb efectes retroactius i incerts a mitjà i llarg termini.

Les recomanacions per prevenir la contaminació són la compra directa, el consum de productes frescos, sense envasar i a granel, a evitar els aliments i begudes per emportar i el contacte d’aliments calents i/o greixosos amb els plàstics, evitant especialment els materials fets de PVC [3], Poliestirè [6] i Policarbonat [7*], i fins i tot alguns estudis assenyalen també als envasos PET [1] i als envasos fets de cartó reciclat. Però, les opcions en l’àmbit de consumidor són limitades, i es requereixen mesures d’alt nivell i d’abast col·lectiu que interpel·lin al sector productiu i al sector normatiu, ja que aquest és un tema de responsabilitat compartida, no equitativa.

El sector agroecològic té l’oportunitat i el repte de convertir-se en un model, una alternativa real a la contaminació ambiental i humana, no només pel fet d’evitar l’ús de pesticides i per la funció regeneradora dels ecosistemes, sinó també per esdevenir una opció per al consum lliure d’envasos (siguin de plàstic o d’altres materials basats en el mateix model d’usar i llençar). Els i les consumidores cerquem en els productes ecològics també el dret a consumir sense generar residus, sigui en envasos reutilitzables o amb productes a granel

Roser Badia
Coordinadora Rezero Illes Balears