A les Illes Balears hi havia l’any passat 70.100 piscines. Es calcula que una piscina infinity de tamany mitjà evapora 500 litres al dia; una normal, menys, però també depèn de quanta gent l’empra. Si posam una mitjana discreta de 17 t (entenent també una superfície mitjana de 30 m², el màxim que volia imposar el govern anterior), surt que les piscines evaporen 1.191 mil tones. El cubicatge estàndard és de 48 tones i cada any se’n construeixen 6.205, per tant, omplir-les i recarregar-les són 403 mil t. En total, podem estimar dins l’estiu actual que el parc de piscines es beu 1.594 mil t.
És molta d’aigua, perquè aquí hem de sumar el manteniment de jardins no mediterranis, més usos recreatius adjacents.
Per altra banda, els aliments produïts a les illes i que requereixen reg, com l’hortalissa d’estiu (tomàtiga, síndria, meló, prebe, etc.), o la d’altres èpoques que també s’ha de regar (enciam, col, patata i moltes altres), o tota la fruita dolça (taronja, prunera, raïm, etc.), a més de nous cultius de reguiu com l’ametler, són grans consumidors d’aigua. Quanta? En números grossos, podem estimar que la fruita pot beure a l’any devers 4.500 tn/ha; l’horta 6.500 tn/ha i a l’estiu unes 1.200 tn/ha i mes.
Segons les darreres estadístiques del CBPAE, a Balears hi ha 226 ha d’horta i patata, i 386 fruiters i cítrics. Això suposa 1.582 mil tones d’aigua per horta, 1.737 per fruiters i cítrics, que sumen 3.319 mil tones.
Si comparam els dos receptors (recordem, aigua per mantenir la piscina plena), la despesa d’aquesta aigua plaent que tots gaudim, però discutible representa el 48% de l’emprada per produir aliments eco de reguiu. És una xifra que parla per si mateixa sobre quines són les prioritats a aquestes illes: la meitat del que necessitam per cultivar horta i fruita de reguiu en eco es gasta anualment en un ús recreatiu, oposat a les precaucions per l’escenari climàtic que s’aproxima. Dit d’una altra manera, no ens sap greu cedir la confiança en la importació d’aliments, però volem assegurar poder estar refrescats i que la nostra propietat es revaloritzi.
Anant un poc més enllà, al ritme actual l’any 2023 hi haurà 132.150 piscines, que són 2.246 mil tones d’aigua, només pel manteniment més la necessària per omplir les noves, quasi 300 mil tones. Una barbaritat lúdica. Pensem que no xerram del consum d’aigua que implica el sector turístic, una quantitat més bestial que la reflectida. Mentrestant, no es fomenta l’activitat agrària en general, amb tendència negativa pel que fa a professionals que s’hi dediquen.
La xifra exemplifica la falta de planificació sobre les prioritats que haurien de tenir els nostres aqüífers, perquè vendrà el dia d’una altra crisi, ja sigui per increment de carburants o per catàstrofes naturals, i ens agafarà amb el peu eternament alçat. Disposarem d’una sobirania alimentària paupèrrima. La qualitat de l’aigua serà inferior, amb més perill de pous salinitzats, o aigua massa profunda, o privatitzada i cara.
No hi ha més mal per a la nostra terra que el desinterès, que l’abandonament, i això, aquest debilitament del sector, és el que condueix a la xylella, al capnodis, a la mosca de la fruita. La nostra agricultura ha de disposar de l’aigua necessària per alimentar els residents d’aquí. Ha de ser així. I hem de saber que gran part del que menjam vol aigua, i en vol molta, i no ens han d’incomodar els volums citats més amunt, ni veure noves plantacions de tarongers o ametlers de reguiu. Tenim clar que vivim dins un clima que avança cap a la semiaridesa i hem d’anar molt alerta. Tan cert com això és que la pluja que cau permet més extensió de superfície agrària amb reg. A què la volem destinar? És urgent visualitzar el futur agrari que precisam i com el podrem mantenir.
