La Diagnosi de la producció agrària ecològica de les Illes Balears és un estudi encomanat per la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació i realitzat per les organitzacions de productors ecològics. A partir de 807 entrevistes personals (el 88% dels operadors ecològics) i un recull de dades de diferents institucions hem analitzat en profunditat les característiques, peculiaritats i necessitats del sector.
Aquesta diagnosi és resultat de l’estudi que es va dur a terme des de novembre del 2020 fins a octubre de 2021 i, alhora, la constatació d’haver assolit una demanda històrica.
La Diagnosi del sector agrari ecològic de les Illes Balears ha permès entrar de ple en la situació de la producció ecològica a l’arxipèlag per determinar-ne les característiques, les particularitats de cada illa i les perspectives futures. Arribats a aquest punt, s’apunten les conclusions assolides a tall de resum.
- Les estadístiques de superfície i operadors ecològics inscrits a les Balears es troben per sobre la mitjana de la resta de comunitats autònomes. És la quarta comunitat autònoma amb més superfície agrària útil (SAU) inscrita en ecològic, amb el 16,4 %.
- L’objectiu del 25 % de SAU que marca l’estratègia europea Farm to Fork és assequible, si es mantén el ritme de creixement que s’ha experimentat en els darrers 5 anys (6,2 % d’increment anual).
- Els nivells de professionalització a les explotacions ecològiques són entre dues i tres vegades més elevats (25 %) que entre les explotacions convencionals (8 %).
- Segons l’enquesta, els joves agricultors són titulars del 23,3 % de les explotacions ecològiques,a diferència del 6,8 % del conjunt del sector.
- Amb una mitjana de 51 anys, el sector ecològic és notòriament més jove que la resta de sector agrari (> 65 anys). Eivissa és l’illa més jove, amb més dones i amb més titulats universitaris i/o superiors, amb unes mitjanes que destaquen no només per sobre les mitjanes balears, sinó també per sobre les estatals i fins i tot les europees.
- El sector agrari ecològic genera el 16,5 % del valor econòmic total del sector agrari balear.
- El producte primari d’origen vegetal venut en ecològic per part de les explotacions agràries ronda els 12,5 milions d’euros. El que genera més ingressos és l’horta (2,5 M€), seguida de la venda de raïm per a vinificació (1,6 M€) i la garrova (1,4 M€).
- Es calcula que, aproximadament, el 20 % de la garrova i el 15 % de l’ametla produïda ja és ecològica, amb una tendència clarament a l’alça de la reconversió cap a l’agricultura ecològica d’aquests dos cultius.
- Vi i oli són els productes que més reporten al sector. L’oli ecològic abraça entre el 6 i el 8 % del total d’oli elaborat a Balears i genera 1,2 M€. El vi ecològic abraça entre el 16 i el 20 % de la producció total i mou 10,9 M€).
- Els productes elaborats són el motor econòmic del sector ecològic, els quals generen 21,8 milions d’euros, una part important dels quals, el 69%, estan produïts per productors-elaboradors. A Mallorca, la producció ecològica està fortament vinculada a una miríada de petits i mitjans elaboradors que cerquen una qualitat diferenciada i donen valor afegit amb la transformació del producte primari i les marques de qualitat.
- Només un 44 % de les finques ecològiques tenen algun tipus de ramaderia, la qual cosa condueix, com s’ha constatat, a una manca de disponibilitat de fems i compost que posa en dubte la fertilització orgànica de les explotacions, la qual s’intenta sostenir cada vegada més a través de la importació d’adobs comercials. En un moment en què la producció ecològica està en un procés de bot d’escala, aquesta problemàtica s’hauria d’abordar de manera estratègica.
- El mercat de la carn ecològica és minoritari des del moment en què genera el 2,9 % del valor econòmic del conjunt del sector ramader balear. La majoria d’animals criats en finques ecològiques es comercialitzen com a convencionals, amb la qual cosa perden un important valor acumulat i segurament es venen a preus per sota dels costos de producció.
- La producció agrària ecològica dona feina a 2.166 persones.
- La situació de la dona dins del sector ecològic és molt semblant als nivells de presència de la resta de sector (26 % de titulars d’explotació). Cal, per tant, continuar treballant per l’equitat entre homes i dones també dins del sector ecològic.
- Les varietats locals suposen el 61% del volum total de cultius, de mitjana, a les explotacions ecològiques. Predominen en la fruita seca, els cereals, l’horta, les pastures i la vinya. En els elaborats, les varietats locals agrupen el 58 % de la producció.
- Les races autòctones són encara presents, amb un 63 % de tota la ramaderia ecològica balear, i a Menorca suposen més del 78 %.
- Les explotacions ecològiques tenen interessants nivells d’autosuficiència en llavors d’extensius (62 %) i alimentació ramadera (84 %).
- Entre els operadors ecològics existeix una alta conscienciació respecte de l’ús de recursos naturals, com l’aigua i l’energia. Les finques apliquen mètodes més enllà dels exigits pel reglament europeu de producció ecològica, emperò només una quarta part de les explotacions té instal·lades energies renovables en algun punt de la producció o transformació.
- La destinació de venda de les produccions de productors i productors-elaboradors és eminentment local (85 %). Els canals curts de comercialització són part indispensable del sector agrari ecològic balear, tant en producte primari com en l’elaborat. Les cooperatives tenen un paper cabdal en la compravenda de fruites seques i els distribuïdors van agafant força en la comercialització d’altres productes. La venda al canal HORECA representa encara un percentatge baix o molt baix de destí del producte.
- El 80 % de les explotacions agràries ecològiques tenen manco de 25.000 € d’ingressos anuals pels seus productes, i un 74% reben manco de 12.500 euros d’ajudes, de mitjana.
- Segons les dades d’aquesta diagnosi, en comparació amb les dades del MAPA (2021), les explotacions ecològiques balears estan sotmeses a tres vegades més costos que les explotacions convencionals.
- Les principals necessitats que tenen els enquestats i que ara mateix no se satisfan són: més ajudes i agilització de tràmits, suport a la comercialització, més rendibilitat de la finca i més visibilització dels seus productes.
- Ens trobam davant d’un sector agrari optimista, que inverteix, que pot i vol créixer.