El passat abril, el CBPAE va fer públic que el 50% de la vinya de les illes ja està certificada en ecològic. I la cosa va a més. Com heu pogut llegir al titular d’aquesta entrevista, el desig d’en Miquel Jaume, sembla que no està tan lluny de ser realitat. Però fa dues dècades, la cosa encara començava. Can Coleto va ser dels primers a començar un projecte directament en ecològic i no en pot estar més convençut. El temps va confirmar que el consell que li va donar n’Andreu de Can Majoral era cert. L’agricultura ecològica funciona, i tant, i per ell és l’únic camí. Parlam de tot això i d’aquests anys de consolidació.
A Can Coleto sou un dels primers cinc cellers certificats en ecològic. Com va començar la curolla de fer vi ecològic?
Jo era, i som, amic de n’Andreu de Can Majoral. I volia sembrar un poc de vinya. Ell em va demanar si ho faria amb ecològic, i jo només li vaig fer una pregunta: funciona? Em va dir que sí, i així va ser.
Perquè, tu, vens de família pagesa?
Mon pare i ma mare? Pagesos de tota la vida. Jo vaig estudiar Físiques i m’he dedicat a l’ensenyament.
Ells ja es dedicaven a la vinya?
No. En aquells temps feien un poc de tot per diversificar. Tota la vida havíem tengut vinya a ca nostra. Poca, però totes les cases tenien un parell de files de vinya per menjar. Perquè el callet, fogoneu i mantonegro, si no estan molt apinyats, són molt bons i apreciats. El que no es menjava, ho veremaven, s’ajuntaven unes quantes famílies i feien vi per a tot l’any. A ca nostra hi havia aquesta tradició, però les vinyes anaven tornant velles i no es ressembraven les faltes. Com que teníem aquesta tradició, durant un temps, compràvem raïm per fer el nostre vi. Realment compràvem raïm a Felanitx, hi anàvem i el veremàvem, fins que vam entrar a la UE i es va subvencionar l’arrabassada de vinyes. Llavors, a la gent li sortia més a compte arrabassar-la que cuidar-la, i cada vegada ens era més difícil trobar vinyes on poder veremar. Per això, vàrem acabar decidint que sembraríem un quartó.
Així va començar tot, idò?
Sí. El tractor que teníem no anava gaire bé i en vàrem comprar un altre. I ja que teníem el tractor, pensàrem que podíem sembrar més terreny. I ja que hi som, i ja que hi som… L’any 2000 vàrem entrar a la D.O. Pla i Llevant, que acabava de néixer. I tot i que el maneig ja era ecològic, després dels anys de reconversió, vàrem rebre el segell del CBPAE.
Va ser fàcil començar amb eco?
Estam parlant d’una època en què fer agricultura ecològica suposava que tot el que tu feies ho havia de ser. Fins i tot les finques que estaven el teu nom, encara que no les conrassis tu, havien de ser ecològiques. Era molt estricte. I com és natural, si feies vi, només podies fer vi ecològic. No com ara, que les coses han canviat: i hi ha gent que té desset vins i només un és ecològic, però fan propaganda només de l’ecològic. Així, la gent es pensa que tot el que fan és ecològic. Però bé, a mi més igual el que faci la gent. Ara bé, seria genial que tot el vi de Mallorca fos ecològic. Imagina tu, quina propaganda seria que parlar de vi de Mallorca fos parlar de vi ecològic.
Quan parles amb altres vinaters que encara no han fet la reconversió quines pors o inconvenients veuen?
Passen pena per si hi ha problemes. I jo els hi dic “Tu has vist que jo tengui més problemes que tu, quan la cosa no va bé?”. Perquè problemes n’hi ha. Ara tenim el mosquit verd, per exemple. Fillet… idò el tractam. Els eco tenim tractaments que s’han de fer més sovint i són més cars, però no deixen residu. Per exemple, les piretrines. Quan les apliques, a tots els moscards que aplega els mata. Però clar, els que estan en procés segueixen el seu curs i has de repetir el procés setmanalment. Ells, en canvi, els convencionals, tenen un tractament sistèmic que fica el verí dins la planta i quan el mosquit, xupa, es mor.
A part de fer el pas pel consell d’en Majoral, hi havia una part de convicció en fer-ho ecològic?
Provenc de foravilers, de bístia i arada. Jo he viscut tot allò d’escurar la bassa per escampar el fems i així millorar el sòl. Vèiem que si tu eres respectuós amb la terra, ella ho era amb tu. També començàrem a notar que tant d’esquitxar, i més esquitxar, i venga i venga, idò cada vegada hi havia més malalties que havies d’esquitxar. Jo he viscut una època que hi havia uns albercoquers que tenien una soca ben gruixada… ja en cercaràs ara d’aquests! No aguanten. Han aparegut un caramull de plagues i malalties, que ves a saber tu si és perquè s’han eliminat altres insectes que eren competidors seus. No ho sabrem mai. Però vull dir que no em va costar en absolut donar aquesta passa.
La primera collita d’aquesta vinya fou l’any 2000, no? Com vas fer el pas per comercialitzar?
Inicialment, era per autoconsum i per regalar a quatre amics. A tothom li passa el mateix amb la vinya. Sembres mil ceps i penses que t’ho beuràs, i no! Si fas 300 litres, no te’n beus un cada dia. Sempre te’n queda per l’any vinent, vas acumulant, i arriba un moment que l’has de vendre. I ara ja és una roda. De tot d’una, la gent, em demanaven si era rendible. I jo no ho sabia, ni em preocupava. Vens vi, però també compres botelles, taps, màquines que s’espenyen. El guany quin és? Que si t’atures en sec tens un estoc. Ara que tenim un gestor sabem més o manco com va l’any. I clar, depens de la producció. Si un any falla, perds. Així són les coses a foravila.
