Viatge a Catalunya per visitar plantacions ecològiques de fruits secs

29 · febrer · 2024

A mitjan febrer del 2023 vam formar una comitiva de productors per anar a visitar finques d’ametler i garrover eco a Tarragona i Lleida que estiguessin en actiu. Els motius són dos. Per una banda, el garrover s’està posicionant com l’arbre fort davant el nou escenari climàtic a les Balears, principalment Mallorca i Eivissa. L’elevada resistència a la sequera i la insolació, un manteniment de cultiu fàcil, i l’encadenament de diverses temporades amb preus de venda molt atractius, fan del garrover el principal protagonista de les terres de secà dels anys vinents. Ara bé, en molts d’aspectes s’està anant a una pura cobertura del terreny per part de productors que desconeixen aspectes que poden millorar la rendibilitat del garrover, com noves varietats d’alt rendiment en garroví, tècniques de poda de creixement, reg de suport dels primers anys, etc.

Pel que fa a l’ametler, el col·lapse de les plantacions antigues ha obligat a una revisió d’aquest arbre, abandonant la visió d’un cultiu adaptable i consistent en qualsevol entorn agrícola. La prohibició, per mor de la Xylella, de reproduir gran part de les varietats locals, més la irregularitat en la llavor d’aquestes ha conduït al fet que les noves plantacions comptin amb varietats híbrides d’obtenció recent amb dos avantatges (malgrat les marcades diferències organolèptiques respecte a les tradicionals) importants: alts rendiments en llavor i vigor més reduït. Per contra, l’elevada humitat ambiental provoca l’aparició de malalties com Fusicoccum amygdali, Polystigma fulvum, Stigmina carpophila, i altres. Per altra banda, per a la majoria de les varietats, el cultiu requereix dotacions constants de reg. Així, és important conèixer el comportament de les varietats modernes en maneig ecològic.

El primer dia mos va acompanyar l’expert Joan Tous, per la zona de Reus. Alguns apunts pel garrover:

Duraió ramifica poc, s’ha de pinçar en formació, pendular; sensible a cercospora (coure no funciona); 12% pol·linitzadors; primers adobs foliarment, li costa arrancar, després adobs sòlids; regs: 1.000-1.500 tn/ha cada 15 dies a partir de primavera; prefereix franc-arenós; el fruit, com més bona pol·linització més llavor i més gros torna; la flor masculina dura bastant menys que la femenina; troncs baixos, entrada en producció més ràpida.

Rojal, arbre bo de formar, fan uns 100 kg/arbre, producció estable 10.000 kg/ha, rendiment no tan alt; Matalafera, la garrova cau amb facilitat; Duraió de 17 anys, 10 x 8. 60 kg/arbre, uns 8.000 kg/ha. Varietat SDC, 17% rendiment.

El segon dia i tercer dia ens va atendre Josep Àngel Benaiges i l’ADV eco de Ponent, per ametler. És important destacar:

  • Minvar costos de poda (realitat de la comarca: mà d’obra poc qualificada, preus ajustats), 24-30 h/ha, 8-10 arbres/h; discos a l’estiu per dalt. Fan proves amb no poda, després de formació no els van podar més, als 6 anys no han vist diferències significatives en la producció (regs abundants).
  • Mitjana preu en eco: 7 €/kg. Mitjana producció eco: 950 kg bessó/ha. Brou de 600 l/ha hivern, 900 a l’estiu. Velocitat de tractament adequada: 4-5 km/h, a 10-15 kg de pressió. 300-400 kg bessó/ha a la seca.

Característiques varietats:

  • Francolí: molt interessant per fer a la seca o amb baixa dotació. Comportament com vairo. Entrada en producció tardana. Molt alt quallat flor, ametles dobles (no bessons). Bona per trencar.
  • Constantí: sensible a fusicoccum. El millor per collir pq és molt erecte, i poca poda. Producció estable. La millor pagada perquè és bona de trencar, 1% de pèrdues. 5 x 5
  • Marinada: sensible a tigre. 20-30 % ametla a l’arbre per gota de goma per escolítid. 5 x 4,5
  • Lauranne o ferragnes; sensible a fusicoccum. No molt vigorós, poca rama, pendular (un poc semblant a Guara que és més caigut). Segons alguns, té poques malalties. La que s’espenya més en trencada, fins a 20% de pèrdues. De gust, la millor.
  • Vairo: la que més perjudicada al tronc per vibrador, molta saba (entrar sempre pel mateix costat). Molt de vigor, molta poda. Fongs dins bessó, a l’arbre no tants. 6% flor quallada. 6 x 6
  • Soleta: molt sensible a fongs