El cultiu de l’olivera (Olea europaea var. europaea) a Mallorca data de temps molt antic. Alguns cronistes com J. Dameto, V. Mut i J. Alemany a “la història del regne de Mallorca” que data del 1840-1841 fonamentat en els texts de Diodor de Siclia de l’època preromana atribueixen l’inici d’empeltar els ullastres a l’illa als cartaginesos 400 aC. Posteriorment Plini, Marci Capel la o Estaci també ja parlen d’aquest cultiu als seus escrits durant l’època preromana. D’acord amb les dates històriques, van ser els fenicis i grecs els que van introduir l’olivera a la península Ibèrica i des d’allà va arribar a l’illa.

L’olivera és un dels cultius més arrelats i emblemàtics de la nostra illa, arribant a ser l’oli un dels productes principals d’exportació i importància econòmica entre els segles XVII i XVIII. Des de mitjans del s. XIX es dona un retrocés important en el cultiu de l’olivar arribant al s. XXI amb una pèrdua del 90% de superfície de l’olivar tradicional. Des de 2004 l’oli a Mallorca compta amb una denominació d’origen que també inclou varietats foranes com l’empeltre, arbequina i picual. I comença un auge en noves plantacions a zones no tradicional de cultiu com el Pla i migjorn en detriment de l’olivar tradicional de la serra de tramuntana. Tot i la importància que ha tingut el cultiu de l’olivera i l’interès actual molt pocs són els estudis sobre les varietats locals d’olivera a Mallorca.
Per a abordar aquesta problemàtica des de 2023 s’ha dut a terme projecte “Prospecció, caracterització i multiplicació de varietats locals minoritàries d’olivera de Mallorca i Menorca» que he realitzat juntament amb en Llorenç Payeras, amb el suport econòmic del Fogaiba. A aquest estudi s’ha pogut fer una prospecció exhaustiva sobre les varietats d’olivera que hi ha a Mallorca i Menorca, fins al moment s’han prospectat 73 oliveres de 35 municipis distints (32 de Mallorca i 3 de Menorca); que sumant a la informació combinada d’altres prospeccions que hem inclòs arribem a analitzar al voltant de 150 mostres de varietats locals mitjançant mètodes moleculars d’extracció d’ADN i PCR usant 14 marcadors SSRs, contrastat el perfil genètic amb la base de dades del Banc Mundial Genètic de l’Olivera de la Universitat de Còrdova que inclou totes les varietats d’oliveres conegudes. També s’ha realitzat la descripció morfològica in situ, seguint la metodologia de l’IRFAP. Els resultats han permès identificar 31 genotips diferents, 15 dels quals han correspost amb varietats autòctones úniques de les Balears i 16 van coincidir amb varietats tradicionals conegudes. A més, s’han detectat variacions moleculars en accessions de la varietat ‘Mallorquina’, específicament al ‘Mallorquina Grossa’, i s’han detectat sinonímies entre varietats autòctones com ‘Olivoner’ i ‘Mançanilla’. Aquest estudi revela la gran diversitat genètica encara inexplorada de les varietats tradicionals d’olivera, facilitant-ne la identificació, catalogació i avaluació en condicions homogènies i la futura selecció de trets d’interès per al seu aprofitament agronòmic i comercial.

Així mateix, s’han creat tres bancs de germoplasma. El principal està ubicat a Binissalem i compta amb 500 peus d’oliveres repartides en 2 hectàrees que fins al moment s’han introduït unes 25 varietats i a l’hora servirà de camp experimental incloent uns 30 arbres de cada varietat que ha mostrat major potencial agronòmic i comercial. També comptem amb un ban a Estellencs i a Artà que depèn del IRFAP.
Per a destacar algunes de les varietats prospectades a l’estudi anomenar com a olives de taula: Morisca de Mancor (o Mallorca), olivera vigorosa, productiva i rústica que la trobem per tota Mallorca de forma aïllada o petits grups sovint de vora les cases; es tracta de l’oliva més gran i pesada que pot assolir els 10 grams de pes. De forma esfèrica, violeta clar vermellós quan és madura i de pinyol petit. Excel·lent per a conserva en verd pel seu rendiment en popa i gust suau.
Olivoner o mançanilla: autòctona de la serra de tramuntana i raiguer. Molt apreciada per conserva en verd sencera que arriba a ser de color negre quan madura. També se’n pot obtenir oli de bona qualitat i rendiment mitjà.
Sevillí o sivellina: varietat tradicional sobretot a la serra de tramuntana i especialment a Escorca antigament es considerava la més bona i preuada per a salar en ver i sencera; de gust excel·lent i elaboració ràpida, ja que salada es pot servir en tres mesos. També dona bon rendiment en oli.
De varietats per oli:
De Menorca o de la terra: varietat autòctona i ancestral de Menorca, molt rústica i productiva, resistent a sequera. Dona un oli excel·lent i bon rendiment.
Morruda de Mallorca: tradicional del Pla i Llevant, olivera molt productiva i regular que dona un oli excel·lent.
Altres varietats amb potencial encara en experimentació són serranesca, de Can Macià, de Son Fortesa o Morisca llarga.
Més informació a Varietats Locals.