Quins són reptes de comercialitzar vi?
Mira, el vi tampoc són domàtiques. El pots guardar. Però l’has de vendre, i després l’has de cobrar, que això és una altra cosa. Llavors, aquí tenim una exageració de controls que és vergonyós. No tenc res a dir que hi siguin, però quan no tens inspecció de sanitat, la tens d’agricultura, o d’agricultura ecològica, o de denominació d’origen i sinó de duanes. Està bé que hi siguin, eh, però estàs molt encorsetat.
Com i per què vares triar les varietats que tens sembrades?
Les primeres vinyes que vàrem posar realment van ser monestrell. Perquè és un raïm que evoluciona molt ràpidament i, pel que diuen, no dóna massa problemes. Ideal per a autoconsum. Amb la segona vinya volíem poder fer qualque vi de reserva, comprar dues botes per provar. De fet, en aquell moment, a la D.O. Pla i Llevant volien veure com evolucionaven aquí les varietats foranes. A la D.O. han estat sempre molt experimentadors. Estic parlant d’en Majoral, en Mesquida, n’Oliver, els Gelabert, en Pere Seda… tota aquesta gent. Perquè amem, el callet, fogoneu i mantonegro estan molt bé, però per fer vins per guardar són molt fluixos: tenen pocs tanins, pocs antocians, s’oxiden fàcilment. En una paraula: tenen poc color. A no ser que siguin vinyes velles, que a partir de vint-i-cinc anys no tenen cap problema. Però si has d’esperar tants d’anys… Per això, vàrem decidir provar amb el cabernet sauvignon, el merlot i en un moment donat amb el syrah, que estava autoritzat. El syrah és molt complicat, emperò. Perquè és una varietat molt delicada: si hi ha cap malaltia, l’aplega, però, per contra, fa un vi extraordinari.
Per tant, han anat bé aquestes varietats?
El que tenim millor a Mallorca és el clima, que ens permet fer els millors fruits: melons, síndries, domàtigues. Una taronja de Mallorca no té res a veure amb una de qualsevol altra banda. Idò amb el raïm, igual. I si tu tens un raïm de molt bona qualitat, aquí, molt probablement sortirà un vi de qualitat.
Perquè creus que ara s’està retornant a les varietats locals?
Perquè ara tenim molts més coneixements que abans i s’empren tècniques noves. Per exemple, el fred, que ja és bàsic, i abans no era possible. Ara també es fan moltíssimes analítiques que abans ni es feien, i per tant, pots controlar més el procés. Les darreres que hem sembrat nosaltres també són varietats locals. Hi tenim confiança absoluta. El que passa és no que pots fer qualsevol cosa, i està bé, eh. Perquè aquesta suavitat que et dóna el mantonegro i el callet no la trobes en altres raïms. Per fer rosats, per exemple, tots aquests raïms que t’he dit són collonuts. Nosaltres fa dos anys que en feim un amb fogoneu i callet. Veig que aquestes varietats locals poden donar un toc especial als nostres vins. Però hi ha gent que et diu “només heu de fer varietats mallorquines”. No, mira, el que vol la gent és que el vi sigui bo. Si el vi és bo, tira-li! Que no acabem triant per un nom, sinó perquè realment va bé i funciona. I tot lo altre són anècdotes.
Quins vins feis?
Feim dos vins blancs. Un és el blanc de raïms negres, que és el més venut; i l’altre és de chardonnay que està dins bota de roure quatre mesos, i és un vi apreciadíssim. Llavors tenim el rosat que li deim SARA, que inicialment havia de ser només de fogoneu, però l’any passat en vàrem tenir poc i el vàrem fer mig fogoneu i mig callet. Ja en els vins negres en tenim un de jove, que és el resultat de deixar evolucionar el blanc de raïms negres. I de negres reserva feim un monovarietal de syrah, que li deim negre mediterrani. Després feim un merlot, que li deim camí de Son Eixut, i el vi que deim Virat és de cabernet sauvignon. Idò mirau, això és el que hi ha. El nostre vi no el trobareu a Mercadona. El trobareu a vinoteques o a restaurants de qualitat. I també, clar, el podeu venir a comprar al celler.
Vols comentar qualque cosa sobre el maneig que feis a les vinyes?
Des de fa un raig d’anys, tenim un tècnic que ens assessora, gràcies a l’ADV (Associació de defensa vegetal) d’APAEMA. Això ens ha anat molt bé. Abans ens cercàvem la vida, comentaven quatre coses entre els que ens hi dedicàvem, i havíem d’investigar nosaltres mateixos. El tècnic que tenim ara és n’Andreu Vila, i ens fa un seguiment bastant exhaustiu. Avui mateix m’ha passat això. [Desbloqueja el mòbil i obre un grup de whatsapp. Llegeix en veu alta un missatge] “Com està el mosquit verd? Enviau alguna foto. Recordeu que l’any passat va saltar a parir de la primera setmana d’agost”. Ho ha enviat avui a primera hora. Clar, així, un està molt més tranquil.
Ja que has obert el tema d’APAEMA. Què és el que t’aporta?
Estic encantat que els socis dediquin el seu temps a coses que ens beneficien a tots. Jo col·labor amb el que puc. Però valor moltíssim la dedicació de tota aquesta gent. Crec molt amb l’associacionisme, en què les persones ens hem d’associar, reunir-nos, parlar i compartir les penes i alegries.
